ICV-EUIA L’Hospitalet celebra la recuperació de TV-L’H

La coalició d’esquerres valora positivament el nou model que garanteix un mitjans de comunicació i el manteniment dels llocs de treball municipals. La nova proposta, amb una redacció única, permetrà integrar els diferents mitjans.

El Grup Municipal d’ICV-EUIA valora molt positivament la proposta feta pel Govern Municipal, sota el criteri de garantir els serveis públics, com són uns mitjans públics locals adequats a la situació econòmica general.

ICV-EUiA destaca la bona feina feta dels propis treballadors i treballadores dels mitjans locals, la Comissió Tècnica, però també l’expressió ciutadana de que uns mitjans públics locals són possibles i necessaris a la nostra ciutat.

Entre d’altres qüestions, es recullen elements substancials del que es plantejava a l’inici del procés de reformulació dels mitjans, com són una redacció única que canalitzi a través de les diferents plataformes o mitjans, la informació de qualitat que els professionals de l’empresa municipal recullen i elaboren. Per tant, ràdio, televisió, diari i digital, tindran una única estructura organitzativa que simplificarà i millorarà el funcionament intern.

Un altre element positiu és l’aspecte laboral. A més de mantenir la plantilla municipal, es crearan nous llocs de treball per poder posar en marxa la nova televisió, que seran coberts donant prioritat als professionals que treballaven a la Televisió abans del tancament d’emissions del passat mes de desembre per la no renovació contractual amb LAVINIA.

També volem destacar que el nou model garanteix l’accés als mitjans locals del conjunt de la població al no limitar-se exclusivament a la seva difusió a través de la xarxa, tot i que fa un ús ampli d’aquesta i estableix les bases per un futur quan ja no hi hagi escletxa digital.

ICV-EUiA veu reflectida gran part de les seves propostes, que garanteixen una adaptació tecnològica d’uns mitjans públics locals millor organitzats i econòmicament sostenibles; i que en moments de privatització del sector públic, aquest Ajuntament ha decidit internalitzar i garantir un servei públic i una plantilla, que a més es veurà incrementada.

Grup municipal ICV-EUiA

Resolució d’EUIA L’Hospitalet sobre la 6a Assemblea

L’actual ofensiva sense precedents del neoliberalisme requereix una resposta unitària i decidida. L’actual crisi econòmica, política i cultural ha canviat les regles del joc que ens havíem dotat des de la II Guerra Mundial. L’Europa social va ser una resposta del capitalisme davant el seu antagonista a l’Europa de l’Est. La nova Europa que comença a construir-se després de la caiguda del mur i concretament a partir del tractat del Maastricht, es confirma definitivament amb el Tractat de Lisboa i el fallit intent de Constitució derrotat a França.

Aquesta nova Europa inspirada en la política econòmica de Thatcher i Reagan, neix decidida a desmantellar el model social que la va inspirar als anys 50 i pretén re definir la correlació de forces entre capital i treball, amb un programa de contra reformes que consisteix bàsicament en la desregulació laboral, en la pèrdua de protecció social i en l’entrada massiva del capital en la gestió dels serveis públics.

Estem en un moment en el que la direcció política d’Alemanya i la direcció financera del BCE han substituït el paper del Parlament i de la Comissió Europea i alhora dels governs dels Estats, que exerceixen de veritable cavall de Troya del neoliberalisme.

A Catalunya, el programa de contrareforma neoliberal està sent dirigit per la majoria parlamentària CIU-PP que sosté el govern de l’Artur Mas i a Espanya per la majoria absoluta del PP, continuant el camí iniciat per l’últim govern del PSOE. En ambdós casos amb el mateix objectiu: executar la doctrina de dèficit zero dictada pel BCE amb conseqüències ja devastadores: increment de l’atur fins el 23 % amb més de 5.5 milions de persones aturades, desmantellament dels pilars del nostre Estat del benestar com són la universalitat del sistema sanitari i l’educació, des regulació de les relacions laborals que han retrocedit més de 30 anys amb les dues últimes reformes laborals i que han deixat l’Estatut dels treballadors en paper mullat i trencament del pacte constitucional del 78 amb la contrareforma re centralitzadora de l’Estat que pretén el PP.

L’ofensiva ideològica, econòmica, política i institucional és de tal dimensió que cal trobar una resposta a l’alçada de les circumstàncies amb els instruments de mobilització i proposta necessaris. La 6a Assemblea d’Esquerra Unida i Alternativa és una oportunitat per contribuir en aquest sentit, a articular una proposta de llarg recorregut i amplada que convoqui al poble de Catalunya a una rebel•lió pacífica contra el poder polític i econòmic realment existent i convoqui un procés constituent sobre les bases de la sobirania popular, la justícia social i el republicanisme civil.

És en aquest sentit que Esquerra Unida de l’Hospitalet proposa a la 6ª Assemblea d’EUiA fer una crida al conjunt de la ciutadania de Catalunya i a la seva societat civil per tal d’impulsar un Front Ampli d’Oposició al Neoliberalisme sobre la base d’un programa de canvi capaç d’aglutinar totes les energies de canvi existents que estan fent front cada dia a les polítiques neoliberals imposades des dels respectius governs, moviments socials, sindicats, forces polítiques de l’esquerra alternativa i ecologista, i ciutadania compromesa en general.

Catalunya necessita un nou subjecte polític, aglutinador de totes les lluites existents, catalitzador de la indignació i expressió de diversitat, que doni per acabada l’etapa històrica que es va obrir amb la Constitució del 78 i convoqui al poble de Catalunya a un procés constituent cap a una Tercera República de treballadores i treballadors que culmini amb la convocatòria d’un Referèndum. Aquest procés per constituir una nova democràcia plena d’homes i dones lliures ha de tenir un programa clar, que emana del poble, del debat obert a totes les places públiques del país i que es fonamentaria entre d’altres propostes:



- Obertura d’un procés d’enjudiciament popular als responsables econòmics, financers i polítics d’aquesta crisi

- Democràcia radical. Control popular de la gestió de qualsevol institució governamental, màxima transparència i eradicació de la corrupció política

- Nou programa econòmic per recuperar la dignitat del poble basat en la banca pública, la reforma fiscal i la lluita contra el frau

- El control democràtic dels sectors estratègics de la nostra economia

- La revocació de la Reforma laboral, establiment de la jornada de 35 hores i l’establiment de la jubilació als 60 anys

- Universalització de l’Educació i la Sanitat. Pública i Gratuïta

- La Dació en Pagament, el rescat de les hipoteques i l’expropiació de l’actual stock d’habitatges buits, establint lloguers socials per la ciutadania

- Reformes industrial i agrària per impulsar nova economia amb valor afegit i arrelada al territori

- Una Europa dels pobles i les persones, que posi les institucions econòmiques sota control democràtic, reguli el capital financer i combati els especuladors que tenen segrestada l’Economia

EUROVEGAS: un malson al que hem de posar fi

En aquests moments els governs de la Generalitat Catalunya i de la Comunidad de Madrid pugnen per emportar-se la versió europea de Las Vegas. En un territori i una economia en plena recessió i sense alternatives a la indústria del totxo, Madrid i Barcelona fan una exhibició de provincianisme i falta de idees i lideratge en proclamar-se candidates a acollir el nou projecte del magnat Adelson. Els intents a la desesperada del govern d’Aguirre i de Mas per no perdre comba a la pugna, oferint avantatges de tot tipus als inversors són un greu símptoma de dos governs que no tenen cap mena de projecte econòmic. Després de parlar fins a la sacietat d’economia sostenible, projectes de valor afegit, impuls de l’economia productiva i un llarg etcètera, que Mas i Aguirre enarborin l’Eurovegas com la panacea econòmica per rellançar l’economia és un gran insult a la intel•ligència i un monument a la irresponsabilitat política.

Eurovegas no és el que necessita la nostra economia. Eurovegas és la versió més cutre d’un model de creixement exhaurit que està en la base de l’actual crisi econòmica Hi ha molts motius per oposar-s’hi. Des del punt de vista econòmic, s’ha dit que Eurovegas crearia uns 20.000 llocs de treball directes segons la Generalitat però la xifra no és certa. En el millor dels casos podrien parlar d’una quarta part que en el cas dels que estan vinculats directament a la construcció serien totalment temporals fins que duressin les obres i en la resta, vinculats als serveis, es tractarien de llocs de feina temporals, estacionals, precaris i mal remunerats,i això, sense tenir en compte els llocs de treball que es destruirien en re orientar altres activitats terciàries com el turisme, que quedarien impactades negativament.

Des de la vessant mediambiental, l’impacte sobre el territori on es vol construir seria irreversible. El Delta del Llobregat té un gran valor ecològic, cultural i agrari, té la reserva hídrica més gran de Catalunya, Eurovegas significaria vendre al millor postor una de les últimes zones verdes de l’Àrea Metropoiltana

Es carregaria d’un sol cop anys de lluita per la conservació del Delta del Llobregat, concretada també en apostes de gestió molt interessants com el Consorci del Delta o el Parc Agrari, que des de fa anys comença a donar resultats significatius en la qualitat de les aigües, en la riquesa de la biodiversitat com l’avifauna, en la producció agrícola amb productes cada cop de major qualitat i identitat

Eurovegas és una expressió de la incompetència i el provincianisme d’un govern que s’embolica en la senyera però serveix en safata de plata el seu territori i la seva identitat cultural als capital especulador i mafiós dels Adelson and cia sense i que està disposat a saltar-se tota la legislació per arravatar-li a Madrid la capitalitat europea de la màfia i la prostitució. Un projecte de país sense dubte gaire estimulant ni edificant, per cert. Aquesta crisi que no és una crisi sinó una excusa del capital per millorar la correlació de forces contra la classe treballadora ens ha ensenyat que hem de decretar la fi de l’economia especulativa del totxo i el serveis i basat el desenvolupament en projectes arrelats al territori amb una nova rellevància del sector públic que posi l’economia al servei del desenvolupament humà.

Aturem els desnonaments

Són les 10 del matí d’un dijous de primavera i acudim al número 26 del carrer Joan Maragall, tal i com resa la convocatòria de la Federació d’Associacions de Veïns. Quan arribem, ja hi són allà juntament amb familiars i d’altres veïns del carrer al costat de la Dora, una dona de 73 anys que té una ordre judicial de desnonament. Es respira molta tensió, nervis, por. Ha estat una nit de terror ens diu la Dora. Estava negociant amb el banc, assessorada per l’entitat, amb l’objectiu d’evitar el desnonament de la seva casa de tota la vida. El seu “delicte”, haver avalat el seu fill per adquirir un habitatge que, per cert, ja li han embargat en quedar-se sense feina fa uns mesos.

És una mica més tard de les 12 quan arriben els Mossos. Després de dialogar amb els presents, ens informen que en aquesta ocasió desaconsellaran al jutjat el desnonament. Una petita victòria. Sospirs d’alleujament, somriures i alguna llàgrima. Abraçades dels veïns. Per avui, la Dora pot respirar tranquil•la però l’amenaça continua mentre no es retiri la demanda per part de l’entitat bancària.

Tant de bo fos un cas aïllat però cada mes hi ha desenes de casos similars als de la Dora, Persones desprotegides davant la violència immobiliària i financera. Mentrestant, el Congrés dels Diputats ha tornat a rebutjar una proposició no de llei del grup IU-ICV-CHA per instaurar la Dació en Pagament amb el vot contra del PP i l’abstenció del PSOE i des de l’Ajuntament, estem impulsant una comissió que intervindrà entre les entitats financeres i les famílies per tal d’evitar els desnonaments.

En defensa del nostre honor i credibilitat, prenc la paraula

Just quan fa tan sols una setmana del ple municipal i després de guardar un silenci prudent, he considerat oportú escriure aquestes línies per expressar la meva visió dels fets que s’han produït al voltant de l’aprovació dels pressupostos de l’Ajuntament i que han comportant entre d’altres mesures, la necessària reformulació dels mitjans de comunicació local i conseqüentment, la no renovació del contracte amb la productora que realitza el servei de televisió a la nostra ciutat.

En primer lloc cal destacar que tot el procés ha estat absolutament desgraciat, amb una sèrie d’errors polítics i de comunicació per part de l’equip de govern, que a punt han estat de portar-se’l per davant. Tots dos partits de govern, PSC i ICV-EUiA hem comés errors que no ens podem tornar a permetre si volem arribar a bon port al final d’un trajecte, el d’aquest mandat que es serà llarg i molt dur per abordar el repte més important que té la nostra ciutat que no és un altre que evitar que caiguin tots els murs de protecció social que depenen de la nostra acció política. Són temps de resistir, d’aguantar les empentes que ens vindran per tot arreu. Apretar les dents i resistir.

El PSC es va precipitar en pretendre tirar endavant una proposta que no havíem discutit a l’equip de govern, i molt menys contrastat amb d’altres possibles alternatives. ICV-EUIA vam haver de reaccionar amb immediatesa i contundència davant la proposta anunciada en solitari per l’alcaldessa en roda de premsa, que pretenia tancar definitivament els serveis de radio i televisió locals, amb la no renovació del contracte de la televisió local i la presentació d’un ERO d’extinció laboral al conjunt de treballadors municipals de l’empresa pública La Farga, molts d’ells provinents de l’anterior patronat municipal.

ICV-EUIA vam anunciar que no donaríem suport a aquesta mesura. Ho vam dir per activa i per passiva a tothom qui ens va voler escoltar i vam formular la nostra proposta, les nostres línies vermelles, vam dir. Vam expressar la necessitat d’una reformulació dels mitjans de comunicació per adaptar-los a la realitat a partir de l’empresa pública La Farga. Les nostres línies vermelles passaven per no acomiadar a cap treballador municipal i replantejar-nos els mitjans a partir dels recursos humans propis. En cap reunió amb els comitès d’empresa, ni en cap declaració pública hem defensat mai la renovació del contracte de Televisió (hem defensat això sí, que no es suprimeix formalment el servei fins no abordar el debat de la reformulació). Ho saben els comitès d’empresa de la ràdio i de la televisió, ho saben els sindicats CCOO, UGT i el Sindicat de periodistes i ho sap el president de la Federació d’Associacions de Veïns, que ha estat convidat i ha participat en totes i cadascuna de les reunions que hem fet a EUiA per fer seguiment de la situació i prendre les decisions oportunes i que mai ens ha manifestat el contrari, ni en públic ni en privat fins el ple passat quan ens va acusar greument.

Perquè efectivament i malgrat tot, no és el mateix el cas de la ràdio que el de la televisió, ens agradi o no, no és el mateix. Els treballadors de la ràdio pertanyen a una empresa municipal, tenen una relació laboral amb una empresa de l’Ajuntament i és l’Ajuntament qui respon directament per ells; per contra, els treballadors de la televisió són treballadors d’una empresa a la que degut a la crisi, es decideix no se renovar-li el contracte. Uns professionals excepcionals dels que tinc la millor de les opinions i que han defensat el seu lloc de treball fins a l’últim moment de la millora manera que han pogut. Però malgrat això, no és el mateix. De la mateixa que no parlem de tots els treballadors que s’han quedat sense feina per la no renovació d’altres contractes amb l’Ajuntament o els que es quedaran sense feina per la reducció del pressupost d’inversions, que passarà de 15 a 6 milions d’euros al 2012. Recordem que la Llei d’Estabilitat pressupostària, que tant defensen PP, CIU i PSC, no ens permet endeutar-nos per sobre del capital amortitzat.

Aquesta ha estat la nostra línia des del principi de la crisi iniciada el 28 de novembre amb la roda de premsa de l’alcaldessa. I val a dir, i cal recordar-lo per fer justícia a tot el procés, que hem aconseguit reconduir la situació i fer valdre els arguments compartits, amb els sindicats. Es va retirar l’ERO, no s’ha portat a aprovació del ple cap dictamen sol·licitant la supressió del servei de ràdio ni televisió, els 24 treballadors de la Farga han mantingut el seu lloc de treball i al gener s’iniciarà el procés de reformulació dels mitjans en el que participarà el comitè d’empresa i la negociació amb tots els treballadors de la Farga, en el marc de la negociació de conveni de les mesures adients per tal de garantir el servei al llarg de tot el mandat. D'altra banda, hem aconseguit el compromís de reduir el 30 % la plantilla de càrrecs de confiança, la reducció dels sous de regidors i alts càrrecs o la implantació d’un pla d’eficiència entre d’altres mesures que hem acordat en el marc de la negociació de pressupostos, per fer viable el nou model de mitjans. Aquest és el que s’ha aconseguit.

Perquè només ha transcendit la notícia de tancament de la televisió, o de l’actual televisió caldria matisar (no està del tot descartat que puguem tenir un altre tipus de televisió en el futur)? És obvi que els professionals de la productora Lavinia que presten el seu servei a la televisió municipals són els grans damnificats d’aquesta situació, que tenen motius per sentir-se maltractats comparats amb els de la ràdio i que han posat totes les seves energies en denunciar amb tota la força la seva situació. Tots haguéssim fet el mateix en el seu lloc. Aquesta és una situació que em dol particularment. Professionals amb els que he compartit molts moments al llarg dels últims anys, als que tinc tot el respecte i l’estima i als que no hem pogut protegir com ens hagués agradat, de la mateixa manera que als de la ràdio. És evident que ells no podien estar satisfets amb allò aconseguit i que s’han sentit decebuts per les expectatives que havíem pogut crear. I és en aquest punt on el meu grup, i qui els escriu en particular, ha comés també els seus errors.

El primer lloc, la meva intervenció poc matisada en el ple del 2 desembre. Un moment en el que recordem-ho, les negociacions amb el PSC estaven trencades i tot estava pràcticament perdut: la ràdio i la televisió, els treballadors de la productora i els de la Farga. Era el moment del cop de puny a la taula per fer retrocedir el PSC en la seva decisió i cabien poc matisos. Mirat amb perspectiva, segurament hauria d’haver estat més explícit en precisar les nostres línies vermelles, en comptes de donar-les per sabudes per tothom., Si ho hagués fet així ningú no hagués pogut utilitzar les meves paraules fora de context com sí s’ha fet després. Les meves paraules probablement van generar l’expectativa de que podríem evitar-ho tot i fer quadrar els números, però mai vam afirmar que defensàvem el manteniment de l’actual contracte de la televisió. Això no ho podrà dir ningú. No ho hem fet ni en públic ni en privat.

El segon error del que s’ha parlat, la maleïda moció. És cert que va ser una suggerència meva en acabar aquell ple, suggerència una mica a la desesperada amb la intenció de posar tota la carn a la graella per reobrir les converses. Una suggerència que parlava d’una “pròrroga” del servei de televisió, que no del contracte, com s'ha dit, en tant no es definís el nou model ( es tindrà definit pel mes de març). Una moció que el meu grup també va considerar presentar i que va desestimar tot just passat el pont de la constitució en reobrir-se les converses amb el PSC.

Des de llavors, la moció ja no tenia sentit, perquè vam situar el debat sobre la pròrroga del servei a la taula de negociació. Passat els dies, quan vam contrastar que tècnicament era inviable aquesta pròrroga, ho vaig traslladar personalment i conjuntament amb el portaveu del PSC, al president de la Federació d’Associació de Veïns, (allò que ell ha anomenat després com a pressions), i al comitè d’empresa de la televisió, al qual li vam oferir mantenir una taula de diàleg després del 31 de desembre per obrir una borsa de treball per a que els actuals treballadors de l’empresa tinguéssim preferència si un cop definit els nous mitjans, la Farga necessités incorporar alguna persona.

Aquests són els fets que van esdevenir des del 28 de novembre, data de la roda de premsa de l’alcaldessa i el 20 de desembre, data d’aprovació dels pressupostos. La resta ja ho coneixen, la protesta ferma i sobretot, legítima dels treballadors de la televisió, i la crítica cap a l’equip de govern. ICV-EUIA assumeix la decisió final i assumeix els seus errors que he tractat d’explicar més amunt. Hem actuar en tot moment amb total transparència i amb la millor de les intencions. Hem arribat fins a on era possible arribar aconseguint molt més del que haguéssim somniat aquell 28 de novembre. Assumim les crítiques, però no podem acceptar els insults ni les acusacions al nostre honor i credibilitat. Si haguéssim actuat pensant en les poltrones com diuen alguns, creieu-me que fa dies que haguéssim llençat la tovallola deixant en minoria al PSC, per ocupar la nostra cadira a l’oposició.

Si haguéssim fet això, probablement avui tothom parlaria de la nostra coherència, però els pressupostos s’haurien aprovat amb d’altres suports (consultin la intervenció del portaveu del PP a l’últim ple) i l’ERO de la Farga s’hagués tirat endavant amb 24 treballadors més al carrer. Hem mantingut una setmana de silenci, però arran d’algunes imprecisions i acusacions del tot imprecises i poc rigoroses cap al nostre grup, he cregut necessari fer el meu relat dels fets, d’un mes desgraciat que hagués pogut estar d’una altra manera sí des de l’ inici de tot plegat s’hagués pres la decisió que s’ha acabat prenent finalment, i ens haguéssim dedicat a explicar un pressupost just i necessari que dobla, per exemple, la partida en polítiques socials per l’any 2012. Salut i sort, la necessitarem per l’any nou.

Discurs Ple de Constitució del 9è Ajuntament democràtic

Alcaldessa, conciutadanes i conciutadans, amigues i amics, regidores i regidors. M'agradaria haver pogut començar la meva intervenció d'una altra manera, però avui hem de parlar, encara que no sigui molt comú, d'un fracàs col·lectiu. El fet que en aquestes eleccions municipals un 50% de la ciutadania no hagi participat i que tinguem a les portes dels ajuntaments de tot el país i al nostre també, milers de ciutadans indignats manifesta un greu fracàs, un greu desencís que ha patit la nostra democràcia en tant sols 30 anys. Perquè sí, la nostra democràcia ha estat devaluada i agredida pels mercats i la covardia d'alguns poders públics.

Però hem de fer-ho, hem de parlar d'aquest fracàs si volem tornar a guanyar qualitat democràtica algun dia. Perquè es menysprea la democràcia quan un govern s'agenolla davant la cobdícia dels mercats i deixa als ciutadans desprotegits davant la crisi. Es menysprea la democràcia quan unes institucions europees es posen també al servei de les institucions financeres mundials. Quan acceptem el cinisme de les grans corporacions bancàries i econòmiques que continuen acumulant beneficis immorals alhora que exigeixen més sacrificis als de sempre. Es menysprea la democràcia quan les mútues privades comencen a desmantellar la nostra sanitat pública mitjançant un govern subaltern. Els mercats, els poders financers, el capital han assestat un cop de puny contra la democràcia i la sobirania popular.

I davant d'això, avui molts ens preguntem de què servim els partits polítics, de què serveixen les campanyes electorals i els programes polítics? De què servim si com ha passat recentment, la política econòmica la marquen els mercats financers i no els governs? Què pintem els ciutadans en aquesta democràcia? A qui representem realment nosaltres, els representants públics? Són preguntes que s'estan fent també, a les seves assemblees, els milers d'indignats de tot el país, la generació millor preparada de la nostra història abocada a un futur sense esperança. Són preguntes que ens hem de fer urgentment, si volem tornar a guanyar més democràcia en algun moment. Si volem conquerir la nostra democràcia real, si volem conquerir la sobirania popular. Si volem que aquesta Constitució i aquest Estatut d'Autonomia que acabem de prometre tant solemnement no siguin paper mullat.

Perquè la ciutat ha canviat en quatre anys, i molt, malgrat l'esforç inversor més important de la seva història. La ciutat està patint les conseqüències més nefastes de les polítiques neoliberals. I quan dic la ciutat, dic els seus veïns i veïnes. L'atur estructural, la precarietat laboral, els problemes per accedir al dret constitucional de l'habitatge, unes pensions insuficients per viure amb unes mínimes condicions de dignitat. Quan parlo de la ciutat, parlo també de la política de retallades que estem començant també a patir, a la sanitat pública, a l'educació....

El repte que tenim avui i aquí no és un altre que el d'articular una resposta per enfortir els murs de contenció que ens permetin resistir de la millora manera possible les envestides de les polítiques neoliberals. Garantir la protecció a les famílies que pitjor ho estan passant en aquests moments. Garantir la manutenció, la sanitat, l'educació, l'habitatge ha de ser la primera prioritat del nou govern municipal. El proper govern haurà de blindar, i de quina manera!, les polítiques socials, davant d'un escenari de retallades i uns ingressos encara més minsos dels que tenim ara.

Però també hem de tenir un paper més actiu a l'hora de generar ocupació. És imprescindible cercar una estratègia econòmica. Arribar a un gran pacte local per l'ocupació amb els agents socials i econòmics de la ciutat per cercar una nova estratègia econòmica basada en la recerca, la innovació, les energies renovables i l'atenció a les persones.

"Tenemos que conseguir el reto de la plena incorporación a la sociedad de toda la ciutadanía que ha llegado a l'Hospitalet estos últimos años. L'Hospitalet no tiene un reto más urgente ni más importante que éste si no quiere convertirse en el futuro en una sociedad fragmentada y eso debe hacerse poniendo más recursos en la educación, en la sanidad, en los servicios sociales, para no fomentar una competencia de clase que fragmente a la clase trabajadora, pero tiene que hacerse también desde la política, desde las ideas, desde los valores. Necesitamos un nuevo pacto por la inclusión de la nueva ciudadanía que implique a toda la ciuda, a todas las entidades, que nos comprometa a todos y a todas para fortalecer una identidad colectiva, ciudadana, de pertenencia a la ciudad, una ciudadanía plena en derechos, deberes y oportunidades. Debemos también combatir con determinación las actitudes xenófobas y racistas trazando una línea roja, un cordón sanitario que deje solo a todo aquel que amenace con romper esa convivencia. Desde aquí, hago un llamamiento en nombre del grupo d'ICV-EUiA para ponernos manos a la obra en esta tarea tan difícil, tan importante y tan urgente."

Aquestes paraules que acabo de pronunciar són una part de la meva intervenció en aquest mateix ple, el dia de la constitució del consistori ara fa quatre anys. El fet que avui tinguem en aquest ple un partit que és l'expressió política de la xenofòbia i el racisme, és una senyal clara de que també aquí el nostre model de societat ha sofert un fracàs. Perquè no s'ha fet tot el que s'hauria d'haver fet. Els Ajuntaments hem estat molt sols en aquesta lluita. Molt sols i desemparats. I nosaltres, ICV-EUIA, també ens hem quedat moltes vegades sols clamant en el desert, defensant aquest gran pacte per una convivència de drets i de deures que no criminilalitzés a ningú que continua sent una necessitat urgent.

Però, amigues i amics, nosaltres no ens donem per vençuts. Acumulem massa anys de lluita i de treball per una ciutat més justa com per llançar la tovallola. La nostra força política, hereva del PSUC i altres, acumula massa anys de dignitat forjada en la lluita contra el franquisme i en la defensa de les llibertats com per deixar que la història ens la escriguin altres. Estem convençuts que aquesta ciutat està en condicions de tornar a guanyar el futur, de tornar agafar en les seves mans el seu destí. Com ho va fer l'any 79 amb la constitució dels primers ajuntaments democràtics. Estem vivint de nou uns moments històrics i no estem en pitjors condicions que aleshores. Si ho vam fer llavors amb la participació d'una ciutadania activa, crítica i compromesa, no tingueu cap mena de dubte que ho tornarem a fer i a aconseguir.

Polítiques socials, ocupació i convivència han de ser els grans principis rectors del nou mandat. Señora Alcaldessa, avui el nostre grup ha donat un vot de confiança a la seva candidatura com a Alcaldessa. Un vot confiança basat en les converses que fa setmanes que s'estan produint entre el seu partit, el PSC i la nostra coalició (ICV-EUiA). Un vot de confiança basat en l'acord sobre les línies estratègies de futur que aquesta ciutat necessita i el repte de plantar cara a aquesta situació adversa des de les polítiques netament d'esquerres i progressistes. El seu grup i el nostre sabem que no serà fàcil,que haurem de fer un esforç important per prioritzar les polítiques realment importants, que haurem de fer un esforç important per reorientar les polítiques públiques en el territori des de la proximitat i la gestió del conflicte. Vostès i nosaltres sabem que no serà fàcil continuar mantenint un esforç d'inversió pública important en un escenari advers. Però senyora Alcaldessa, vostè sap que sempre ens trobarà en direcció contrària a les polítiques neoliberals, perquè continuem creient en aquesta ciutat i en la seva gent i en una societat justa i equitativa on tothom tingui igualtat d'oportunitats.

 

Alcaldessa, avui té el nostre vot de confiança basat en el convenciment de que sabrem posar-nos d'acord sobre la concreció d'aquestes polítiques i fer un govern fort de les esquerres que convoqui al conjunt de la ciutadania a acompanyar-nos, a fer seu aquest govern i aquest objectius per tornar a conquerir el futur. I estem convençuts de que ho aconseguirem. Perquè com diu l'escriptor Eduardo Galeano: "nuestras manos están vacías, pero son nuestras" . Moltes gràcies.

 

7532 raons

Faig aquest escrit l'endemà de les eleccions. Després d'una nit llarga d'anàlisi i conversa amb la gent de la nostra candidatura. Tenim una sensació agredolça. Estem satisfets perquè enmig d'un gir cap a opcions de dretes a tot l'Estat i a la nostra ciutat, hem resistit. Estem satisfets també, perquè la pèrdua de la majoria absoluta, que ha mantingut el PSC durant 28 anys, obre la nova etapa que la ciutat necessita i això és una bona notícia.

Però no puc amagar que estem tristos per l'entrada d'un partit polític que ha basat el seu programa polític en l'odi i l'exclusió cap als immigrants. Una opció política amb un programa racista, al més pur estil del neofeixisme europeu. I això és una molt mala notícia. Una mala notícia perquè només podrem afrontar amb èxit els problemes de la ciutat des de la unitat social i política. L'Hospitalet necessita un govern que es posi al servei de la protecció dels més febles, d'aquells que estan patint les conseqüències més cruels de la crisi, i ho faci amb el compromís i la participació de tothom per buscar solucions.

Tinc esperança, tenim esperança, perquè la recta final de la campanya ha coincidint amb l'esclat del 15-M, de les acampades a tot l'Estat, a la Plaça Catalunya i a la Plaça de l'Ajuntament de la nostra ciutat, que demanen una Democràcia real, que no estigui sotmesa als poders econòmics. Perquè no ens enganyem, la davallada del PSOE-PSC a tot l'Estat ha estat com a conseqüència de la política econòmica d'un govern al servei dels especuladors financers que ha posat als treballadors a la picota.

La lluita continua. Serà un mandat molt complicat en el que convé no despitar-se. El combat no és entre l'immigrant i l'autòcton, sinó entre el poder econòmic i la classe treballadora. Entre els de dalt i els de baix. Com sempre, continuarem lluitant, tenim 7532 raons per fer-lo.