El bloc de l'Alfonso Salmerón

En defensa del nostre honor i credibilitat, prenc la paraula

2011-12-28T02:01:00.002+01:00

Just quan fa tan sols una setmana del ple municipal i després de guardar un silenci prudent, he considerat oportú escriure aquestes línies per expressar la meva visió dels fets que s’han produït al voltant de l’aprovació dels pressupostos de l’Ajuntament i que han comportant entre d’altres mesures, la necessària reformulació dels mitjans de comunicació local i conseqüentment, la no renovació del contracte amb la productora que realitza el servei de televisió a la nostra ciutat.

En primer lloc cal destacar que tot el procés ha estat absolutament desgraciat, amb una sèrie d’errors polítics i de comunicació per part de l’equip de govern, que a punt han estat de portar-se’l per davant. Tots dos partits de govern, PSC i ICV-EUiA hem comés errors que no ens podem tornar a permetre si volem arribar a bon port al final d’un trajecte, el d’aquest mandat que es serà llarg i molt dur per abordar el repte més important que té la nostra ciutat que no és un altre que evitar que caiguin tots els murs de protecció social que depenen de la nostra acció política. Són temps de resistir, d’aguantar les empentes que ens vindran per tot arreu. Apretar les dents i resistir.

El PSC es va precipitar en pretendre tirar endavant una proposta que no havíem discutit a l’equip de govern, i molt menys contrastat amb d’altres possibles alternatives. ICV-EUIA vam haver de reaccionar amb immediatesa i contundència davant la proposta anunciada en solitari per l’alcaldessa en roda de premsa, que pretenia tancar definitivament els serveis de radio i televisió locals, amb la no renovació del contracte de la televisió local i la presentació d’un ERO d’extinció laboral al conjunt de treballadors municipals de l’empresa pública La Farga, molts d’ells provinents de l’anterior patronat municipal.

ICV-EUIA vam anunciar que no donaríem suport a aquesta mesura. Ho vam dir per activa i per passiva a tothom qui ens va voler escoltar i vam formular la nostra proposta, les nostres línies vermelles, vam dir. Vam expressar la necessitat d’una reformulació dels mitjans de comunicació per adaptar-los a la realitat a partir de l’empresa pública La Farga. Les nostres línies vermelles passaven per no acomiadar a cap treballador municipal i replantejar-nos els mitjans a partir dels recursos humans propis. En cap reunió amb els comitès d’empresa, ni en cap declaració pública hem defensat mai la renovació del contracte de Televisió (hem defensat això sí, que no es suprimeix formalment el servei fins no abordar el debat de la reformulació). Ho saben els comitès d’empresa de la ràdio i de la televisió, ho saben els sindicats CCOO, UGT i el Sindicat de periodistes i ho sap el president de la Federació d’Associacions de Veïns, que ha estat convidat i ha participat en totes i cadascuna de les reunions que hem fet a EUiA per fer seguiment de la situació i prendre les decisions oportunes i que mai ens ha manifestat el contrari, ni en públic ni en privat fins el ple passat quan ens va acusar greument.

Perquè efectivament i malgrat tot, no és el mateix el cas de la ràdio que el de la televisió, ens agradi o no, no és el mateix. Els treballadors de la ràdio pertanyen a una empresa municipal, tenen una relació laboral amb una empresa de l’Ajuntament i és l’Ajuntament qui respon directament per ells; per contra, els treballadors de la televisió són treballadors d’una empresa a la que degut a la crisi, es decideix no se renovar-li el contracte. Uns professionals excepcionals dels que tinc la millor de les opinions i que han defensat el seu lloc de treball fins a l’últim moment de la millora manera que han pogut. Però malgrat això, no és el mateix. De la mateixa que no parlem de tots els treballadors que s’han quedat sense feina per la no renovació d’altres contractes amb l’Ajuntament o els que es quedaran sense feina per la reducció del pressupost d’inversions, que passarà de 15 a 6 milions d’euros al 2012. Recordem que la Llei d’Estabilitat pressupostària, que tant defensen PP, CIU i PSC, no ens permet endeutar-nos per sobre del capital amortitzat.

Aquesta ha estat la nostra línia des del principi de la crisi iniciada el 28 de novembre amb la roda de premsa de l’alcaldessa. I val a dir, i cal recordar-lo per fer justícia a tot el procés, que hem aconseguit reconduir la situació i fer valdre els arguments compartits, amb els sindicats. Es va retirar l’ERO, no s’ha portat a aprovació del ple cap dictamen sol·licitant la supressió del servei de ràdio ni televisió, els 24 treballadors de la Farga han mantingut el seu lloc de treball i al gener s’iniciarà el procés de reformulació dels mitjans en el que participarà el comitè d’empresa i la negociació amb tots els treballadors de la Farga, en el marc de la negociació de conveni de les mesures adients per tal de garantir el servei al llarg de tot el mandat. D'altra banda, hem aconseguit el compromís de reduir el 30 % la plantilla de càrrecs de confiança, la reducció dels sous de regidors i alts càrrecs o la implantació d’un pla d’eficiència entre d’altres mesures que hem acordat en el marc de la negociació de pressupostos, per fer viable el nou model de mitjans. Aquest és el que s’ha aconseguit.

Perquè només ha transcendit la notícia de tancament de la televisió, o de l’actual televisió caldria matisar (no està del tot descartat que puguem tenir un altre tipus de televisió en el futur)? És obvi que els professionals de la productora Lavinia que presten el seu servei a la televisió municipals són els grans damnificats d’aquesta situació, que tenen motius per sentir-se maltractats comparats amb els de la ràdio i que han posat totes les seves energies en denunciar amb tota la força la seva situació. Tots haguéssim fet el mateix en el seu lloc. Aquesta és una situació que em dol particularment. Professionals amb els que he compartit molts moments al llarg dels últims anys, als que tinc tot el respecte i l’estima i als que no hem pogut protegir com ens hagués agradat, de la mateixa manera que als de la ràdio. És evident que ells no podien estar satisfets amb allò aconseguit i que s’han sentit decebuts per les expectatives que havíem pogut crear. I és en aquest punt on el meu grup, i qui els escriu en particular, ha comés també els seus errors.

El primer lloc, la meva intervenció poc matisada en el ple del 2 desembre. Un moment en el que recordem-ho, les negociacions amb el PSC estaven trencades i tot estava pràcticament perdut: la ràdio i la televisió, els treballadors de la productora i els de la Farga. Era el moment del cop de puny a la taula per fer retrocedir el PSC en la seva decisió i cabien poc matisos. Mirat amb perspectiva, segurament hauria d’haver estat més explícit en precisar les nostres línies vermelles, en comptes de donar-les per sabudes per tothom., Si ho hagués fet així ningú no hagués pogut utilitzar les meves paraules fora de context com sí s’ha fet després. Les meves paraules probablement van generar l’expectativa de que podríem evitar-ho tot i fer quadrar els números, però mai vam afirmar que defensàvem el manteniment de l’actual contracte de la televisió. Això no ho podrà dir ningú. No ho hem fet ni en públic ni en privat.

El segon error del que s’ha parlat, la maleïda moció. És cert que va ser una suggerència meva en acabar aquell ple, suggerència una mica a la desesperada amb la intenció de posar tota la carn a la graella per reobrir les converses. Una suggerència que parlava d’una “pròrroga” del servei de televisió, que no del contracte, com s'ha dit, en tant no es definís el nou model ( es tindrà definit pel mes de març). Una moció que el meu grup també va considerar presentar i que va desestimar tot just passat el pont de la constitució en reobrir-se les converses amb el PSC.

Des de llavors, la moció ja no tenia sentit, perquè vam situar el debat sobre la pròrroga del servei a la taula de negociació. Passat els dies, quan vam contrastar que tècnicament era inviable aquesta pròrroga, ho vaig traslladar personalment i conjuntament amb el portaveu del PSC, al president de la Federació d’Associació de Veïns, (allò que ell ha anomenat després com a pressions), i al comitè d’empresa de la televisió, al qual li vam oferir mantenir una taula de diàleg després del 31 de desembre per obrir una borsa de treball per a que els actuals treballadors de l’empresa tinguéssim preferència si un cop definit els nous mitjans, la Farga necessités incorporar alguna persona.

Aquests són els fets que van esdevenir des del 28 de novembre, data de la roda de premsa de l’alcaldessa i el 20 de desembre, data d’aprovació dels pressupostos. La resta ja ho coneixen, la protesta ferma i sobretot, legítima dels treballadors de la televisió, i la crítica cap a l’equip de govern. ICV-EUIA assumeix la decisió final i assumeix els seus errors que he tractat d’explicar més amunt. Hem actuar en tot moment amb total transparència i amb la millor de les intencions. Hem arribat fins a on era possible arribar aconseguint molt més del que haguéssim somniat aquell 28 de novembre. Assumim les crítiques, però no podem acceptar els insults ni les acusacions al nostre honor i credibilitat. Si haguéssim actuat pensant en les poltrones com diuen alguns, creieu-me que fa dies que haguéssim llençat la tovallola deixant en minoria al PSC, per ocupar la nostra cadira a l’oposició.

Si haguéssim fet això, probablement avui tothom parlaria de la nostra coherència, però els pressupostos s’haurien aprovat amb d’altres suports (consultin la intervenció del portaveu del PP a l’últim ple) i l’ERO de la Farga s’hagués tirat endavant amb 24 treballadors més al carrer. Hem mantingut una setmana de silenci, però arran d’algunes imprecisions i acusacions del tot imprecises i poc rigoroses cap al nostre grup, he cregut necessari fer el meu relat dels fets, d’un mes desgraciat que hagués pogut estar d’una altra manera sí des de l’ inici de tot plegat s’hagués pres la decisió que s’ha acabat prenent finalment, i ens haguéssim dedicat a explicar un pressupost just i necessari que dobla, per exemple, la partida en polítiques socials per l’any 2012. Salut i sort, la necessitarem per l’any nou.

Discurs Ple de Constitució del 9è Ajuntament democràtic

2011-06-11T18:35:00.001+02:00

Alcaldessa, conciutadanes i conciutadans, amigues i amics, regidores i regidors. M'agradaria haver pogut començar la meva intervenció d'una altra manera, però avui hem de parlar, encara que no sigui molt comú, d'un fracàs col·lectiu. El fet que en aquestes eleccions municipals un 50% de la ciutadania no hagi participat i que tinguem a les portes dels ajuntaments de tot el país i al nostre també, milers de ciutadans indignats manifesta un greu fracàs, un greu desencís que ha patit la nostra democràcia en tant sols 30 anys. Perquè sí, la nostra democràcia ha estat devaluada i agredida pels mercats i la covardia d'alguns poders públics.

Però hem de fer-ho, hem de parlar d'aquest fracàs si volem tornar a guanyar qualitat democràtica algun dia. Perquè es menysprea la democràcia quan un govern s'agenolla davant la cobdícia dels mercats i deixa als ciutadans desprotegits davant la crisi. Es menysprea la democràcia quan unes institucions europees es posen també al servei de les institucions financeres mundials. Quan acceptem el cinisme de les grans corporacions bancàries i econòmiques que continuen acumulant beneficis immorals alhora que exigeixen més sacrificis als de sempre. Es menysprea la democràcia quan les mútues privades comencen a desmantellar la nostra sanitat pública mitjançant un govern subaltern. Els mercats, els poders financers, el capital han assestat un cop de puny contra la democràcia i la sobirania popular.

I davant d'això, avui molts ens preguntem de què servim els partits polítics, de què serveixen les campanyes electorals i els programes polítics? De què servim si com ha passat recentment, la política econòmica la marquen els mercats financers i no els governs? Què pintem els ciutadans en aquesta democràcia? A qui representem realment nosaltres, els representants públics? Són preguntes que s'estan fent també, a les seves assemblees, els milers d'indignats de tot el país, la generació millor preparada de la nostra història abocada a un futur sense esperança. Són preguntes que ens hem de fer urgentment, si volem tornar a guanyar més democràcia en algun moment. Si volem conquerir la nostra democràcia real, si volem conquerir la sobirania popular. Si volem que aquesta Constitució i aquest Estatut d'Autonomia que acabem de prometre tant solemnement no siguin paper mullat.

Perquè la ciutat ha canviat en quatre anys, i molt, malgrat l'esforç inversor més important de la seva història. La ciutat està patint les conseqüències més nefastes de les polítiques neoliberals. I quan dic la ciutat, dic els seus veïns i veïnes. L'atur estructural, la precarietat laboral, els problemes per accedir al dret constitucional de l'habitatge, unes pensions insuficients per viure amb unes mínimes condicions de dignitat. Quan parlo de la ciutat, parlo també de la política de retallades que estem començant també a patir, a la sanitat pública, a l'educació....

El repte que tenim avui i aquí no és un altre que el d'articular una resposta per enfortir els murs de contenció que ens permetin resistir de la millora manera possible les envestides de les polítiques neoliberals. Garantir la protecció a les famílies que pitjor ho estan passant en aquests moments. Garantir la manutenció, la sanitat, l'educació, l'habitatge ha de ser la primera prioritat del nou govern municipal. El proper govern haurà de blindar, i de quina manera!, les polítiques socials, davant d'un escenari de retallades i uns ingressos encara més minsos dels que tenim ara.

Però també hem de tenir un paper més actiu a l'hora de generar ocupació. És imprescindible cercar una estratègia econòmica. Arribar a un gran pacte local per l'ocupació amb els agents socials i econòmics de la ciutat per cercar una nova estratègia econòmica basada en la recerca, la innovació, les energies renovables i l'atenció a les persones.

"Tenemos que conseguir el reto de la plena incorporación a la sociedad de toda la ciutadanía que ha llegado a l'Hospitalet estos últimos años. L'Hospitalet no tiene un reto más urgente ni más importante que éste si no quiere convertirse en el futuro en una sociedad fragmentada y eso debe hacerse poniendo más recursos en la educación, en la sanidad, en los servicios sociales, para no fomentar una competencia de clase que fragmente a la clase trabajadora, pero tiene que hacerse también desde la política, desde las ideas, desde los valores. Necesitamos un nuevo pacto por la inclusión de la nueva ciudadanía que implique a toda la ciuda, a todas las entidades, que nos comprometa a todos y a todas para fortalecer una identidad colectiva, ciudadana, de pertenencia a la ciudad, una ciudadanía plena en derechos, deberes y oportunidades. Debemos también combatir con determinación las actitudes xenófobas y racistas trazando una línea roja, un cordón sanitario que deje solo a todo aquel que amenace con romper esa convivencia. Desde aquí, hago un llamamiento en nombre del grupo d'ICV-EUiA para ponernos manos a la obra en esta tarea tan difícil, tan importante y tan urgente."

Aquestes paraules que acabo de pronunciar són una part de la meva intervenció en aquest mateix ple, el dia de la constitució del consistori ara fa quatre anys. El fet que avui tinguem en aquest ple un partit que és l'expressió política de la xenofòbia i el racisme, és una senyal clara de que també aquí el nostre model de societat ha sofert un fracàs. Perquè no s'ha fet tot el que s'hauria d'haver fet. Els Ajuntaments hem estat molt sols en aquesta lluita. Molt sols i desemparats. I nosaltres, ICV-EUIA, també ens hem quedat moltes vegades sols clamant en el desert, defensant aquest gran pacte per una convivència de drets i de deures que no criminilalitzés a ningú que continua sent una necessitat urgent.

Però, amigues i amics, nosaltres no ens donem per vençuts. Acumulem massa anys de lluita i de treball per una ciutat més justa com per llançar la tovallola. La nostra força política, hereva del PSUC i altres, acumula massa anys de dignitat forjada en la lluita contra el franquisme i en la defensa de les llibertats com per deixar que la història ens la escriguin altres. Estem convençuts que aquesta ciutat està en condicions de tornar a guanyar el futur, de tornar agafar en les seves mans el seu destí. Com ho va fer l'any 79 amb la constitució dels primers ajuntaments democràtics. Estem vivint de nou uns moments històrics i no estem en pitjors condicions que aleshores. Si ho vam fer llavors amb la participació d'una ciutadania activa, crítica i compromesa, no tingueu cap mena de dubte que ho tornarem a fer i a aconseguir.

Polítiques socials, ocupació i convivència han de ser els grans principis rectors del nou mandat. Señora Alcaldessa, avui el nostre grup ha donat un vot de confiança a la seva candidatura com a Alcaldessa. Un vot confiança basat en les converses que fa setmanes que s'estan produint entre el seu partit, el PSC i la nostra coalició (ICV-EUiA). Un vot de confiança basat en l'acord sobre les línies estratègies de futur que aquesta ciutat necessita i el repte de plantar cara a aquesta situació adversa des de les polítiques netament d'esquerres i progressistes. El seu grup i el nostre sabem que no serà fàcil,que haurem de fer un esforç important per prioritzar les polítiques realment importants, que haurem de fer un esforç important per reorientar les polítiques públiques en el territori des de la proximitat i la gestió del conflicte. Vostès i nosaltres sabem que no serà fàcil continuar mantenint un esforç d'inversió pública important en un escenari advers. Però senyora Alcaldessa, vostè sap que sempre ens trobarà en direcció contrària a les polítiques neoliberals, perquè continuem creient en aquesta ciutat i en la seva gent i en una societat justa i equitativa on tothom tingui igualtat d'oportunitats.

Alcaldessa, avui té el nostre vot de confiança basat en el convenciment de que sabrem posar-nos d'acord sobre la concreció d'aquestes polítiques i fer un govern fort de les esquerres que convoqui al conjunt de la ciutadania a acompanyar-nos, a fer seu aquest govern i aquest objectius per tornar a conquerir el futur. I estem convençuts de que ho aconseguirem. Perquè com diu l'escriptor Eduardo Galeano: "nuestras manos están vacías, pero son nuestras" . Moltes gràcies.

7532 raons

2011-05-24T14:01:00.001+02:00

Faig aquest escrit l'endemà de les eleccions. Després d'una nit llarga d'anàlisi i conversa amb la gent de la nostra candidatura. Tenim una sensació agredolça. Estem satisfets perquè enmig d'un gir cap a opcions de dretes a tot l'Estat i a la nostra ciutat, hem resistit. Estem satisfets també, perquè la pèrdua de la majoria absoluta, que ha mantingut el PSC durant 28 anys, obre la nova etapa que la ciutat necessita i això és una bona notícia.

Però no puc amagar que estem tristos per l'entrada d'un partit polític que ha basat el seu programa polític en l'odi i l'exclusió cap als immigrants. Una opció política amb un programa racista, al més pur estil del neofeixisme europeu. I això és una molt mala notícia. Una mala notícia perquè només podrem afrontar amb èxit els problemes de la ciutat des de la unitat social i política. L'Hospitalet necessita un govern que es posi al servei de la protecció dels més febles, d'aquells que estan patint les conseqüències més cruels de la crisi, i ho faci amb el compromís i la participació de tothom per buscar solucions.

Tinc esperança, tenim esperança, perquè la recta final de la campanya ha coincidint amb l'esclat del 15-M, de les acampades a tot l'Estat, a la Plaça Catalunya i a la Plaça de l'Ajuntament de la nostra ciutat, que demanen una Democràcia real, que no estigui sotmesa als poders econòmics. Perquè no ens enganyem, la davallada del PSOE-PSC a tot l'Estat ha estat com a conseqüència de la política econòmica d'un govern al servei dels especuladors financers que ha posat als treballadors a la picota.

La lluita continua. Serà un mandat molt complicat en el que convé no despitar-se. El combat no és entre l'immigrant i l'autòcton, sinó entre el poder econòmic i la classe treballadora. Entre els de dalt i els de baix. Com sempre, continuarem lluitant, tenim 7532 raons per fer-lo.

L'H es mereix més

2011-04-29T18:43:00.001+02:00

El proper 22 de maig la gent de L’Hospitalet decidirem qui volem que governi el nostre Ajuntament. És una cita important perquè és el moment de decidir el futur de la nostra ciutat en uns moments especialment difícils.

Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) volem un L’Hospitalet on tothom pugui portar a terme el seu projecte de vida, amb autonomia i en plenes condicions d’igualtat. Una ciutat sense pobresa ni exclusions, que reconegui drets i benestar per a tothom i que faci front als efectes provocats per la greu crisi econòmica, amb austeritat i prioritzant el manteniment dels serveis públics i l’atenció a les persones.

Volem una ciutat amb un model econòmic i urbà sostenible, que no especuli amb el territori. Una ciutat que genera llocs de treball i economia local. Una ciutat habitable, on tothom se senti orgullós de viure a l’Hospitalet, amb qualitat de vida, amb zones verdes i sense contaminació. Una ciutat on els nostres joves no hagin de marxar perquè trobin aquí les possibilitats per construir el seu projecte de vida.

Una ciutat oberta, amb participació, amb una convivència basada en el respecte. Una ciutat de drets i deures, de riquesa i diversitat, on la seguretat estigui lligada a la prevenció, a la proximitat i al diàleg. Una ciutat on ningú se senti exclòs i trobi el seu espai des del respecte a l’altre.

ICV-EUiA som gent com tu. Gent que defensa les seves idees amb coherència i honestedat. Gent que defensa els teus drets amb treball i compromís. Gent amb propostes i experiència per millorar L’Hospitalet.

És per això que et demano el teu suport. Tinc la convicció que a L’Hospitalet podem canviar les coses. La candidatura que tinc el plaer d’encapçalar és una candidatura de persones com tu, compromesos amb aquesta ciutat, disposats a donar el millor de sí mateixos per fer que les coses canviïn. No et resignis i posa el teu vot en joc. Ha arribat el moment i amb tu, serà possible. Perquè l’Hospitalet mereix més.

A saco

2011-03-05T00:34:00.001+01:00

El govern dels millors encara no ha fet ni els 100 dies però ha tingut prou amb 60 per deixar ben clar els seus objectius. El govern de Mas ha entrat a saco per desmantellar l'obra del govern anterior i canviar el model social del nostre país.

Mas i els seus escollits tenen ben clar qui són els seus. Anuncia la retallada de places de professorat de l'escola pública, però incrementa els concert amb les escoles d'elit. Anuncia la paralització de la construcció d'hospitals públics però incrementa el concert amb la sanitat privada. Anuncia retalls en el transport públic però afavoreix el transport privat. Mas i els seus tenen molt clar els interessos que defensen i no dubten alhora d'escollir les polítiques que beneficien les classes més acomodades.

El govern dels millors és un govern al servei dels poderosos, al servei dels mercats financers i especulatius. L'alumne més aplicat del neoliberalisme ortodox després de Zapatero. En poc mes de dos mesos ha deixat ben clar que vol acabar amb l'obre del govern d'entesa i posar les coses on eren el 2003. La seva obsessió amb el govern anterior i els seu dogmatisme és tal que fins i tot, ha pres una mesura com la supressió del límit dels 80 km/h, sense tenir en compte els informes a favor de la mesura dels tècnics del propi govern.

Són temps complicats i els que venen ho seran més, encara. L'onada de retallades de l'Estat del benestar que ens ve des de Madrid i des del Palau de l Generalitat no ens deixen un altre camí que la resposta unitària en la defensa dels interessos col·lectius. És l'hora de reivindicar els Ajuntaments com a l'última trinxera en defensa dels serveis públics. Allà ens trobareu.

Alfonso Salmerón

Regidor Portaveu d'ICV-EUIA

Fins sempre, amic Mario

2011-02-27T20:52:00.001+01:00

El passat 17 de de febrer ens va deixar en Mario Sanz, portaveu del PSC i primer tinent d'Alcalde del nostre Ajuntament després d'una llarga lluita contra el càncer. Avui trobem a faltar la seva columna en aquest espai del diari i crec que és de justícia dedicar-li la nostra a la seva memòria.

Mario va ser moltes coses, regidor de dos districtes diferents, regidor de particpació ciutadana, tinent d'Alcalde d'Educació i Cultura, diputat provincial, president de l'Institut del Teatre. Va ser moltes coses, però sobretot una persona que s'estimava a la seva ciutat amb veritable passió i al seu partit.

He compartit moltes experiències amb ell, com a portaveus dels nostres grups polítics i com a socis de govern. Hem discrepat molt però també hem arribat a bons acords pel bé de la ciutat. Era un treballador incansable, meticulós, dur en la negociació, tossut i capficat. Sempre exploràvem fins al final les possibilitats d'un pacte en una moció o en un projecte de ciutat, però si finalment, l'acord no era possible, tenia l'elegància i el tarannà democràtic necessari que permetia que poguéssim continuar treballant plegats l'endemà amb un nou objectiu. Aquest era segurament un dels seus millors valors en política.

La seva pèrdua és una pèrdua irreparable i una injustícia. Ens deixa probablement en el millor de la seva vida. Va lluitar fins al final contra la seva malaltia sense deixar les seves obligacions ni un sol dia. La seva passió per la política i la ciutat li van ajudar segurament en el seu combat contra el càncer. ICV-EUIA hem perdut un company de consistori, i un aliat en tants projectes compartits, però també un amic. La ciutat perd un polític jove i compromès que tenia moltes coses a dir encara. Des d'aquí vull donar un cop més en nom del meu grup el condol a la seva dona, la seva família i el seu partit. Compañero y sin embargo, amigo, querido socio, no t'oblidarem.

23-F. Trenta anys després

2011-02-23T13:44:00.003+01:00

Avui fa 30 anys de l'intent de cop d'Estat de Tejero. Fa 30 anys que als lluitadors antifranquistes se'ls va glaçar el cor al veure aquell guardia civil baixet i amb bigotis que amb pistola en mà irrompí al Congrés.
Sembla que sigui ahir, però han passat trenta anys. Trenta anys de llums però també d'ombres. 30 anys de consolidació de les institucions democràtiques, d'estabilitat política i d'alternances al govern.
Però trenta anys també de decepcions. Decepció per l'incompliment sistemàtic de la Constitució, sobretot en el seu articulat més social com el dret a l'habitatge i a un treball dignes. Decepció per una llei electoral que es carrega el pluralisme polític i decepció sobretot, perquè 30 anys després d'aquell intent de cop d'Estat continua sense fer-se justícia amb els centenars de milers de morts i desaparegut a mans del dictador.

22 de maig. Són temps de resistència

2011-02-22T20:30:00.001+01:00

(us reprodueixo l'article que he fet pel Nou Treball)

Els Ajuntaments que surtin del proper 22 de maig tindran la responsabilitat de gestionar les conseqüències més dures de la crisi econòmica a nivell local. Les polítiques d'ajust imposades pels mercats a través de les institucions econòmiques mundials i europees amb el beneplàcit del govern de José Luis Rodríguez Zapatero i ara sense cap tipus d'embuts pel govern dels millors d'Artur Mas tindran la seva expressió més cruenta a partir del 23 de maig.

Molts ajuntaments ja estan greu risc de fallida econòmica degut a la manca d'ingressos propis, a la reducció dels ingressos procedents de l'Estat i a la prohibició per part de l'Estat de poder-se endeutar. Quan les necessitats apreten i prop d'un 20 % de la població catalana viuen al llindar de la pobresa, l'ajust de cavall impulsat pel govern i per la Generalitat pot deixar als nostres ajuntaments sense capacitat de resposta. S'incrementa la demanda d'ajuts per accedir a l'escola pública, o l'habitatge i es redueixen els recursos per garantir la cohesió social. El neoliberalisme s'expressa amb tota la seva crueltat als nostres pobles i ciutats.

És en aquest context que es presenten les properes eleccions municipals i és en aquest sentit que es fa imprescindible mobilitzar a l'esquerra alternativa. El conflicte social no s'està expressant en aquests moments amb la força necessària, i quan ho fa, ho fa en el terreny de la dreta, sublimat en la forma de conflicte comunitari, entre ciutadania autòctona i estrangera, on en clau de civisme o seguretat ciutadana, en comptes de expressar-se en clau de conflicte de classe. Són les classes populars les que estan patint els ajustos d'aquesta crisi, mentre els que l'han provocada s'estan sortint de franc.

La nostra responsabilitat al llarg d'aquests mesos d'una campanya molt feixuga en la que la dreta, sovint amb el seguidisme acrític i populista del PSC, tractarà de portar l'aigua al seu molí, insistint en el seu discurs xenòfob i racista, fragmentador de la classe treballadora, serà definir amb claredat els interessos de la classe treballadora amb un programa inequívoc de defensa dels serveis públics, la cohesió social i territorial i el paper dels poders públics per a pilotar una sortida justa a la crisi econòmica. Es tracta de garantir la igualtat d'oportunitats en l'accés a l'educació, la sanitat, l'habitatge i els serveis socials i reivindicar el paper dels ajuntaments en la recerca d'un nou model de desenvolupament, generador d'ocupació estable i de qualitat.

Són temps de resistència, de tornar a lluitar pel que és obvi. Necessitem més regidors i regidores de l'esquerra alternativa als Ajuntaments catalans per frenar l'onada de retalls de drets i llibertats que ens està imposant els mercats i els seus còmplices.

Velocitat, metereologia i criteri variables

2011-02-08T12:15:00.006+01:00

La vida política catalana continua capficada en voler ser un gag etern de "Polònia". Tota la polèmica sobre els 80 km/h ha trasvassat tota lògica per ser una caricatura en sí mateixa. Sobre la polèmica escriu avui amb claredat i sentit comú el, encara Director del Meteocat en un article a El Periódico.

Idees per un gag de Polònia. Un partit que s'ha passat la legislatura anterior criticant la mesura, que va prometre a la campanya que el primer que faria si guanyés seria retirar-la, que demana informes tècnics quan arriben al govern, que aquests informes tècnics li aconsellen mantenir-la, que tot així decideixen tirar endavant amb la supressió de la mateixa, que s'ho rumient, que finalment no la retiren però la flexibilitzen i al final, per acabar-ho d'adobar, decideixen que la climatologia acabi sent una altra variable per fixar els límits de velocitat, fet que ha impossibilitat que s'apliqui la mesura de supressió el dia anunciat amb tota la inversió feta i els senyals canviats....No em diguin que no és per llogar-hi cadires.

Per cert, la crisi continua, i els retalls socials, i l'anunci de noves privatitzacions i la suggerència no tan vetllada, de que com el futur és incert, el millor que vostè pot fer és contractar-se una assegurança sanitària privada i un pla de pensions.Sálvese quien pueda!

Exigim el soterrament de les vies de RENFE

2011-02-06T20:16:00.001+01:00

El Ministerio de Fomento ha anunciat que el soterrament de les vies del tren tindrà que esperar encara uns anys perquè no hi ha diners per finançar-lo. Caldrà buscar altres vies de finançament, ha dit, però sense concretar ni el com ni el quan. A ICV-EUIA ens sembla una presa de pel.

La crisi no pot justificar qualsevol retallada. Fa massa temps que l'Hospitalet reclama el soterrament, hi ha una Plataforma, L'Hospitalet sense vies que aglutina un centenar d'entitats, tenim un conveni signat amb el Ministerio que preveia que el soterrament havia d'estar enllestit fa més de cinc anys, com per acceptar que el soterrament s'ajorni sense cap compromís.

La crisi no és excusa perquè estem parlant d'una quantitat irrisòria, uns 500 milions d'euros, si la comparem amb d'altres partides que no ha sofert retallades, com el pressupost de Defensa, o amb d'altres infraestructures que sí es mantenen com la connexió de l'AP7 amb l'A2.

Per ICV-EUIA és inacceptable aquest nou ajornament després de més de 10 anys de promeses no complides. Si busquéssim totes les edicions d'aquest mateix diari que han anunciat el soterrament amb tot luxe de detalls tindríem paper per empaperar el menjador de casa nostra. Si miréssim els programes electorals de tots els partits polítics, veuríem que tots els partits portem aquest projecte als nostres programes des de fa 20 anys, però si busquem el Pla d'Actuació Municipal dels últims mandats veuríem que el projecte està al PAM de l'any 2000, del 2004 i del 2008. Per tot això, ICV-EUIA fem una crida al conjunt de la ciutadania a defensar els nostres interessos i exigir al Ministeri que busqui urgentment el finançament necessari. Que no ens prenguin el pel.

Bochorno: LH en el mapa de la xenofobia y el populismo

2011-01-27T14:17:00.001+01:00

El pleno del pasado martes volvió a situar nuestra ciudad en el mapa de la xenofobia y el populismo patrios. En esta ocasión, fue el PP quien volvió a señalar a las personadas inmigradas como chivos expiatorios de las consecuencias de la crisis económica. Si el mes pasado, fue el PSC con la Alcaldesa al frente, quien proponía denegar las solicitudes de reagrupamiento familiar en función por incumplimientos de la ordenanza de civismo, ahora ha sido el PP quien ha ido un paso más allá al extender la medida a los permisos de residencia. Bochornoso.

Bochornoso por muchas razones. Porque muestra la peor imagen de una ciudad que se ha forjado a golpes de inmigración trabajadora, en los años 20, en los 60 y ahora en este aciago inicio de siglo. Una ciudad de acogida que ha hecho de la cohesión una de sus señas de identidad y que siempre ha estado más preocupado de hacia dónde queríamos ir todos juntos sin preguntarle a nadie de dónde había venido.

Fue el PSC el primero que rompió esa tradición en el pleno, abriendo la caja de pandora de la xenofobia latente en nuestros barrios. Es una gran irresponsabilidad de aquellos que todavía se reclaman de izquierdas pero parecen haber perdido los valores históricos, identitarios y humanistas fundacionales del socialismo.

Parece que esos asesores que salen con el traje y la corbata incorporados de las facultades de ciencias políticas y de los máster de comunicación política, están aconsejando a las élites de la socialdemocracia patria tan desconcertada que abandone el buenismo para que la derecha no les coma cuota en el mercado de nuestra democracia virtual. No importa el color del gato, lo importante es que cace ratones, nos aleccionaba hace unos años el flamante consejero de Gas Natural.

Decía en el pleno, el portavoz popular que "incívico es aquel que rompe nuestra convivencia". Pues bien, no creo que haya mayor incívico que aquel que se dedica a agitar las pasiones más bajas a sabiendas que eso afectará nuestra convivencia, con el único objetivo de arañar un puñado de votos. Si el PP pedía retirar el permiso de residencia a los "incívicos", lo justo sería solicitar la retirada del acta a los "incívicos" concejales que demuestran esa irresponsabilidad manifiesta.

2011. Per què no fem que les coses comencin a canviar?

2011-01-12T12:16:00.001+01:00

L'inici d'un any nou és sempre motiu d'esperança, de proposar-nos nous reptes, noves fites, nous objectius. Per què no fem el 2011 l'any que comencemn a canviar les coses? Per què no fem del 2011 l'any que prenguem amb decisió el nostre futur? Per què no fem del 2011 l'any que comencem a no resignar-nos a somniar una ciutat i un món diferent i ens posem a lluitar per aconseguir-lo sense perdre l'esperanca.

Estem vivint temps difícils, temps en els quals estem pagant les conseqüències d'un model econòmic que no dóna més de sí. I els que ens han portat fins aquesta situació en comptes de reconèixer el seu fracàs pretenen retallar-nos els nostres drets per poder continuar incrementant els seus beneficis milionaris.

Ens parlen de retallar la despesa sanitària, incrementar l'edat de jubilació, ens incrementen la tarifa de la llum, ens treuen els ajuts als aturats i als que han tingut un fill. Ens parlen de dèficits i tants per cent, de ajustar-nos el cinturó, i mentrestant les entitats financeres i els especuladors continuen amb beneficis milionaris.

El mes de maig tindrem eleccions municipals. Escollirem nou alcalde o alcaldessa. Dependrà de tu del teu vot. Dependrà de que no et resignis i posis el teu vot a treballar per una ciutat que estigui disposada a plantar-li cara a la crisi.

Per ICV-EUIA els reptes de futur més immediats són la creació de llocs de treball a la nostra ciutat, la defensa dels serveis públics, un espai públic de tothom i la millora de la convivència. Volem una ciutat on els nostres joves trobin el seu espai i el seu futur. Volem una ciutat de tots i de totes. Volem treball, serveis i cultura. T'hi apuntes? Icv-euia@l-h.cat

Alfonso Salmerón

Gràcies pel vostre suport

2010-12-06T12:16:00.001+01:00

Gràcies a les 7.807 persones que ens heu donat el vostre suport el passat 28 de Novembre a la nostra ciutat. Tot i això, la pèrdua de recolzament de les forces d'esquerra ha fet que el Parlament hagi girat clarament cap a la dreta. Una mala notícia en els temps que corren. Anunci de més retallades, privatitzacions i desnonament de l'Estat del benestar. Mas ja ha anunciat que suprimirà l'impost de successions, introduira el copagament sanitari i desgravarà les mútues privades. Tota una declaració d'intencions.

Malauradament, gens diferent del que està fent Zapatero al govern de l'Estat. En mig de la jornada de reflexió, ZP es va reunir amb les 35 empreses més importants de l'Estat per garantir-los noves polítiques d'ajust, que no han tardat en arribar: privatització dels aeroports i de les loteries, supressió dels 426 euros, de l'impost de societats i anunci de reforma de les pensions per finals del gener pròxim.

En definitiva, més atur, més pobresa, més dificultats per la ciutadania i més negoci pels de sempre. Les empreses públiques servides en safata de plata als senyors dels diners. Prop d'un milió de persones que a partir del gener pròxim no tindran cap ingrés a casa seva, disposats a treballar al preu que calgui. Les persones al servei dels mercats. Les nostres vides al servei de la nova dictadura financera que s'obre pas a la Unió Europea i que té en ZP el seu alumne més aplicat.

No ens queda un altre que continuar lluitant i donar respostes. La primera, participar a la mobilització convocada pels sindicats el proper 18 de desembre a les 17 hores a la plaça Universitat. La lluita continua.

La crisi només es guanya des de l’esquerra

2010-11-11T12:03:00.001+01:00

El proper 28 de Novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Unes eleccions que han de decidir el futur del nostre país. Decidim entre futur o involució. Entre continuar desenvolupar polítiques d'esquerra o tornar al passat que representa CIU.

Nosaltres ho tenim molt clar. Impedirem que la dreta avanci a Catalunya i treballarem per un sortida justa i solidària a la crisi. Perquè la crisi només es guanya des de l'esquerra, transformant el nostre model productiu, generant ocupació estable i de qualitat, aprofundint les polítiques socials. No permetrem que la crisi la continuïn pagant els de sempre.

Per això, proposem canvis de fons al nostre model econòmic. Reformes del sistema productiu, del model energètic, del sistema fiscal i del sistema financer. És a dir, treball estable i de qualitat, foment de les energies renovables, que pagui més qui més té creació d'una banca pública.

El futur no està escrit. El dia 28 hem de votar contra la resignació. Res no està decidit si els treballadors i treballadores, els autònoms, els pensionistes, el jovent i les persones aturades; en definitiva, la gent normal d'aquest país, que mira de tirar endavant cada dia, ens mobilitzem amb el nostre vot. Perquè som majoria. Som majoria els que volem una societat distinta amb ocupació estable i serveis públics de qualitat.

ICV-EUIA ho té clar defensem polítiques d'esquerra. Treball, Educació, Sanitat i Habitatge i Transport públic de qualitat per a tothom en una Catalunya sostenible dins d'una Espanya federal.

La nostra és la opció que mira el futur contra la resignació del PSC, i el retorn al passat de CIU i el PP. Per una Catalunya d'esquerres, per un sortida justa a la crisi. ICV-EUiA, verd esperança, solucions d'esquerres.

Alfonso Salmerón

Portaveu d'ICV-EUIA

Continuem sense finançament

2010-10-13T11:24:00.001+02:00

Un any més amb la tardor arriba l'aprovació de les ordenances fiscals i del pressupost municipal, i un any més hem de denunciar la manca de finançament que pateixen els ajuntaments. Una situació que en temps de crisi encara és fa més greu.

El 2010 l'Estat ja va reduir en més d'un 9 per cent l'aportació econòmica a la nostra ciutat a través de la participació en els seus tributs. Aquesta reducció es va veure més o menys compensada amb la creació dels FEOSL, que a banda de la inversió en polítiques socials i medi ambient, permetien finançar una part de la despesa corrent.

Enguany, encara que hi ha una previsió d'increment de l'IPC de l' 1,8%, el més probable és que degut a la manca de consum, l'aportació de l'Estat continuï baixant, amb la diferència que l'Estat ha suprimit el Fons locals extraordinaris dels últims dos anys i que la pujada de l'IVA al 18 % ens faran pagar més pels serveis que l'Ajuntament ha de contractar.

Si això li sumem, que la situació d'extrema necessitat que cada cop viuen més famílies de la nostra ciutat fan del tot necessari l'increment de la despesa social per a garantir les necessitats bàsiques més elementals (beques menjador, àpats, ajuts al lloguer...), i el poc marge per incrementar ingressos, el panorama és força preocupant.

L'ajuntament es veurà obligat a reduir molt considerablement el seu pressupost. En aquesta conjuntura, el govern de la ciutat ha de prioritzar més que mai la seva despesa. Més austeritat i més rigor. Reduir la despesa en qüestions prescindibles i incrementar-les en aquelles que garanteixin els drets més elementals: polítiques socials, educació, foment de l'ocupació.

La reforma de les pensions. No hi ha treva

2010-10-11T00:20:00.001+02:00

El dictat dels mercats continua. Després de la reforma laboral, Zapatero lluny d'escoltar la veu dels treballadors i treballadores, ha convocat el Pacte de Toledo. Ampliar l'edat de jubilació als 67 anys i allargar a el temps de cotització són les noves exigències que vol imposar-nos ara el govern.

IU ja ha deixat ben clar que no acceptarà cap reforma en aquest sentit. Caldrà esperar si la resta de partits permetran un nou atac als drets laborals. En comptes d'impulsar la generació d'ocupació, el pensament únic continua el seu programa d'ajust vers els més febles.

Està en joc la credibilitat del nostre sistema democràtic. Zapatero insisteix en tirar endavant un programa de desmantellament de l'Estat del benestar que no ha votat la ciutadania i sembla que vol fer cas omís al que ha manifestat el poble exercint majoritàriament el dret de vaga.

Abaratint l'acomiadament i precaritzant encara més les condicions de treball no es crearà més ocupació ni sortirem d'aquesta crisi econòmica, de la mateixa manera, empobrint les condicions de vida dels pensionistes no garantirem la fortalesa del nostre sistema de pensions.

Fins fa ben poc, Corbacho afirmava que el sistema de pensions espanyol no estava en perill i les pensions estaven garantides pels propers 30 ó 40 anys. Què ha passat per a aquest canvi d'opinió? Que el sistema financer mundial ha decidit aprofitar la crisi per a donar una nova clau de volta per incrementar els seus beneficis obrint la porta a les pensions privades. (El programa de CIU per a les eleccions catalanes ja preveu bonificacions fiscals en aquest sentit) Convé no despistar-se i continuar mobilitzant-se. Només una resposta unitària de la gent treballadora pot evitar aquesta nova violació dels seus drets.

Si a la vaga general

2010-09-15T16:31:00.001+02:00

El proper 29 de setembre, CCOO i UGT han convocat vaga general a tot l'Estat espanyol. Ha estat una decisió presa després de que el Govern de Zapatero decidís portar a terme la retallada de drets socials i laborals més important de la historia de lademocràcia. Retalls socials, abaixada de sous, congelació de pensions i reforma laboral.

Tenim un govern que ha estat segrestat pel gran capital. Zapatero ha fet més cas a les institucions mundials del capitalisme que als seus votants. La Reforma laboral aprovada pel Congrés dels Diputats amb els vots del PSOE i l'abstenció de CIU i PNB, significa continuar carregant sobre les esquenes de les classes populars els costos de la crisi.

La Reforma laboral culpabilitza les víctimes: la classe treballadora, que veu reduir drets fins ara intocables. Institucionalitza el treball precari i malt pagat, abarateix l'acomiadament, dona més poder a les Empreses privades de col·locació en privatitzar la gestió de les Oficines de Treball, l'antic INEM.

Els especuladors i la banca, que són els que han provocat aquesta crisi, surten indemnes de les reformes del Govern, mentre que aquells que fa temps que la estem pagant, rebem una nova clau de volta als nostres drets laborals i socials aconseguits al llarg de molts anys de lluita del moviment obrer.

La reforma més reaccionària en 30 anys ha vingut de mans de qui es diu "socialista", i Corbacho, el ministre que l'ha aprovada ha tingut el "premi "de ser candidat a les autonòmiques. El dia 29 cal enviar un missatge clar al Govern. Cal aturar el país per dir NO a aquestes polítiques impresentables i obligar al Govern a rectificar.

28-N

2010-09-09T12:09:00.008+02:00

Ja tenim data per a les eleccions catalanes. No entenc el debat al respecte. Em sembla correcte que el President vulgui apurar la legislatura. No hi ha motius per avançar-les i sembla responsable que es vulgui esgotar el mandat per a complir el màxim del programa de govern. Què coincideix amb el Barça-Madrid? Quin problema hi ha? Votarem i ens prepararem per a veure un nou "partit del segle", com sempre. També aquestes eleccions són "fonamentals", com totes.

No sé si en aquestes eleccions ens hi juguem el futur d'una generació com ha dit Montilla, potser sigui massa exagerat, però sí estic segur de que ens hi juguem molt. Després de 7 anys de governs d'esquerra hem de decidir si seguim avançant o tornem enrere. Enrere, sí. Al 2003. Aquest govern ha comés errors? Sense cap mena de dubte No ha sabut administrar sense estridències les discrepàncies internes? Molt problament. Podem trobar insuficients els avanços evidents en despesa social i sanitària? Per descomptat. Ha donat passos en la direcció correcta però ha donat alguns en la direcció equivocada? Segur, com la llei d'Educació o el Pla d'Energia per posar dos exemples.

Tot això és cert, podem trobar-li moltes més pegues. Però des de l'esquerra les fem perquè en volem més i no menys. Aquest és el debat. Aquest és el repte del 28 N. Volem més. Volem avançar més. Volem continuar incrementant la despesa social, volem una sanitat pública de qualitat per a tothom, volem més places d'escoles bressol, volem més compromís amb el medi ambient, volem una aposta decidida per un sector energètic potent, públic i sostenible. Volem una sortida a la crisi que impliqui un nou model productiu més just. Amb ocupació estable i de qualitat. Volem més. Volem continuar avançant i no donar cap pas enrera.

Si guanya la dreta, CIU amb el suport implícit o explícit del PP, retrocedim, si ICV-EUIA creix, avançarem. Però per a aconseguir-lo, l'esquerra hem de mobilitzar els nostres, explicar amb claredat el que ens estem jugant el dia del Barça-Madrid i no caure en el parany del debat identitari, que és abonar el terreny a la dreta, catalana i espanyola. El debat no és Catalunya vers Espanya, sinó política vers mercat.

Buscadores de petróleo

2010-07-16T12:23:00.003+02:00

Hoy han empezado a trabajar las personas de nuestra ciudad que participarán hasta el mes de enero en el Pla Extraordinari d'Ocupació Local a l'Hospitalet. 14 de estas personas estarán trabajando con nosostros en el Área de Medio Ambiente. Son 14 buscadores de petróleo. Porque en eso es en lo que va a consistir su trabajo desde hoy hasta el 14 de Enero.

Después del éxito de la experiencia piloto que estamos desarrollando con diferentes escuelas que han participado en el programa de recogida de aceite doméstico para fabricar biodiésel que está dando empleo a personas con discapacidad de la ciudad, queremos dar un nuevo salto: conseguir que el biodiésel se pueda producir en nuestra propia ciudad, para conseguir localizar más puestos de trabajo y más diversos. Para conseguir ese objetivo necesitamos conseguir valorizar unos 2000 litros de aceite por día (estamos en una ratio de unos 2000 mensuales aproximadamente)

Y en esas andamos. así que las 14 personas que van a colaborar con nosotros van a hacer un estudio de campo en bares, hoteles y restaurantes de la ciudad para poder tener un conocimiento preciso de las posibilidades de ese mercado, que nos permita a partir de esa información, impulsar un proyecto más ambicioso en toda la ciudad para conseguir valorizar esos 2000 litros diarios.

Se trata de valorizar un residuo, el aceite doméstico de altísimo valor energético de nuestra cocina mediterránea y convertirlo en eso, en petróleo, en combustible para los vehículos de la ciudad, sin necesidad de recurrir al biodiésel procedente de la explotación de monocultivos que tanto daño están haciendo a la economía y a la soberanía alimentaria de muchos países del mundo, y a la vez, localizar economía y generar puestos de trabajo. Porque el cambio de modelo económico hay que empezar a impulsarlo a escala local, primando a las cooperativas y a las empresas de economía social que tienen por objetivo último no el beneficio económico si no la generacion de empleo.

A ver si tenemos suerte. Ya os iremos contando cómo nos va. Bienvenidas y bienvenidos Susana, Conchi, Pilar, Noelia, Luís, Toñi, Pepi, Núria, Carmen, Vicky, Dalys, Elsa y Juan Ramón, intentaremos que os sintáis orgullosos de colaborar para vuestra ciudad durante estos 6 meses y que este trabajo os ayude a encontrar un empleo estable y digno en breve.

Volem tot l’Estatut

2010-07-13T07:45:00.002+02:00

La manifestació del 10 de juliol va ser tot un èxit. Un exercici de democràcia i de llibertat davant la sentència del Tribunal Constitucional que ha volgut esmenar la plana al que va decidir la voluntat popular i van aprovar les Corts Generals i el Parlament de Catalunya.

Més enllà del contingut concret, aquesta sentència mai no s'hauria d'haver produït. És un error històric. Ha trencat els consensos que es van donar amb la Constitució espanyola. Un pacte de convivència que apostava per la construcció d'un estat plurinacional basat en el respecte i la convivència.

La sentència és en termes polítics, una sentència anticonstitucional, perquè traeix l'esperit mateix de la constitució, en voler fer una relectura restrictiva del paper de les institucions catalanes i espanyoles.

La ciutadania ja ha parlat, ara toca continuar treballant, cadascú des de la seva responsabilitat. Govern, partits, societat civil, i el Govern d'Espanya , que ha de moure fitxa defensant l'Estatut en la seva totalitat, i començar a refer el diàleg i reconstruir els consensos que s'han trencat les darreres setmanes.

Ens hi juguem molt. Ens hi juguem el model que ha fet possible al llarg d'aquest anys la convivència en el marc d'una Espanya i d'una Catalunya plural i diversa en la que la immensa majoria de la ciutadania es reconegui en les seves institucions i en els seus símbols.

Pels que no volem haver de triar entre Catalunya i Espanya el repte és doblement important: no renunciem a continuar desenvolupant un estat federal, plurinacional i republicà on hi càpiga tothom sense renunciar a la seva identitat.

La pancarta i la senyera

2010-07-08T10:10:00.006+02:00

La política catalana continua capficada en el seu objectiu d'imitar fidelment la seva paròdia. Ja no sabem si estem parlant de la Catalunya real o de la polònia televisiva. Si va ser admirable que en només unes hores s'hagués pogut concretar una convocatòria unitària de resposta a la sentència del Tribunal Constitucional, les picabaralles sobre el lema de la pancarta ens han tornat a mostrar la pitjor cara de la nostra política.

La meva organització política dona suport a la manifestació i és convocant de la mateixa. Jo hi aniré com ho vaig fer a l'anterior que es va convocar. Per responsabilitat i perquè crec que és la millor manera d'expressar el nostre malestar per la presa de pel que ha significat la sentència.

Però jo no sóc independentista, ni tan sols nacionalista. Jo vaig a la manifestació a expressar el meu dret i el meu desig de continuar construint l'Estat plural que es va començar a construir amb la transició i que aquesta sentència ha posat en perill. Jo defenso com ho fa la meva organització , com ho defensa IU Federal al conjunt de l'Estat, un Estat federal plurinacional, laic i republicà. Per aìxò hi aniré a la manifestació. Ho dic perquè no m'agrada que ningú s'apropii de les meves intencions i ho dic perquè em sembla una actitud no gaire exemplar voler amagar la pluralitat que també existeix a Catalunya.

Si aquesta sentència en termes polítics és una sentència contra la mateixa Constitución Española en esmenar-li la plana a la soberània popular que recau en les institucions democràtiques de l'Estat i la més gran de totes, que són, segons la mateixa constitució, les Corts espanyoles, voler imposar un lema a la manifestació és una actitud que no es correspon amb l'esperit unitari que va fer possible l'Assemblea de Catalunya i que va aplegar a tot l'espectre polític i social de Catalunya, nacionalistes, sobiranistes, catalanistes d'esquerres i federalistes.

Corbacho abarata el despido

2010-06-17T17:43:00.005+02:00

Cuando hace apenas dos años Celestino Corbacho pasó a la historia como el primer ciudadano de l'Hospitalet que se convertía en Ministro del Gobierno, pocos podían imaginar, imagino que él tampoco, que también pasaría a la historia como el primer ministro socialista que aprobara una reforma laboral que recortara derechos a los trabajadores y trabajadoras, abaratando el despido y precarizando todavía más las relaciones laborales en nuestro país.

Después de dos años, Corbacho ha sucumbido a las presiones de la patronal, rompiendo el diálogo social y aprobando por decreto la reforma laboral más regresiva que se recuerda. Una reforma que no soluciona el problema del empleo si no que facilita todavía más los despidos sólo puede acarrear más paro y más precariedad Una reforma que pone a los trabajadores a los pies de los caballos, convirtiendo todavía más a los parados en el ejército de reserva del capitalismo, parafraseando a Marx.

Menos indemnización por despido con parte de las indemnizacciones a cuenta del Estado, desaparición del principio de causalidad en los contratos temporales y más facilidades para convertir los despidos improcedentes en despidos procedentes son los platos fuertes de una reforma que para la patronal todavía les sabe a poco.

Ha llegado el momento de decir basta. El próximo 29 de septiembre la huelga general convocada por CCOO y UGT ha de ser la huelga de todos y de todas. El 29 de septiembre es el día señalado para decirles al gobierno y a los mercados un claro y rotundo BASTA. Que paguen la crisis los que la han provocado

No criminalicemos a las víctimas

2010-06-16T12:43:00.003+02:00

Con la prohibición del burka y el niqab, crimininalizamos a las víctimas. Aproximémosnos al problema desde la voluntad de acompañar a la mujer en su proceso de emancipación individual y colectiva y no acompañando intereses meramente electorales. Es un error combatir el fundamentalismo desde el autoritarismo prohibicionista. Nuestro Estado de Derechos ya ofrece plenas garantías jurídicas para que la mujer pueda ejercer sus derechos. Hagamos un trabajo activo de poner en conocimiento de todas las mujeres de cuáles sus derechos y libertades en un país que pretende ser laico y acompañémoslas en su proceso emancipador.

Nosotros no le podemos hacer el juego a la política de bajos vuelos que se está instalando en nuestra sociedad. No pondremos las velas en la dirección del viento sin importarnos el rumbo de nuestro nave como ha hecho el PSC en Barcelona o ha anunciado el Minsitro de Justicia. Esperamos y deseamos que no haga lo mismo en nuestra ciudad. Desactivemos el modus operandi de la derecha que se repite en los últimos meses en el que la extrema derecha hace de vanguardia, intereconomía, la razón y el mundo de aparatos de propaganda, y PP con la complicidad de CIU y PSOE de legisladores.

La dreta marca l'agenda del govern de Barcelona

2010-06-15T08:34:00.003+02:00

Em fa la sensació que el govern de Barcelona, amb l'oposició d'ICV-EUiA, ha perdut definitivament el nord després del referèndum de la Diagonal. L'aprovació ahir de la prohibició del burka als equipaments municipals em sembla una manera penosa de claudicar definitivament davant l'agenda que marca CIU i PP.

I no és perquè jo estigui a favor de la invisibilització de les dones. Estic en contra. Sinó perquè, com ha assenyalat encertadament Ricard Gomà, portaveu d'ICV-EUIA a Barcelona, cal aproximar-se al problema des del diàleg i la mediació. Empoderant a les dones per a que puguin ser elles les que prenguin la seva decisió lliurament Del contrari, no li fem cap favor, en aquest cas a les possibles víctimes, a posar-les com diu Gomà entre la paret de la imposició familiar i cultural i l'espasa de la prohibició de l'Ajuntament.

Males senyals les que ens venen des de Barcelona, que durant anys va assenylar el camí de les llibertats i ara sembla decidida a anticipar una nova majoria provinciana i rància. A Barcelona i Catalunya continuem decidits a discutir i rediscutir sobre problemes que no existeixen. Així ens va.

Nada volverá a ser como antes

2010-06-12T02:59:00.004+02:00

Nada volverá a ser como antes. "Hay que refundar el capitalismo". "Esta debacle es para el capitalismo lo que fue la caída del muro de Berlín para el comunismo". Estas frases no las pronunciaron Hugo Chávez ni Evo Morales, ni Lula da Silva, las pronunciaron, más o menos literalmente, hace poco más de un año, en plena tormenta financiera, voces tan acreditadas para las grandes instituciones del capital como Barak Obama, Sarkozy o el Nobel de Economía, Paul Samuelson.

Sin embargo, algo más de un año después, ningún dirigente mundial ha tomado decisión alguna más o menos relevante en la dirección anunciada. Se habló de una fiscalidad internacional para gravar las transacciones especulativas, se dio por hecho que había llegado el momento de la Tasa Tobin, pero nadie ha tenido el arrojo ni la voluntad política de ponerle el cascabel al gato. Por eso, el capital financiero ha seguido campando a sus anchas, agudizando la crisis y poniendo en jaque las economías mundiales.

Los usureros, los ladrones transnacionales, los verdaderos piratas del siglo XXI, esos a los que nos referimos en términos eufemísticos como los mercados, han puesto a Europa en el punto de mira de su codicia, como antes habían hecho con África, Asia y América. La crisis en la que viven estos continentes desde hace décadas cuando no siglos, también se globaliza.

El estado de bienestar europeo, el modelo de sociedad que nace de la segunda guerra mundial ante la amenaza del avance del comunismo, que ha tenido como máximo exponente a las socialdemocracias nórdicas, está amenazado de muerte y son los presidentes de la UE los que están ejerciendo de verdugos, cual caballo de troya del neoliberalismo. Lo que no consiguieron con la fallida constitución europea, cuyo engendro se gestó con Maastricht, ni con el golpe de Estado que supuso el Tratado de Lisboa, lo están haciendo ahora a golpe de decreto. Para calmar los mercados, nos dicen.

Yo también creo que esta crisis es diferente y que sin duda, nada volverá a ser como era antes. Pero no sólo económicamente, sino también en términos políticos como ya han apuntado acertadamente pensadores y dirigentes de la izquierda europea, como el profesor Juan Torres

A la crisis alimentaria, financiera y ambiental sin precedentes que vive el Planeta, hay que sumarle también, una crisis política. No hay una sola institución del tipo que sea, que se salve del descrédito popular generalizado.

Los intereses de unos pocos, de nuevo el mercado, están pasando por encima de los parlamentos, pisoteando la soberanía popular de las democracias mundiales. ¿De qué sirve votar a uno o a otro partido si basta una llamada al orden por parte del presidente de los Estados Unidos de América, del FMI, de la OCDE o del Banco Mundial para poner las economías nacionales al servicio de los especuladores internacionales? ¿Dónde queda la soberanía popular, dónde queda la democracia, dónde quedan las modernas teorías sobre la gobernanza de las políticas públicas cuando los mercados cuentan más que las personas?

Lo hemos visto recientemente en España. El segundo presidente socialista que tiene el país desde la recuperación de la democracia, se ha cargado de un plumazo las conquistas de décadas de negociación colectiva. Ha puesto a los funcionarios a los pies de los caballos, ha congelado a los pensionistas y tocado a dependientes y familias jóvenes, además de aprobar con toda seguridad, la reforma laboral que lleva años negando a la patronal y de anunciar una inminente reforma de las pensiones.

Zapatero ha lanzado un mensaje inequívoco a diestra y siniestra, haciendo girar 180 grados su discurso económico desde que estalló la crisis. Se acabó lo que se daba. Aviso para navegantes. Vayan preparándose para las rebajas de poder adquisitivo en todos los convenios colectivos, el abaratamiento del despido, el incremento de la edad de jubilación, la privatización de las pensiones y de los servicios públicos básicos.

Es el caso de España como antes fue el de Grecia, y más tarde el anunciado por Merkel para Alemania o Cameron para el Reino Unido. El programa neocon no se vota en las urnas, lo impone Wall Street.

Más que una época de cambios, estamos asistiendo como indica acertadamente Joan Subirats, a un cambio de época. Esta crisis ha venido para quedarse mucho tiempo y está golpeando las clases populares europeas como nunca antes ninguna otra crisis lo había hecho, y afectando seriamente a las clases medias que verán disminuir drásticamente su poder adquisitivo. Caminamos hacia una sociedad dual. De ricos y de pobres. Millones de personas van a ser expulsadas abruptamente de la sociedad del consumo, a un ritmo mucho más veloz del que apenas podían imaginar cuando hace tan sólo dos años podían adquirir su propio vellocino de oro al tres por ciento de interés pagándolo en cómodos plazos durante los 40 próximos años de su vida.

El modelo de cohesión social que tanto esfuerzo se ha venido forjando en la dialéctica capital-trabajo puede saltar por los aires si no conseguimos detener el diabólico programa que la dictadura financiera mundial ha preparado para Europa con el aplauso indisimulado de la derecha y la aquiescencia perpleja de la socialdemocracia.

¿Qué hacer ante esta ofensiva sin precedentes? Lo primero y más urgente, acelerar los procesos de convergencia de la izquierda política y social. No sobra nadie y no hay tiempo que perder. La izquierda tiene ante sí una nueva tarea histórica de dimensiones titánicas. Nada más y nada menos que globalizar la lucha de clases a escala mundial en base a un programa de confrontación claro. Se trata de un nuevo punto de inflexión, de una ruptura histórica que no deja lugar para las medias tintas. Tenemos que prepararnos para una larga batalla que se va a librar a lo largo de los próximos veinte o treinta años.

Hay que movilizar a las clases populares en torno a un programa de cambio realista capaz de conseguir las transformaciones necesarias y que debe incluir los siguientes elementos fundamentales:

El papel de lo público en la articulación de un nuevo modelo productivo frente al neoliberalismo. Definiendo el papel del Estado como garante de un desarrollo económico justo y sostenible económica, social y ambientalmente.
El desarrollo local frente a la globalización neoliberal, haciendo del territorio un lugar de diálogo entre lo público y lo privado, capaz de generar proyectos con valor y comprometidos a reinvertir sus plusvalías en el desarrollo (local) y la cooperación (global), que estimulen una nueva relación local-global.
Acabar con la economía especulativa a través de una nueva Fiscalidad internacional y la adopción de los cambios legislativos necesarios
Crear una banca púbica al servicio del desarrollo. El Banco Mundial como la Banca Pública mundial que se coordina con las bancas públicas estatales.
Nuevo modelo energético con fuerte presencia pública que apueste por la descentralización energética y la cogeneración de energía a pequeña escala. La cogeneración planificada puede hacer posible la autonomía energética de todos los países gracias al impulso de las renovables. (en los tres primeros meses del año, sólo la energía eólica supuso sólo el España más del 40 % del mix energético)
Un nuevo modelo agrícola y ganadero ligado al territorio y basado en unas relaciones comerciales justas que garanticen la soberanía alimentaria de todos los pueblos del mundo frente a la dictadura de las transnacionales de la alimentación
Un nuevo modelo de gobierno basado en una revolución democrática basada en el empoderamiento de las clases populares y la gobernanza o buen gobierno en la toma de decisiones.

El verdadero new deal de la izquierda deber pasar inexorablemente por un desarrollo necesariamente asimétrico. Es necesarios el decrecimiento en algunos aspectos de las economías de algunas partes del mundo y crecer en otros muchos. Es una cuestión de solidaridad elemental.

En resumidas cuentas, el cambio debe pasar por trabajar, consumir y ganar menos para que podamos trabajar, consumir y ganar tod@s, me refiero a los beneficios empresariales. Es intolerable e inmoral que mientras los salarios decrecen, las ganancias de muchísimas empresas siguen creciendo indecentemente sin freno alguno. No se trata seguramente de generar más riqueza si no de repartir la existente.

Efectivamente, no hay tiempo que perder. Nos jugamos la herencia de las conquistas de nuestros mayores, pero sobretodo el futuro de nuestros hijos. Sólo nosotros seríamos responsables de una nueva generación perdida a la que se le arrebatara el derecho mismo de haber soñado un mundo nuevo.

Alfonso Salmerón

Zapatero s’ha passat de la ratlla

2010-05-12T23:29:00.002+02:00

El pla d'ajust econòmic de 15.000 milions d'euros presentat per Zapatero és absolutament inacceptable. Una provocació en tota regla i una claudicació davant dels poderosos. Zapatero acaba de convocar el conflicte social.

Hi haurà un abans i un després d'aquestes mesures. Zapatero s'ha situat al costat dels interessos dels poders financers i en contra dels interessos de la immensa majoria de la ciutadania a qui vol fer pagar els plats que han trencat els especuladors.

Per ICV-EUIA és un pla inacceptable perquè castiga els treballadors, els pensionistes, les persones dependents, les famílies amb fills i la inversió pública i no toca als que més tenen. No hi ha reforma fiscal, no recupera l'impost de patrimoni. No penalitza els especuladors. No exigeix a la banca que doni el crèdit que necessiten les famílies i les petites empreses. És un pla contra els febles perquè no s'atreveix amb els rics.

Però també és inacceptable perquè no reparteix els costos. No és tolerable que la crisi la continuem pagant els treballadors i les treballadores i les classes mitges, mentre la banca, els especuladors de la borsa i moltes grans empreses continuen obtenint beneficis immorals i intolerables en una democràcia real.

Aquestes mesures no ens trauran de la crisi, només pretenen complir les exigències de la dictadura financera mundial. Aquestes mesures encara produiran menys consum i més atur. En definitiva, més pobresa i més conflicte als nostres barris. Per ICV-EUIA cal una resposta coordinada i contundent perquè tenim propostes diferents. Política fiscal d'esquerres, una banca pública, política industrial i enfortiment del sector públic. Que la política torni a dirigir l'economia i no al revés.

Alfonso Salmerón

DRETS i DEURES CONTRA EL POPULISME

2010-05-07T11:12:00.003+02:00

S'apropen temps d'eleccions, catalanes i municipals, i alguns partits han decidit respondre a les inquietuds ciutadanes col·locant la immigració com a problema al centre del debat amb objectius exclusivament electoralistes. Vic i Badalona són l'exponent, però també Barcelona en apuntar els reincidents estrangers com a màxims responsables de l'inseguretat.

Les nostres ciutats s'han fet molt més complexes al llarg dels últims anys com a conseqüència de l'arribada de milers de persones que van haver de marxar dels seus països d'origen buscant una vida millor. Expulsats dels seus països per un model econòmic que basa la riquesa d'uns pocs en la pobresa de la immensa majoria.

La immigració no ha estat un fenomen neutre. Ha significat canvis en l'estructura socioeconòmica dels nostres barris. Ha canviat l'escala, la feina, l'escola , el parc, els comerços, i s'ha concentrat als barris més pobres dels que fugia l'autòcton en temps de bonança esperonat pel crèdit fàcil i la febre immobiliària cap a la segona corona metropolitana.

Al llarg dels anys de bonança, les persones immigrants han fet aquelles feines que nosaltres no hem volgut fer, han ocupat els pisos que nosaltres no volíem i han fet ús dels serveis públics que nosaltres començàvem a abandonar, enlluernats per l`escola concertada i la mútua privada. Al llarg dels últims anys han contribuït com a força de treball ha produir el més gran superàvit de la caixa de la Seguretat Social de la nostra història.

Les causes més profundes les hem de buscar en el model econòmic i en la manca de polítiques internacionals de cooperació eficaces i d'europees comunes en matèria d'immigració. Sobre les seves conseqüències fa anys que la majoria d' ajuntaments venim treballant sense fer soroll: desenvolupant plans d'acollida, dedicant més recursos, creant serveis de mediació, construint xarxa social i sobretot, liderant l'increment de serveis públics com l'educació o la sanitat que ha experimentat Catalunya els últims anys.

Per raons òbvies la crisi ha agreujat la situació. Als problemes de convivència producte de la col·lisió d interessos diversos, la sobre ocupació dels habitatges o l'ús de l'espai públic, hi hem d'afegir l'increment dels furts i els delictes contra la propietat que produeixen l'atur i la marginació.

La situació no és fàcil però portem massa anys acumulant experiències com per deixar que els xenòfobs i els cínics ens guanyin la partida. La recepta és fàcil encara que difícil d'aplicar. Garantir els drets, ser exigent en el compliment dels deures i treballar per la igualtat d'oportunitats. Mateixos drets i mateixos deures per construir plegats la nostra convivència.

Bajo el volcán

2010-04-21T13:42:00.003+02:00

Bajo el volcán es el título de un libro de Malcolm Lowry, más tarde llevado al cine por John Huston en 1984, que bien podria ser el título de un nuevo trabajo que narrara los días en los que la nube de ceniza producida por un volcán islandés de nombre impronunciable, puso en jaque el modus vivendi de los europeos.

Como dijo el otro día Josep Ramoneda, una muestra de que la naturaleza en pleno siglo XXI,todavía nos gana alguna batalla, y nos recuerda, no conviene olvidarlo, lo extraordinariamente frágiles que somos.

Casi una semana después parece que todo, poco a poco, vuelve a la normalidad, dejando atrás decenas de miles de vuelos cancelados, aeropuertos de media Europa cerrados, centenares de miles de personas que han sufrido multitud de molestias, y como no, grandes pérdidas millonarias, que alguna compañía ya ha pedido que sean compensadas por los gobiernos.

El hecho deja más de un elemento para la reflexión y/o la toma de conciencia en diferentes aspectos que me permito señalar a modo de enunciados.

Primero, como decía antes, la extraordinaria fragilidad de nuestra civilización frente a los fenómenos naturales, como ha ocurrido a lo largo de nuestra historia milenaria y todavía ocurre hoy. Todavía no hemos inventado nada para conseguir la erupción controlada de los volcanes que los convierta en materia de parque temático.

Segundo, la insostenibilidad de nuestro modelo. Como decía ayer en Público, Isaac Rosa, se han cancelado decenas de miles de vuelos sin que haya pasado realmente nada. Quiero decir, que el mundo ha seguido funcionando, dejando patente la inutilidad de muchos de ellos y lo insustancial de nuestro modelo económico, construído sobre necesidades ficticias. Se puede vivir sin viajar tanto

Tercero, la irresponsabilidad de las compañías áereas o la voracidad sin límites del capital, que ha presionado insistentemente a los gobiernos para que autorizaran volar sin importarles demasiado la seguridad de las personas. La pela es la pela

Cuarto, la inutiliad de la Unión Europea de hoy y la necesidad e un verdadero gobierno europeo. La UE ha sido incapaz de coordinarse mínimante para hacerse con el control de la situación, dejando escapar una oportunidad de oro para proyectar una imagen de coordinación y eficacia en la solución de problemas. Lamentablemente, la UE continúa siendo muy poco más que un espacio o mercado económico común

Quinto, la incoherencia una vez más de este modelo ultraliberal que privatiza las ganancias y se empenya en socializar las pérdidas. Como ocurriera con la banca, ya hqy quien pretende que paguemos las pérdidas de las compañías con nuestros impuestos.

Y por último, aunque seguramente hay muchos más, en esta ocasión el tripartito no ha tenido la culpa, aunque algunos se han quedado con las ganas. Tiempo al tiempo.

Golpe a la Justicia

2010-03-29T01:13:00.003+02:00

La decisión del Tribunal Supremo de autorizar el enjuiciamiento de Garzón, por un lado, y anular las escuchas del caso Gürtel, por el otro, representan un golpe en toda regla a la Justicia de nuestro país. Una decisión de las mayores instancias de la Judicatura que va a dificultar, y mucho, el curso de dos procesos enormemente lesivos para la dañada credibilidad de nuestras instituciones democráticas.

Cuando están a punto de cumplirse treinta y cinco años de la muerte del dictador, nunca habían estado las instituciones democráticas tan desprestigiadas como lo están ahora. Nunca había habido tal distanciamiento entre la población y la mal llamada clase política. Ciudadanía y política viven cada una dentro de su propia lógica sin que las preocupaciones reales de la ciudadanía afloren rara vez a las páginas centrales de los diarios, y aún menos a los discursos de los líderes de los principales partidos políticos.

A ese terreno abonado por los corruptos y por la decisión, por acción u omisión de Partido Popular y PSOE de correr un tupido velo sobre los crímenes del franquismo, han caído como miel sobre hojuelas el paro y las estrecheces económicas de la inmensa mayoría de la ciudadanía, que han ahondado ,todavía más, ese peligroso distanciamiento con las instituciones. Eso que los modernos de ahora llaman desafección.

La decisión del TS hay que leerla en ese contexto y es eso lo que la hace más grave. Es como si un Tribunal alemán autorizara enjuiciar a un juez que tratara de investigar los crímenes pertrechados por el III Reich. ¿Esperpéntico, verdad? Nos parecería impensable que alguien en su sano juicio se atreviera hoy a negar el Holocausto. Pues eso es lo que está pasando estos días en nuestro país, con la complicidad cínica de Partido Popular y del PSOE que se amparan en el respeto a la división de poderes para eludir pronunciarse.

Pero no es menos grave la anulación de las escuchas como pruebas del caso Gürtel. El TS ha dado la razón a los abogados defensores que comparaban las escuchas con la tortura. Doble ración de cinismo. ¿Se imaginan que después de los ríos de tinta publicados, después de todo lo que ya conocemos a través de la prensa, que todo quedara en agua de borrajas por haber sido desestimadas alevosamente las pruebas del delito? ¿Sería posible tamaño escándalo?

No quiero parecer apocalíptico ni mucho menos, pero el único antídoto contra tanto atropello es la rebeldía. Necesitamos construir un amplio movimiento ciudadano de regeneración democrática que actualice los principios democráticos de nuestra constitución. Un movimiento que inicie una segunda transición dirigida por las generaciones que no votamos la transición y que libere nuestra democracia de los compromisos de silencio con el pasado.

Suport a l’IES PEDRAFORCA

2010-03-24T17:58:00.002+01:00

ICV-EUIA DEMANA QUE NO ES RETIRI EL BATXILLERAT A L'INSTITUT PEDRAFORCA DE LA FLORIDA

ICV-EUiA dóna suport a l'Institut Pedraforca, a l'Alcaldessa i al Regidor d'Educació perquè intentin desfer la decisió del Departament d'Educació de suprimir el batxillerat en aquest centre.

La supressió d'aquesta oferta formativa pot afectar la vida del centre, condicionant la diversitat de l'alumnat que hi accedeixi a partir d'ara. A més suposa una contradicció amb tot el treball que s'està duent a terme des de l'Ajuntament i des del Govern de la Generalitat per dignificar i millorar el barri amb els Plans Integrals, per fomentar l'èxit escolar amb els Plans Educatius d'Entorn i per reequilibrar la distribució d'alumnes amb necessitats educatives específiques entre tots els centres educatius.

Els alumnes de batxillerat representen un model d'èxit educatiu per a la resta d'alumnes del centre, especialment en els instituts hi ha alumnes amb situacions socials i personals difícils.

ICV-EUiA comparteix la necessitat de fer un bon ús dels recursos públics en un moment de crisi econòmica. Però una política progressista no es pot basar en retallar recursos a aquells centres que precisament, per la seva situació complexa, tenen més necessitat d'una política de discriminació positiva.

L'Hospitalet, 24 de març de 2010

Suport al jutge Baltasar Garzón

2010-03-23T08:27:00.003+01:00

Us adjunto la moció que hem presentat avui al Ple de l'Ajuntament de l'Hospitalet i que, contra pronòstic, no ha estat aprovada. Després d'haver pactat fins i tot un text que pogués ser assumit pel PSC, a darrera hora ens han comunicat que no la podien assumir, atenent a raons institucionals. Em sembla molt impresentable. Del PP i CIU ja m'ho esperava, però no aquest canvi de darrera hora dels socis de govern. Tampoc no han aprovat la moció que defenseva el sistema de Dipòsit, Devolució i reutilització dels residus. Com deia aquell, que la prudència no ens faci traïdors....jutgeu vosaltres mateixos:

Atès que el jutge Baltasar Garzón té una dilatada trajectòria en defensa dels drets constitucionals i el dret internacional que l'ha portat a instruir causes i a dictar sentències en àmbits tant diversos com la lluita contra el terrorisme (d'ETA, GAL, Al Quaeda, etc.), els cartells de la droga, la corrupció (Marbella, Pretòria, Gürtel) així com la defensa del Dret Internacional Públic, en causes per la defensa dels Drets Humans contra el Dictador Augusto Pinochet i d'altres colpistes llatinoamericans involucrats en la Operació Condor contra governs democràtics.

Atès que el jutge Baltasar Garzon va iniciar, a l'ampar de la llei i del Dret Internacional (els delictes contra la humanitat i lesa humanitat no prescriuen), l'investigació dels crims de la Guerra Civil i el règim franquista contra milers de persones a Espanya i Catalunya.

Atès que grups de l'extrema-dreta política i social, intenten difamar i utilitzar el propi Estat de Dret contra la independència del poder judicial i contra les actuacions del Sr. Baltasar Garzon.

Atès que es preocupant, per la legitimitat pública de l'Estat de Dret, que a un jutge se li obri un expedient de suspensió d'acord amb l'admissió a tràmit d'un querella criminal interposada contra ell mateix per la seva actuació judicial per intentar investigar els crims imprescriptibles del franquisme, i una altra adreçada a intentar deixar sense valor les proves obtingudes en la investigació del cas Gürtel.

Atés que nombrosos ciutadans, institucions públiques i privades com organitzacions judicials nacionals i internacionals, de defensa dels drets humans, s'hagin escandalitzat davant d'aquesta campanya i hagin mostrat la seva solidaritat amb el jutge Baltasar Garzon.

El Grup Polític d'Iniciativa per Catalunya Verds–Esquerra Unida i Alternativa proposa l'adopció dels següents acords al Ple:

1.- Mostrar la solidaritat i el suport al jutge Baltasar Garzon, davant la campanya d'assetjament i enderrocament al qual està sent sotmès des de diferents àmbits polítics, mediàtics i jurídics.

2.- Donar trasllat d'aquests acords als Grups Polítics de l'Ajuntament, a totes les forces polítiques catalanes amb representació parlamentària, al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya, al Govern Espanyol, al Congres i Senat espanyols, al CGPJ i a les associacions de jutges i fiscals de Catalunya i l'Estat.

Això no obstant, l'Ajuntament Ple, acordarà el que consideri més adient.

L'Hospitalet,

El Portaveu del Grup Polític d'ICV-EUiA

Alfonso Salmerón Muñoz

8 de març, dia de internacional de les dones

2010-03-12T10:29:00.003+01:00

Darrera de les estadístiques i de les sigles: epa, taxa d'atur, iva, ipc, pib, euríbor, íbex35....darrera de les propostes i els debats, de les tertúlies radiofòniques i de les portades dels diaris, darrera de tot això hi ha persones que veuen com cada dia la seva situació empitjora, hi ha famílies que viuen en la incertesa pel futur, des de l'atur o des del treball més o menys precari, amb l'angoixa de no saber si podran pagar la hipoteca el mes vinent o tornar a omplir el carro de la compra. Darrera de les paraules hi és la gent.

Si hi ha un col·lectiu que està pagant doblement aquesta situació, aquest col·lectiu és el de les dones. Perquè la crisi també té cara de dona. Segons un estudi recent el camí que s'havia avançat tímidament al llarg dels últims anys per equiparar el sou de les dones al dels homes ha començat ha retrocedir. En aquests moments, una dona cobra el 17 % menys que un company que realitzi la seva mateixa feina. La crisi incrementa encara més l'escletxa de desigualtat entre els homes i les dones.

Però no és només això. L'altra cara de la moneda és l'impacte que té la crisi també en la conciliació laboral i familiar. També estem retrocedint en aquest aspecte. L'increment de l'atur femení, la reducció de jornades i els contractes a temps parcial, estan fent que l'aportació de la dona a les tasques domèstiques torni a guanyar pes en relació a la dels homes.

Aquest any, amb motiu del 8 de març cal reivindicar un cop més i amb més força la plena igualtat entre dones i homes. Igualtat de drets laborals, socials i familiars. Que la crisi no ens faci perdre espais en la lluita per la plena igualtat entre dones i homes

En tiempos oscuros

2010-03-02T13:04:00.004+01:00

El pasado domingo, el padre Canet que oficiaba la misa rociera con motivo del día de Andalucía, se permitió la licencia de recitar un texto de Eduardo Galeano en lugar del evangelio. Se da la circunstancia de que en la misa estaban Celestino Corbacho, ex alcalde de la ciudad y Ministro de Trabajo y José Vicente Muñoz, ex concejal y diputado en las Cortes, a quien entre otros, el padre Canet dedicó las palabras de Galeano. Saben ustedes de mi agnosticismo practicante, pero en esta ocasión, hago mías las palabras de Galeano en boca del párraco. Va por ustedes:

"En tiempos oscuros, tengamos el talento suficiente para arriesgarnos a volar en la noche como los murciélagos.

En tiempos oscuros, seamos lo suficientemente sanos como para vomitar las mentiras que nos obligan a tragar cada día.

En tiempos oscuros seamos lo suficientemente valientes como para tener el coraje de estar solos y lo suficientemente valientes como para arriesgarnos a estar juntos.

En tiempos oscuros seamos lo suficientemente maduros como para saber que podemos ser compatriotas y contemporáneos de todos los que tienen voluntad de belleza y voluntad de justicia, porque no creemos en la fronteras de los mapas ni del tiempo.

En tiempos oscuros, seamos lo suficientemente tercos para seguir creyendo contra toda evidencia, que la condición humana vale la pena.

En tiempos oscuros seamos lo suficientemente locos como para ser llamados locos.

En tiempos oscuros seamos lo suficientemente inteligentes como para ser desobedientes cuando recibimos órdenes contradictorias con nuestra conciencia o contra nuestro sentido común."

Eduardo Galeano

Roda de premsa de CCOO, UGT, FAVV i EUIA

2010-02-22T13:55:00.001+01:00

Crida per manifestar-se dimarts contra la jubilació als 67

Efectuada per CCOO, UGT, la Federació d'AAVV i EUiA de L'H

Els sindicats han convocat per demà, 23 de febrer, una manifestació a Barcelona en defensa de les pensions i contra la proposta efectuada pel govern central d'endarrerir la jubilació als 67 anys. La Federació d'Associacions de Veïns i EUiA de L'Hospitalet s'afegeixen als sindicats i fan una crida a la ciutadania perquè la manifestació sigui massiva.

CCOO i UGT rebutgen la proposta al considerar-la regressiva, perquè qualsevol treballador necessitaria més de 15 anys de cotització per tenir dret a una pensió; insolidària, perquè carrega les retallades sobre els futurs pensionistes; equivocades, perquè se centren en la despesa de la Seguretat Social i no en els ingressos, i imprudents, perquè amenacen de trencar el consens polític i social necessari per a l'establiment del sistema.

Els sindicats consideren que hi ha altres mesures que no comportem cap retallada de drets per millorar la caixa de la Seguretat Social. Una d'aquestes mesures és la jubilació flexible, que permet treballar voluntàriament a partir dels 65 anys. També proposen millorar el Salari Mínim Interprofessional, fins acostar-lo al 60% del salari mitjà, per millorar les cotitzacions.

Asun Romero, coordinadora de COO de L'H, assenyala que les propostes efectuades pel Govern central només es fixen en la despesa i no en els ingressos a la Seguretat Social. En aquest sentit afirma que "cal una nova estructura que garanteixi el sistema i no situar l'objectiu en la reducció de la despesa". Cal fomentar el mercat de treball "amb ocupació estable i salaris suficients, aquesta és la millor garantia perquè el sistema funcioni".

Per la seva banda, Joan Barrachina, de la UGT de L'H, afirma que mesures com aquestes no es poden aprovar sense discutir-les i consensuar-les "no es poden imposar per la força". Per Barrachina la única manera de treure el país de la crisi "és canviant el model productiu, amb més investigació i desenvolupament, amb treballadors qualificats i amb empreses competitives".

La Federació d'Associacions de Veïns de L'H dóna suport a la convocatòria de demà perquè, segons el seu president Manuel Piñar, "són els nostres barris els que suporten la situació de crisi. Tenim l'obligació moral de donar suport a la convocatòria".

També EUiA es manifestarà demà al costat dels sindicats. El coordinador local de la formació, Alfonso Salmerón, ha fet una crida per anar a la manifestació: "cal sortir sí o sí al carrer perquè ens estem jugant un partit molt important". Salmerón ha afegit que "hem de dir clarament al govern de Rodríguez Zapatero que miri cap a una altra banda, que entri al cor de la crisi, la banca, que asfixia el credit per a empreses i famílies".

La manifestació sortirà a les 18h de la plaça d'Urquinaona de Barcelona fins arribar a la seu de la Delegació del Govern.

El punt de trobada per als manifestants que sortin de L'Hospitalet serà a l'estació de Santa Eulàlia de la Línia 1, a les 17.15h, direcció Barcelona.

La sortida està a l’esquerra

2010-02-09T01:02:00.001+01:00

La banca i moltes de les grans empreses continuen obtenint beneficis d'escàndol, a Catalunya hi ha 1.427.000 persones amb salaris inferiors als mil euros, prop d'un 40 % dels assalariats.

D'altra banda, el mes de gener l'atur a Espanya ha tornat a superar els 4 milions de persones, mentre Catalunya ha registrat les pitjors xifres arribant al 17 % de la població activa. És un fet que la situació econòmica espanyola no millora. El país que presideix la Unió Europea serà l'únic país europeu que continuarà en recessió al llarg de 2010.

Mentrestant, el govern espanyol ha començat a cedir davant les pressions dels poders econòmics, FMI i banc mundial, que li exigeixen retallades de drets socials i laborals. L'anunci d'allargar la jubilació fins els 67 anys i d'ampliar el càlcul de la pensió fins els 25 anys, així com la reforma laboral anunciada són alguna cosa més que un globus sonda, signifiquen un canvi d'orientació en la política del govern que sembla disposat a que els treballadors i treballadores continuïn pagant els plats trencats de la crisi. Si el govern continua per aquest camí, el conflicte social està servit.

La resposta per part de la nostra coalició, davant ha estat ferma i contundent. No permetrem que s'utilitzi la crisi per a retallar els drets dels treballadors. Els sindicats tenen tot el nostre suport a la taula de diàleg social. Cal generar ocupació i no empobrir encara més les classes populars. Els beneficis empresarials i els diners públics han d'anar a la generació d'ocupació i no a la banca ni als sous milionaris dels directius. Cal una resposta majoritària, contundent i unitària dels treballadors i de les treballadores. La sortida està a l'esquerra.

El racisme que ens arriba de Vic

2010-01-13T13:43:00.004+01:00

Hi ha moltes coses que no m'estan agradant gens, gens ni mica, del debat públic a Catalunya al llarg de les últimes setmanes. Però si n'hi ha un tema que sobresurt de la resta i que em provoca un veritable fàstic, és el debat que s'ha reobert a partir de la decisió absolutament xenòfoba i racista de l'Ajuntament de Vic de no empadronar els immigrants no regularitzats.

Si aquesta decisió l'hagués pres per exemple, Berlusconi a Itàlia, Le Pen a França o Camps a València, segurament que totes les tertúlies radiofòniques i les editorials dels diaris catalans haurien coincidit en criticar-la sense pal·liatius. Però és clar, com que la decisió es pren a Vic, a Osona, a la Catalunya Central i per un batlle de la benpensant CIU, amb el suport de PSC i ERC, sembla que el debat sigui legítim i a ell s'han llençat les emisores de ràdio i la premsa escrita amb la corporació catalana al capdavant.

Doncs no, benvolguts amics i amigues. El debat no és legítim. No és legítim preguntar-se si podem deixar sense escola, assistència sanitària o serveis socials a una persona pel fet de no tenir els seus papers en regla. No és legítm, no és legal i és absolutament deplorable des del punt de vista ètic i moral.

Al meu entendre, respon a una estratègia bruta i fastigosa amb objectius merament electorals, que no són uns altres que barrar-li els pas a Plataforma per Catalunya. O sigui, que per combatre la bèstia no hi ha millor recepta que convertir-se en un d'ells directament.

I finalment, per acabar-ho d'adobar, l'alcalde que ha proposat aquesta bestiesa pertany a un partit que es diu demòcrata i cristià. UDC per ser més explícits.

No crec, com va dir l'Alfonso Guerra, que Catalunya estigui a l'estratosfera, però al pas que anem algun dia ens aproximarem perillosament. Per cert, que diu d'això l'Estatut?

Any nou, nous reptes

2010-01-07T10:29:00.001+01:00

Comença un nou any que serà decisiu en molts aspectes per a la nostra ciutat i la seva ciutadania. El 2010 l'Hospitalet haurà de fer front a noves demandes socials que s'han agreujat amb la crisi econòmica, i ho haurà de fer amb un pressupost que ha minvat degut a la reducció d'ingressos propis i dels ingressos procedents de l'Estat. Toca doncs, austeritat, rigor i control de la despesa per tal de dedicar-la a aquelles polítiques realment necessàries.

El nostre grup municipal ha apostat per un pressupost que prioritza els serveis socials amb un increment del 11,9 %, l'educació amb un 8,55 d'increment i la promoció econòmica que pujarà el 7,3 % respecte l'exercici 2009.

El pressupost del 2010 serà el primer pressupost plenament de crisi en molts anys. No tindrà superàvit i veurà reduïda la despesa un 2,46 % respecte l'any passat. Però malgrat això, l'equip de govern amb el suport d'ICV-EUIA mantindrà el nivell d'inversions que permetrà la posada en marxa dels equipaments i els serveis previstos al Pla d'Acció Municipal, destacant les tres noves escoles bressol, el casal de la Torrassa o la Biblioteca de Santa Eulàlia.

El 2010 serà també un any per insistir que només les polítiques d'esquerres poden garantir una sortida justa a la crisi. Que la solució als problemes econòmics no pot venir d'una reforma laboral que abarati l'acomiadament com demana la patronal i defensen els partits de dreta, sinó a partir d'un procés de re industrialització de l'economia que basi la seva competitivitat en la qualitat i no en la precarietat laboral.

No ens enganyem. Aquest hauria de ser el debat de fons de cara a les properes eleccions autonòmiques. Ni els debats identitaris, ni els somnis presidencialistes del senyor Laporta aporten solucions per generar ocupació i millorar el benestar dels treballadors i les treballadores.

Con mis mejores deseos para el 2010

2009-12-24T12:42:00.001+01:00

Propongo un brindis.
Un brindis para recordar los buenos momentos cuando aceche el desánimo
Un brindis sincero y desnudo como un abrazo
Propongo que brindemos sin olvidarnos de nadie
ni siquiera de aquellos que tal vez merecen nuestro olvido

Brindemos.
Una, dos, tres veces.
Brindemos cada uno de estos días
pero brindemos siempre
por los que ya no están y por los recién llegados
por los que vinieron para quedarse y por los que pasaron de largo
Brindemos
dediquemos un brindis blanco y amplio como sonrisa
para aquellos que todavía no llegaron

Brindemos
Brindemos para convocar la felicidad
y para conjurar la pena
pero brindemos,
hagamos un brindis para juntar todas las manos que hacen falta
para curar la herida abierta en la espalda cansada de dios.

MOCIÓN DEL AYUNTAMIENO DE L'HOSPITALET POR LA LIBERTAD DE JUANTXO LÓPEZ URALDE

2009-12-22T10:35:00.002+01:00

Os adjunto la moción presentada por todos los grupos municipales del Ayuntamiento de l'Hospitalet a propuesta de ICV-EUIA

Atès que entre els dies 7 i 18 de Desembre s’ha celebrat a Copenhaguen la XV Conferència Internacional sobre el Canvi Climàtic organitzada per la convenció Marc de de les NNUU sobre Canvi clilmàtic amb la participació de 192 països de tot el món.

Atès que aquesta conferència tenia com a objectiu aconseguir un acord jurídicament vinculant sobre el clima, vàlid a tot el món, que s’apliqués a partir de 2012.

Atès que el desenvolupament i desenllaç de la conferència ha quedat molt lluny dels objectius proposats fet que ha estat contestat per centenars de milers de ciutadans i ciutadanes que s’han manifestat aquests dies exigint un acord vinculant que fes realitat la reducció d’emissions de CO2

Atès que el director executiu de Greenpeace, Juan López Uralde, i dos activistes més d’aquesta organització va ser detingut quan intentava desplegar de manera pacífica una pancarta en el sopar de gala que es va realitzar al Palau Reial la nit de Dijous

Atès que l’endemà de la detenció la justícia danesa va ordenar la presó preventiva fins el 7 de gener per a López Uralde i altres activistes

Ates el compromís de la nostra ciutat amb el medi ambient i la llibertat, i la relació amb Juan López Uralde que va participar recentment en el IV Fòrum Ambiental de la ciutat de l’Hospitalet

Els grups polítics del PSC, PP, CIU i ICV-EUIA sol·liciten al Ple l'adopció els següents acords:

Sol·licitar al Govern espanyol que inicii les getions oportunes amb el govern danés per tal d’aconseguir la posada en llibertat de Juan López Uralde

Donar trasllat de l’acord als grups parlamentaris del Congres i el Senat, al president de Greenpeace España, Jesús Navarro, a l’ambaixada danesa a Espanya, i a les entitats Ecologistes en Acció, SEO/Birdlife, Amigos de la Tierra, WWF, a la Fundació Terra i la Consell de la Sostenibilitat de l’Hospitalet

L’Hospitalet, 21 de desembre de 2009

Evo Morales també guanya les eleccions a L'H

2009-12-08T13:10:00.003+01:00

El 52% va votar a favor de la reelecció

Més de la meitat dels ciutadans bolivians residents a l’Hospitalet -un 52%- ha donat suport al president Evo Morales, mentre que el 46% ha votat pel candidat opositor, Manfred Reyes. A la nostra ciutat, el resultat de les eleccions presidencials ha estat molt més ajustat que no pas a Bolívia, on, segons el primer escrutini, Evo Morales hauria aconseguit una victòria aclaparadora, amb el 70% dels vots.

Així, doncs, el president Evo Morales tindrà altres 5 anys per continuar aplicant el seu programa de reformes socials i agràries ; i també per dur a terme la reforma de la Constitució –un dels aspectes més polèmics de la campanya-, cosa que permetria al president repetir durant més de dos mandats.L’Hospitalet ha estat, juntament amb Barcelona i Sabadell, un dels tres municipis catalans en els quals els ciutadans bolivians van poder votar. Els 8.000 bolivians residents a la ciutat van tenir les urnes obertes ahir, al recinte firal de La Farga. Més de 3.000, un 52%, van donar suport a la reelecció d'Evo Morales; mentre que altres 2.400, un 46%, van votar a favor del principal candidat opositor, Manfred Reyes. A Bolívia, la victòria de Morales és molt més clara, amb més del 70% dels vots.

Informació de Digital-h.cat

Convocatòria URGENT per Aminatu Haidar

2009-12-07T09:49:00.002+01:00

Davant la gravetat de la situació que pateix AMINETU HAIDAR, que sols demana el retorn al seu país, el Sahara Occidental, sense condicions prèvies i cumplint la legislació internacional, el conjunt del moviment solidari amb el SAHARA a Catalunya us convoquem a una concentració davant la DELEGACIÓ DEL GOVERN A CATALUNYA, Carrer Mallorca, 278 de Barcelona, dilluns 7 de desembre a les 7 de la tarda

Creiem que aquesta convocatòria és molt important, per donar un suport immediat i pacífic a l'activista saharauí, en un moment en el que ella mateixa passa per moments difícils, després de 3 setmanes de vaga de fam

Porteu banderes sahrauís i tota mena de material, relacionat amb AMINETU HAIDAR.
Cal que guanyem aquesta batalla, cal que els nostres amics sahrauís puguin enfilar el camí de la victòria final amb tota la moral

CAL DONAR DIFUSIÓ URGENT A AQUESTA CONVOCATÒRIA, RE ENVIEU EL MAIL, CREEU SMS i envieu-los a tothom ... a pesar del pont i de tots els inconvenients, CAL QUE HI SIGUEM TOTS I TOTES.

Carta de Cayo Lara a Zapatero sobre Aminatu Haidar

2009-12-06T20:44:00.001+01:00

Fuente: EUROPA PRESS
El coordinador federal de Izquierda Unida (IU), Cayo Lara, remitió hoy una carta al presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, en la que le traslada su "perplejidad e indignación" por la gestión del Ejecutivo ante la situación de la activista saharaui Aminatu Haidar, en huelga de hambre en el aeropuerto de Lanzarote desde hace más de tres semanas.

En la misiva, Cayo Lara subraya que Haidar "exige una única y simple reivindicación: ser devuelta en avión a El Aaiún por la misma regla de tres con que fue obligada a venir, tras ser expulsada ilegalmente por el Gobierno de Marruecos".En este punto, el líder de IU denunció "el supuesto secuestro autorizado por la Administración española" y lamentó "la incomprensión" mostrada por el Ejecutivo sobre las razones por las que Aminatu Haidar rechaza todos los ofrecimientos realizados.

Según Lara, la activista saharaui "no quiere el derecho de asilo, porque no es una refugiada; ni tampoco quiere la nacionalidad española, porque ella es saharaui; ni quiere la vivienda que le ofertan, porque ella tiene su casa en El Aaiún, que es dónde quiere estar con sus hijos para seguir luchando por su pueblo".Asimismo, trasladó a Rodríguez Zapatero la "indignación" provocada por el hecho "intolerable" de que "el Gobierno enviara un emisario a Lanzarote a acusar directamente a los miembros de la Plataforma de Apoyo a Aminatu, así como a las personas y organizaciones que solidaria y generosamente le están acompañando en este calvario, de ser los responsables de un no deseado trágico final, por aconsejarla negativamente".

En palabras de Cayo Lara, "esta acción incalificable pretende encubrir la responsabilidad de la incompetencia del Gobierno en este asunto".Por ello, y ante la posibilidad de que se produzca un fatal desenlace, Lara acusó al Gobierno de Marruecos de ser "responsable de este atropello", del que Zapatero "sería cómplice necesario", por lo que reclamó "la actuación inmediata" del presidente."Aminatu no debe morir, pero si muere, se golpearán sin retorno, en esta España y en el mundo, muchas conciencias de personas que quieren y admiran al pueblo saharaui y la dignidad que representa esta mujer", concluye el texto.

Ajuda'ns a dibuixar un somriure

2009-12-04T10:08:00.001+01:00

L’ Associació de Veïns ja fa molts anys que desenvolupa el projecte social Entreveïns que acull a veïns i veïnes de Collblanc- La Torrassa en risc d’exclusió. Durant l’any 2009 la crisi econòmica ha endurit les condicions de vida d’ aquestes persones i ha agreujat encara més la seva situació, tanmateix nous veïns i veïnes es troben també en la mateixa circumstància al perdre la feina i esgotar els subsidis. La capacitat de resistència de les famílies necessita del suport de la seva comunitat més pròxima. Es per això que les vostres aportacions són avui imprescindibles.

Per assolir els objectius solidaris del projecte Entreveïns, els voluntaris de l’ Associació de Veïns recollim aliments bàsics per a la botiga solidària que durant tot l’any dona suport alimentari a moltes famílies del nostre barri, i recollim també joguines noves perquè els nostres nens i nenes gaudeixin d’aquestes joguines en la Festa de Reis i la situació de precarietat econòmica no sigui un fet diferencial.

Ens trobareu a la Plaça del Mercat de Collblanc els matins dels dies 12 i 19 de desembre i de dilluns a divendres (del dia 1 de desembre al 4 de gener) a la seu de l’ Associació de Veïns, Plaça Espanyola 21, de 10 a 14 h. i de 18 a 20 h.

Necessitem de tu per dibuixar molts somriures perquè JUNTS FEM BARRI!!

DRETS I DEURES PER GARANTIR LA SEGURETAT I LA CONVIVÈNCIA

2009-11-17T09:29:00.000+01:00

La seguretat és un dels temes que més preocupa a la ciutadania en general i a la de la nostra ciutat, en particular. El nostre grup rep cada dia alguna queixa o consulta relacionada amb la seguretat, el civisme o la convivència als nostres barris.

Al nostre grup també ens preocupa la seguretat. Garantir el dret de tots els ciutadans i ciutadanes a viure sense por és una obligació de tots nosaltres i és una garantia fonamental del nostre funcionament com a societat. Tothom té dret a viure plenament la seva vida, sense cap mena de restricció per raó de nacionalitat, condició social, sexe o religió, però tothom té també l’obligació de respectar les normes de convivència que ens hem dotat entre tots i totes.

ICV-EUIA impulsem mesures a diferents nivells que cal diferenciar. En primer lloc, per combatre el delicte, l’acció eficaç i coordinada de totes les forces de seguretat, mossos d’esquadra i policia nacional, amb la col·laboració de la policia local i el comandament únic de l’Alcaldia.

En segon lloc, la guàrdia urbana és el cos que s’ha d’encarregar de la vigilància i el compliment rigorós de l’Ordenança del civisme. Tasques com garantir la neteja, respectar les hores de descans, vigilar el soroll o garantir que els gossos vagin lligats són tasques de la policia local que s’han de fer de manera presencial aplicant sancions als comportaments incívics.

I per últim, l’ús intensiu de l’espai públic. Som una ciutat diversa. Això la fa més rica i més plural, però també més complexa, que ens planteja reptes nous: garantir el dret de tothom a gaudir de l’espai i el deure de respectar els altres. Per aconseguir-ho, s’hauran de cercar nous espais: obrir els patis de les escoles i les instal·lacions esportives també el cap de setmana, per exemple.

EUiA aposta per les actuacions per fomentar la convivència a la ciutat i per garantir que el 100% de Can Trabal sigui zona verda

2009-11-05T20:24:00.001+01:00

Alfonso Salmerón presenta els eixos de treball de la seva formació per als pròxims mesos

El coordinador local d’Esquerra Unida i Alternativa i regidor de Medi Ambient, Alfonso Salmerón, ha mantingut aquest matí un contacte amb els mitjans de comunicació per explicar les línies d’actuació futures de la seva formació tant a nivell local com a nivell de Catalunya i d’Espanya.Alfonso Salmerón ha destacat que a L’Hospitalet s’ha de treballar per les polítiques de promoció econòmica i d’abast social ara que les principals actuacions macrourbanístiques ja estan arribant a la seva fi.

El coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa ha posat especial èmfasi en la necessitat de realitzar noves accions per al foment de la convivència demanant la col•laboració de les entitats locals. Per a Salmerón cal buscar nous usos per als espais públics, com ara els parcs, les instal•lacions esportives o els patis de les escoles. Salmerón ha posat l’exemple del camp de futbol de La Florida que podria fer-se servir per altres col•lectius a més dels propis de l’entitat. “D’aquesta forma gent que fa servir el parc per jugar a futbol i que pot molestar a altra gent, podria continuar practicant l’esport sens causar problemes”.

Salmeron ha afegit que els temes de convivència no passen exclusivament per augmentar el nombre d’efectius de cossos de seguretat. “Tenim l’experiència positiva dels agents cívics. Cal pensar en figures com el vigilant del parc, per exemple”.

Can Trabal

Un altre dels temes que el coordinador local d’Esquerra Unida i Alternativa ha exposat en la trobada amb els mitjans de comunicació és la proposta de la seva formació sobre Can Trabal. Salmerón ha anunciat que a principis de desembre es presentarà la proposta definitiva, que s’ha realitzat després de demanar informes a diversos especialistes com arquitectes i biòlegs. La proposta passa per mantenir el 100% de l’àrea preservada com a zona verda. Per a Salmerón, no té sentit dedicar un espai a oficines o pisos. En tot cas, ha explicat, es poden proposar activitats econòmiques relacionades amb la salut, el medi ambient i l’alimentació. Esquerra Unida i Alternativa pensa també que les actuacions que es realitzin poden significar expropiacions, que podrien pagar diferents administracions, o oferir als propietaris aprofitaments d’espais a d’altres punts de la ciutat com ara a l’altra banda de la Granvia. D’altra banda, Esquerra Unida i Alternativa ha recordat que acaba d’iniciar un procés de participació per analitzar la seva feina durant aquest mandat i elaborar els eixos de futur.

A nivell de l’Estat espanyol les seves propostes passen per augmentar la despesa social. Aquesta formació realitzarà demà divendres un acte públic a La Farga amb la presència del coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, el diputat d’ Izquierda Unida, Gaspar Llamazares, i el Secretari Confederal de CCOO, Ramon Górriz, que explicaran les propostes per fer front a la crisi, des d’una perspectiva de l’esquerra parlamentària i sindical.

Que lleguen hasta el final

2009-10-29T23:35:00.007+01:00

Parece que el oasis catalán ha pasado a mejor vida, la corrupción ha atravesado esta vez la flor y nata de la burguesía catalana, y transversalmente, los dos principales partidos políticos. El caso Pretoria ha golpeado el núcleo duro del PSC y a dos prohomes de "la casa gran del catalanisme". Creu de Sant Jordi, ex diputados, ex consellers, concejales y un Alcalde.

Desde el respeto a la presunción de inocencia, es necesario dejar trabajar con toda tranquilidad a la justicia para que llegue hasta el final en sus investigaciones, pero a la vez exigir a los partidos políticos implicados, la máxima celeridad y contundencia en la toma de decisiones, si finalmente, como parece, alguno de estos personajes acaba siendo imputado.

Quiero confiar en la eficacia y en la destreza del bisturí de la justicia para extirpar de raíz el cáncer de la corrupción y dictar sentencias ejemplares llegado el momento. Gurtel, Millet, Santa Coloma, parece el fin de fiesta después del atracón de ladrillo y recalificaciones que ha trinchado el territorio y ha contribuido a inflar y reventar la burbuja inmobiliaria.

Estoy convencido que no se trata de un hecho generalizado, que hay cientos de alcades, concejales y concejalas entregados al servicio público de una manera honesta y limpia. Conozco a unos cuantos. Pero no tengo tan claro que no estemos hablando de un hecho estructural de nuestra sociedad en todas sus expresiones que hay que combatir con contundencia en todos los ámbitos.

Creo que es el momento de que impulsemos de una vez por todas una auténtica regeneración democrática. De raíz. Que aborde cuestiones como las listas electorales abiertas, la ley electoral, la financiación de los partidos, la participación de la ciudadanía en los mecanismos de control democrático, el blindaje del suelo y del patrimonio natural y paisajístico para librarlo de la especulación, la limitación legal de los mandatos, la financiación de los ayuntamientos, la supresión de los paraísos fiscales....y tantas otras cosas. Hay que actuar y hay que actuar ya antes de que sea demasiado tarde. Sólo hay que mirar el ejemplo de Italia para saber en lo que no queremos convertirnos.

Que paguin els rics

2009-10-20T11:36:00.001+02:00

Us adjunto l'article que acabo de fer pel Diari de l'Hospitalet

Zapatero acaba de pactar amb PNV i Coalició Canaria per a poder aprovar els pressupostos de l’Estat pel 2010. Mala senyal. El president és un especialista en dir una cosa i fer la contrària. Després de dos mesos afirmant que pujaria els impostos als rics , el que finalment ha fet ha estat enviar més tropes a l’Afganistan, treure’ns els 400 euros que ens va donar en plena campanya electoral i pujar-nos a tots l’IVA. La crisi la continuarem pagant les classes populars.

Zapatero no és d’esquerres ni de dretes. Diu una cosa i fa la contrària. Manté una política absolutament erràtica en matèria econòmica. És capaç d’afirmar que impulsarà un nou model econòmic de més valor afegit basat en la recerca i el Desenvolupament i alhora reduir dràsticament el pressupost del Ministeri de Ciència i Tecnologia dedicat a la investigació.

Zapatero, un cop més, ha rebutjat un acord global amb l’esquerra i ha escollit el PNV i Coalició Canària. El president segueix l’estratègia de l’estruç, amaga el cap sota l’ala esperant que passi el temporal, però el temporal no passarà si el Govern no pren decisions valentes en matèria econòmica. No és casualitat que Espanya sigui l’únic país de la UE dels 15 que continuarà en crisi l’any 2010, segons les previsions del FMI.

Calen mesures valentes. Les que han proposat els diputats d’IU-ICV i CCOO, una reforma fiscal per a que paguin més els que més tenen, especialment les rentes del capital, i impulsar un nou model de desenvolupament basat en la recerca i les noves tecnologies, amb una presència pública important en sectors estratègics com l’energètic i l’atenció a les persones.

Transparència, rigor i austeritat

2009-10-05T14:28:00.000+02:00

Fa unes setmanes el grup popular denunciava en les pàgines del Diari de l’Hospitalet, la despesa que feien alguns regidors i regidores en atencions protocol•làries. Com sigui que el PP acusava sense noms ni cognoms al conjunt del govern i com sigui que, al nostre entendre, aquestes afirmacions si no són contrastades, incideixen encara més en eixamplar el forat que existeix entre institucions i ciutadania, ICV-EUIA creu convenient fer públiques algunes consideracions.
En primer lloc, considerem que l’administració pública ha d’actuar sempre amb uns criteris de transparència, rigor i austeritat. Així han actuat sempre, actuen i actuaran els regidors i regidores del nostre grup a l’Ajuntament.

És per aquest motiu, i especialment ara, amb la situació de crisi que colpeja el conjunt de la ciutadania de l’Hospitalet, que proposem i recolzarem per segon any consecutiu, la congelació de totes les retribucions dels càrrecs electes i del personal de confiança, la reducció dràstica de totes les partides que no siguin absolutament imprescindibles per a realitzar un servei eficient a les persones que garanteixi la inclusió i la cohesió social.

En aquest sentit, ICV-EUIA proposarà una política d’ajust i reducció de les partides destinades a la realització d’actes, la publicitat, el protocol i les despeses de representació i un increment de les partides destinades a la política social, l’educació, la promoció econòmica i la seguretat.
Pel que fa a les ordenances fiscals i preus públics, ICV-EUIA treballarà per introduir elements de progressivitat fiscal i ambientalització a les ordenances i preus públics del nostre Ajuntament, així com la introducció de bonificacions pels col•lectius més necessitats, que garanteixin el poder adquisitiu de la ciutadania.

Finalment, el nostre grup municipal, és partidari de l’elaborar un reglament que vetlli pel rigor i l’austeritat a les partides d’atencions protocol•làries dels regidors i regidores de l’Ajuntament. La gestió rigorosa i austera que d’aquestes partides han fet els nostres regidors a les àrees d’Educació i Medi Ambient (no van arribar a gastar el 50 % el 2008 i només porten el 30 % a l’exercici actual) demostra que es poden reduir, encara més, aquestes partides pel proper exercici.

gracias a la vida

2009-10-05T08:35:00.001+02:00

Presupuestos monstruosos

2009-09-30T11:32:00.003+02:00

Dicen que dijo el que fuera ministro y profesor particular de Economía del presidente, Jordi Sevilla, que al Gobierno le ha quedado un presupuesto "frankenstein". Que de tanto cortar y pegar al tun tun le ha salido una cosa extraña que no es ni una cosa ni la otra ni todo lo contrario. No puedo estar más de acuerdo con el ex ministro ex diputado y no sé si ex amigo del presidente. A su afirmación, añado el engaño premeditado del presidente. El presidente es un maestro en el arte de decir una cosa y hacer la contraria como dice en su blog, mi amigo Gagarin. O sea, que es un maestro de la mentira. De la impostura.

Se ha tirado dos meses mareando la perdiz y haciendo grandes afirmaciones, tratando de convencer al personal de que de ninguna de las maneras iba a ceder a las presiones de los poderosos y bla bla bla, que era necesaria una reforma fiscal para que paguen más quien más tiene y bla bla bla, y a la hora de la verdad, no se le ocurre otra cosa que incrementar el gasto en Defensa enviando más tropas a Afganistan, quitarnos los 400 euros que nos dio cuando según él no había crisis y por tanto no nos hacían falta, subirnos a todos el IVA y mantener intactas las famosas SICAV. Grande, muy grande el presidente.

ZP no es de izquierdas, ni de derechas. Dice una cosa y hace la contraria. Los sábados se pone la camisa de sindicalista y el discurso de la izquierda y los lunes se ajusta el nudo de la corbata y lo traiciona con la montblanc de firmar los finiquitos. Qué grande el presidente, se le está poniendo cara de Frankenstein.

Carta abierta a TVE

2009-09-25T12:52:00.001+02:00

Estimado señor Pons,

Me dirijo a usted con motivo de la emisión del documental “Dime donde vives” emitido el pasado miércoles 23 de septiembre en el programa “Comando Actualidad” de la primera de TVE.

En dicho programa, en el que se contrastaba la vida cotidiana en diferentes puntos de la geografía española, se proyectó una imagen zafia, plana y plagada de estereotipos y prejuicios clasistas de mi municipio, l’Hospitalet del Llobregat, y en particular, de su barrio de Bellvitge.

En el documental, se da una visión totalmente sesgada de la clase trabajadora de nuestros días. Se retrata de una manera caricaturizada, acentuada por el tono narrativo de los redactores, el estilo de vida de los trabajadores y las trabajadoras de hoy, como si fueran una rareza, puro exotismo, cuando es el estilo de vida de la mayoría de los ciudadanos de este país.

Me parece insisto, absolutamente sesgada la visión que se hace del barrio. Se acentúan todos los viejos estereotipos de la ciudad dormitorio, que l’Hospitalet dejó de ser gracias al esfuerzo de un municipio que a lo largo de los últimos años ha conseguido darle la vuelta a la tortilla y huir del destino que la especulación y el mal gobierno le había escrito.

Prueba de esa visión sesgada es que en el reportaje ustedes no hablan de las cuatro escuelas públicas, tres concertadas y una guardería pública que hay en el barrio, omiten que es el barrio con más zonas verdes de toda la ciudad, que tiene en el Hospital de Bellvitge y en el Duran i Reynals, una de las ciudades hospitalarias más importantes de Europa. Tampoco hablan de su zona universitaria, ni de sus dos estaciones de metro y una de RENFE, ni el Centro de Asistencia Primaria, el Hospital de Salud Mental, la Residencia y los pisos tutelados para la tercera edad. Su documetnal omiten que Bellvitge goza de una gran zona polideportiva con piscina, una flamante biblioteca y un centro cívico de primer nivel.

De la misma manera, su documental tampoco habla del espíritu combativo y comprometido de su gente. De su larga tradición de lucha y reivindicación que ha convertido un barrizal en una de las zonas con más centralidad del área metropolitana, donde se desarrollan proyectos de futuro tan importantes como el BIOPOL un gran polo de investigación biomédica y biotecnología en el que están trabajando Gobierno, Ayuntamiento, Universidad de Barcelona y el Hospital de Bellvitge, entre otros.

Me temo que a ustedes no les interesaba describir la realidad en toda su complejidad, buscaban la foto fija, el estereotipo que diera juego para contrastarlo con todo su jugo con el barrio de Salamanca.

Señor director, esta manera sensacionalista de tratar la realidad, me parece impropia de una televisión pública que pagamos todos los españoles, especialmente esos que se levantan por la mañana temprano para ir trabajar y dedican su tiempo a tratar de sacar adelante a sus familias, que son por cierto, mayoría en este país nuestro.

Creo hablar en nombre de la mayoría de los 260.000 ciudadanos de esta ciudad, que se han visto tratado de manera injusta por su programa del pasado miércoles, cuando les exijo una disculpa y una rectificación que restaure el buen nombre de mi l’Hospitalet y de Bellvitge y el honor de ser de barrio y de clase trabajadora, como la inmensa mayoría de los españoles.

Le saluda muy atentamente,
Alfonso Salmerón Muñoz
Coordinador local de Esquerra Unida i Alternativa y concejal de Medio Ambiente del Ayuntamiento de l’Hospitalet

ICV-EUIA ACONSEGUEIX QUE S'APROVI UNA MOCIÓ SOL·LICITANT AL GOVERN CENTRAL UNA MILLORA URGENT DEL FINANÇAMENT LOCAL

2009-09-23T13:30:00.002+02:00

Alfonso Salmeron, portaveu del grup municipal d’ICV-EUiA i regidor de medi ambient, presenta una moció que rep el suport unànime de tot el consistori.

La moció demana una solució justa a la financiació del ajuntaments, 30 anys després de la recuperació democràtica. En concret, postula que el Govern de l’Estat abordi de manera immediata i concertadament amb la Federació Espanyola de Municipis (FEMP) la definició d'un nou model de finançament municipal que garanteixi la suficiència financera de les entitats locals, la igualtat dels municipis, la presentació de serveis bàsics de qualitat per a tota la ciutadania amb independència de la dimensió del municipi.

També sol·licita al Govern de l’Estat el reconeixement del deute històric municipal que s'ha anat acumulant al llarg dels anys com a conseqüència de l'assumpció de competències d'altres administracions amb recursos dels propis ajuntaments i que estan quantificats en prop de 7.000 milions d'euros, establint els mecanismes corresponents per a la seva compensació.

Demana al Govern de l’Estat el compromís per a l'aprovació d'una nova Llei de Govern local, i una nova Llei de finançament local, amb el consens polític més ampli, que estableixi el nou marc competencial amb el finançament adequat i suficient en el present període de sessions parlamentari.

La moció aprovada recull que l’ajuntament de l’Hospitalet recolzarà quantes iniciatives realitzin les entitats municipalistes per aconseguir aquests objectius, davant de la insostenible situació de finançament municipal existent en aquest moment, sense excloure les mesures de pressió i reivindicatives que es considerin oportunes.

Per últim, es sol·licita al Govern central que, amb caràcter immediat, destini als
Fons Especials d'Inversió previstos, un mínim d’un 40% a finançar la creixent despesa corrent a què han de fer front els ajuntaments.

Salmeron, portaveu d’ICV-EUiA es felicita de l’aprovació de la moció que considera “és el resultat de la tasca coherent feta també a Madrid per part del Grup Parlamentari d’IU-ICV, que va aconseguir una proposició no de llei aprovada per unanimitat en el Congrés dels Diputats el mes de juny del 2008”.

Resolución d'EUIA sobre l'Onze de Setembre

2009-09-09T11:23:00.000+02:00

MÉS AUTOGOVERN, MÉS DRETS SOCIALS.

La Diada de l’11 de Setembre és una dia de festa nacional i reivindicatiu. Per EUiA aquesta ha de ser una Diada unitària i de mobilització per l’avenç dels drets nacionals i socials.

Per EUiA, enguany és necessari continuar mobilitzant-nos per a reclamar mesures polítiques i econòmiques per tal que la crisi no la paguin els treballadors i treballadores, com està succeint. L’atur continua creixent, es destrueix ocupació i es fan reduccions salarials a empreses que encara tenen beneficis. Tot això comporta un creixement de la pobresa i de les problemàtiques socials.

Cal frenar els intents dels grans poders financers i de la gran patronal, que amb el suport de la dreta espanyola i catalana, volen aprofitar aquesta situació de crisi de la qual ells en són responsables, per reduir encara més els drets dels treballadors i treballadores proposant reduccions fiscals a les empreses, congelacions salarials i més desregularització de les relacions laborals.

EUiA defensa una reforma fiscal de caràcter progressiu i igualitari. Fent que pagui més a qui més té, amb una pujada dels impostos, i que s’acabi d’una vegada amb les facilitats que tenen les grans fortunes per tributar poc, i eliminar el frau fiscal. Avui les rendes del capital tributen amb un índex fix del 18% i les del treball entre un 0 i un 43% Això vol dir que es paga menys per especular en Borsa que per anar a treballar per compte d’un altre. Nosaltres sempre hem estat defensant que qui més diners té pagui més a hisenda, amb l’objectiu de poder fer més polítiques socials i laborals.

A Catalunya l’acord de finançament aconseguit pel Govern Català, és un important instrument perquè el Govern continuï prioritzant amb més recursos les polítiques socials i mediambientals, pactades a l’Acord d’Entesa, fomentant les polítiques de distribució de la riquesa i millorant les condicions de vida dels catalans i les catalanes.

També estem davant la propera sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Estatut. EUiA creu que només pot ser favorable a la constitucionalitat de l’Estatut, ja que democràticament es qüestionable que un tribunal vagi en contra d’una llei aprovada pels respectius Parlaments i ratificada pel poble de Catalunya en referèndum.

En el cas que el TC es posicioni en contra del que va decidir el poble de Catalunya cal respondre unitàriament des de la societat i des del govern català. EUiA no comparteix la campanya que han estat duent a terme el PP, per tapar tota la corruptela que l’acompanya, i CiU per oblidar la seva frustració per l’acord aconseguit pel Govern català amb un nou model de finançament

L’11 de Setembre, EUiA torna a expressar el seu compromís en la defensa del dret del poble de Catalunya a l’autodeterminació. L’exercici d’un dret democràtic per aconseguir avançar en un Estat federal, plurinacional i republicà.

L’11 de Setembre és, també, una diada solidària amb tots el pobles i persones que lluiten per la pau i la llibertat arreu del món. Aquest any volem expressar la condemna al cop d’Estat a Hondures i el nostre suport al poble hondureny que lluita pel restabliment de la democràcia. El rebuig a noves bases nord-americanes a Colòmbia. La solidaritat amb el poble palestí i sahrauí, i en aquesta data volem recordar l’aniversari del cop d’Estat feixista a Xile contra el govern democràtic de Salvador Allende.

Autodeterminació.......d'Arenys.

2009-09-08T17:03:00.002+02:00

Aquest país cada dia es supera més a sí mateix. Aquest país i aquest Estat, per descomptat. Que, amb tot el que està passant, la convocatòria d'un referèndum d'aquesta mena hagi creat l'enrenou que s'ha organitzat és per fer-s'ho mirar. Tot plegat em resulta esperpèntic, propi d'episodis de l'escopeta nacional en versió catalana. Ni recolzo ni censuro perquè tinc molt de respecte a les paraules sobirania, poble, autodeterminació i federalisme com per prendre'm seriosament la iniciativa simpàtica d'aquells que només busquen provocar, però molt menys encara, el ranci autoritarisme patri que confon Arenys de Munt amb la nova Covadonga del segle XXI. Patètic, tot plegat molt patètic.

Inici de curs

2009-09-07T11:34:00.001+02:00

Torna el setembre i comença el nou curs. Aquest és un setembre diferent, molt més dur per a les famílies que han perdut la seva feina i en general per a tots nosaltres, que no acaba de veure el final d’aquesta crisi.

S’acaba l’estiu però continuen la corrupció al PP, la preocupació per la GRIP A, els boscos devastats pels incendis, l’atur que torna a créixer i el populisme del govern. Zapatero ha hagut de rectificar amb els 420 euros, tal i com li ha exigit IU-ICV i els sindicats, millorant una proposta necessària però encara insuficient.

Ara, el govern haurà de fer front a la reforma fiscal que no va voler fer el mes de juny. aquella que li va demanar IU-ICV. Perquè és impossible garantir polítiques socials sense incrementar els ingressos, i el nostre país té una política fiscal injusta que penalitza els treballadors i els autònoms i bonifica els especuladors financers. ICV-EUIA proposa que paguin més qui més té: les rendes del capital, per a que l’Estat pugui garantir la cohesió social i no provocar més fractura social ni més pobresa.

A l’Hospitalet hem estrenat el curs escolar amb dos noves escoles bressol. 196 noves places de 0 a 3 anys, tal i com ens havíem compromès, i amb un bon grapat de millores als centres educatius. ICV-EUIA compleix.

Ara ens proposem aprovar l’assignatura més difícil: quadrar el pressupost de l’any vinent. S’han reduït, i molt, els ingressos, i s’ha incrementat la demanda social: més places escolars, més ajuts a l’habitatge, més assistència domiciliària, més polítiques de convivència...En definitiva, s’haurà de prioritzar, més que mai, les polítiques socials que garanteixin la cohesió social a la nostra ciutat. Aquest és el repte del nostre grup. En dedicarem tots els nostres esforços per aconseguir-lo.

De la prostitución y el civismo en Barcelona

2009-09-04T12:12:00.003+02:00

No conozco a nadie a quien no le hayan indignado los reportajes, primero en El País y después en La Vanguardia, sobre la prostitución en las calles de Barcelona. Muchos y sonoros han sido los adjetivos que he escuchado sobre los reportajes y lo explícito de las fotografías: grotescas, dantescas, decadentes, indignantes...

Parece que hay un consenso más o menos generalizado, a izquierda y derecha, en la opinión pública sobre la necesidad de acabar con esto. Lo que no me queda tan claro es lo que quiere decir cada cuál cuando dice que hay que solucionar de una vez por todas con este problema. ¿ A qué nos referimos? ¿A acabar con la prostitución? ¿A acabar con la prostitución en la calle? ¿A acabar con el sexo explícito en la calle? ¿A acabar con las prostitutas o con los que las obligan a a prostituirse? ¿atajamos la oferta o la demanda? Es decir, ¿nos molesta la prostitución o nos molesta que nos la muestren en nuestras narices en plena calle? Sin ánimo de provocar, me temo que algo de eso hay, de la clásica doble moral burguesa.

Hoy la Vanguardia publica un interesante artículo sobre el límite de nuestras leyes para atajar el problema. Habla de las lilmitaciones de nuestro actual sistema jurídico que es lo que permite que escenas como las que se ven cada día en nuestras ciudades y carreteras. En definitiva, y en mi opinión, el problema radica en que en España, la prostitución no está regulada ni está penalizada.

Tengo mis dudas. Muy serias dudas sobre cuál es la solución más efectiva para acabar con el problema de fondo. Para mí, lo más importante es proteger a las víctimas. En este caso, a las mujeres que son obligadas a prostituirse, a ver violados cada día sus derechos más elementales, con la complicidad de una sociedad que en el mejor de los casos las trata con indiferencia cuando no con desprecio.

Dicen desde el Ayuntamiento de Barcelona que el problema es que no las pueden expulsar (a las prostitutas) como si el problema fueran ellas (en la mayoría de los casos, mujeres jóvenes sin papeles ni dinero, privadas de su libertad y víctimas del tráfico sexual) y no el proxeneta (hombre, mafioso sin escrúpulos, que se pasea impunemente en la mayoría de los casos) ni el cliente ( hombre, turista o indígena, occidental con el pasaporte y la billetera en regla que las utiliza, en la mayoría de los casos como pura mercancía)

Siempre me he decantado más por la regularización que por la prohibición, aunque cada día tengo más dudas. Lo que sí que tengo claro es que cualquier solución, que escuche la opinión de las prostitutas, será mejor que el limbo jurídico actual que lo permite pero lo censura socialmente. Por favor, dejémonos de hipocresía y actuemos de una vez.

Zapatero tendrá que rectificar

2009-08-26T11:20:00.003+02:00

Zapatero tendrá que rectificar nuevamente si no quiere perder el poco crédito que le queda. Sus 420 euros son un insulto al millón largo de familias que perdieron su empleo y no perciben ninguna prestación. Es una tomadura de pelo para el conjunto de la clase trabajadora.

Una nueva muestra de cómo se las gasta la frivolidad de ZP. El gobierno tendrá que rectificar porque es intolerable que mientras se sigue inyectando indiscriminadamente dinero a la banca que sigue sin aflojar el crédito y los otros culpables de la crisis siguen insistiendo con precarizar más el empleo y reducir los salarios, sólo un número reducido de elegidos, los que se quedaron sin prestación el 1 de agosto, reciban la calderilla de 400 eurillos para sus gastos.

Dice Pepe Blanco que es imposible abordar una reforma más ambiciosa sin abordar una reforma fiscal, y eso decimos nosotros. Que eso, que se aborde y que los ricos paguen más.

La manca de finançament no pot ser coartada per reduir personal als Ajuntaments.

2009-08-25T19:52:00.001+02:00

Salmerón: “El finançament local és la gran assignatura pendent de la nostra democràcia”

El responsable de Política Municipal a Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), Alfons Salmerón, ha declarat aquest matí que “EUiA comparteix la preocupació del president de la Federació de Municipis i Províncies, i del president de l´Associació de Municipis de Catalunya, els senyors Bustos i Esteve, i denuncia la situació injusta del finançament local, que és, segons Salmerón, “sense cap mena de dubte, la gran assignatura pendent de la nostra democràcia”.

“Els municipis arrosseguen els mateixos problemes de finançament que l´any 79, ja que continuen assumint, per responsabilitat, competències que els hi són impròpies i continuen patint un sistema de finançament injust i insuficient”, ha dit Salmerópn.

Pel responsable d´EUiA s´ha de revisar la participació dels tributs de l´Estat i definir la participació dels ajuntaments en el finançament autònomic. “Aquest problema estructural, que ha convertit als ajuntaments en la ventafocs del nostre sitema democràtic, s´agreuja d´una manera dramàtica en l´actual conjuntura de crisi econòmica, abocant a molt ajuntaments a l´increment del seu endeutament, quan la llei d´estabilitat pressupostària li permet”, ha afegit Salmerón.El responsable de política municipal d´EUiA també adverteix de què "l´actual conjuntura de crisi econòmica no ha de servir d´excusa als alcaldes i a les alcaldesses dels municipis catalans per a retallar les plantilles dels seus ajuntaments.” Per a Salmerón, “l´actual situació econòmica demanda fer costat a aquells que l´estan patint més directament i l´administració local ha d´implicar-se en el manteniment i la generació d´ocupació. “La crisi i la manca de finançament local no han de ser, en qualsevol cas, coartada per a retallar capítol 1 i incrementar les privatitzacions", apunta.

Finançament. Ja era hora!

2009-07-14T13:28:00.001+02:00

Tres anys després de l’aprovació de l’Estatut i un any després del termini que es va fixar per a definir el model, Generalitat i Govern central han arribat a un acord sobre el finançament. Ja era hora! És un bon acord que va en la línia correcta. Adaptar els recursos i el seu model de gestió a les necessitats reals de la Catalunya d’avui. Adaptar-los al creixement de població que hem tingut els últims 10 anys i que ha col•lapsat els serveis públics.

És un sistema de finançament que garanteix la solidaritat i la cor responsabilitat entre totes les comunitats autònomes, dedicant el 75 % dels recursos a garantir els serveis bàsics del Estat del Benestar (sanitat, educació i serveis socials) i garantint a les comunitats la lliure disposició del 25 % restant.

És un bon acord que permetrà recuperar la capacitat d’inversió pública que s’havia perdut als últims anys i garanteix uns recursos més proporcionals al nivell d’aportacions que fan els ciutadans i les ciutadanes a les finances de tot l’Estat. Hagués estat un exercici d’irresponsabilitat rebutjar-lo, tenint en compte les necessitats econòmiques que tenen els treballadors i les treballadores que cada dia pateixen les conseqüències de la crisi .

Malgrat això, els diners no ho són tot. Els diners no són la garantia del bon govern. Cal encertar en les polítiques. Per ICV-EUIA és imprescindible respondre tres preguntes: qui pagarà el finançament? a què es dedicaran els recursos? i com queda el finançament dels Ajuntaments?

Perquè, primer, és urgent d’una vegada per totes, una reforma fiscal progressiva per a que paguin més qui més tenen. Segon, aquests diners han de servir per millorar la sanitat pública, l’educació pública i els serveis socials, i tercer, els Ajuntaments no poden continuar sent la ventafocs del nostre sistema democràtic.

Democracy

2009-07-09T16:37:00.001+02:00

¡A la calle!

2009-07-08T18:34:00.003+02:00

Recomiendo la lectura el post de Pedro Luna sobre el diálogo social. La patronal amenaza de nuevo con el despido libre, el nuevo contrato del siglo XXI, dicen de manera provocadora, aunque saben que en realidad es una propuesta del siglo XIX, de épocas en las que no existía negociación colectiva. Es una propuesta retro, anterior al movimiento obrero.

Parece mentira que siempre estén con la misma historia. Aprovechan cualquier situación para entonar la misma canción de siempre que consiste en hacer creer a las víctimas que en realidad son los culpables. Es una propuesta culpabilizadora. El problema de la crisis son los trabajadores, nos dicen.Nos sale muy caro despediros. Pues menos mal que es así, porque si siendo tan poco flexible nuestro sistema como dicen, la tasa de paro supera ya el 17 por ciento, ¿qué pasaría con el despido libre? ¿a cuántos millones ascendería en nivel de parados con su contrato del medievo?

Despido libre y menos cotizaciones a la seguridad social. Es decir, menos responsabilidad. O sea, que aquí, paguemos la crisis todos menos ellos, la clase que la ha creado. La clase trabajadora no va a pagar los platos que no ha roto. No, chatos, no. Este modelo se ha agotado y cuánto más tardemos en verlo y empezar a vislumbrar propuestas estructurales, en las que todos y todas nos impliquemos en la medida de nuestra responsabilidad, para un nuevo modelo de desarrollo, más tardaremos en salir de esta crisis, si es que aún estamos a tiempo.

Mientras tanto y como la cosa siga así, más vale que la clase trabajadora fuéramos pensando en salir a la calle, pero no para ir a las oficinas del paro, si no para empezar a movilizarnos en serio en defensa del empleo y del estado del bienestar.

Noticias de Willy Meyer desde Honduras

2009-07-03T18:52:00.002+02:00

Mireia Rovira, una de las personas que colaboran más estrechamente con Willy en el Parlamento Europeo nos acaba de enviar un correo sobre la última hora de las gestiones de nuestro eurodiputado en Tegucigalpa tras el golpe de Estado. Os lo transcribo literalmente. Gracias, Mire:

"Hola a todo el mundo,

He hablado a Willy. Fue al aeropuerto a facilitar la entrada del diputado de UD César Ham. Finalmente Ham - quién viajaba desde Nicaragua - decidió no tomar el avión ya que el ejército amenazó con arrestarlo. Quién sí ha entrado en el país es la también diputada de Unificación Democrática Marleni Paz. El ejército la estaba esperando en el aeropuerto, pero Willy consiguió que la dejaran pasar.

Sobre la agenda de Willy: la rueda de prensa se mantiene a las 13 horas hora de honduras (21 horas hora española). A las 15.30h (hora Honduras) mantendrá la reunión con Insulza, el Secretario General de la OEA y a las 16h ha organizado una
reunión en el hotel con varios miembros del Parlamento que están contra el golpe de Estado y miembro de ONGs y de organizaciones sociales. En 19 h tendrá una reunión con Sandra Ponce, Fiscal de Derechos Humanos. Ahora mismo se encuentra en una manifestación por las calles de Tegucigalpa.

He tenido la oportunidad de hacerle un apequeña entrevista al Secretario General del Partido de la Unificación Democrática Martín Pineda.
Martin Pineda ha explicado que la situación es realmente peligrosa para los hondureños. Los derechos fundamentales ya no están garantizados después del golpe de Estado. Las ciudades principales están ocupadas por el ejército y se reprime cualquier tipo de
movilización. El ejército está persiguiendo a determinados líderes políticos, especialmente a aquéllos de UD. Hay un ambiente de miedo y terror.

Al preguntarle por la información que están obteniendo allí Pineda me explica que la mayoría de los medios de comunicación han sido tomados por Micheletti o cerrados. Hay algunos alternativos que aún están funcionando pero con muchas dificultades y cortes. La población está recibiendo información sesgada y manipulada.

Explicó que tienen grandes expectativas sobre la visita de Insulza. Esperan poder encontrarse con él para tener la oportunidad directa de explicarle lo que está sucediendo realmente en Honduras.
Sobre la posibilidad anunciada por Micheletti de avanzar de las elecciones, Martín Pineda piensa que sería un error. Debido al ambiente de miedo y al terror se utilizarían estas elecciones para legitimar el golpe de Estado.
Os sigo manteniendo informados. Haced toda la difucsión que creáis oportuna
Mireia

Se me acumula la faena

2009-07-02T13:33:00.003+02:00

Suele pasar cuando se suceden los temas de los que quieres opinar pero te falta encontrar ese momento del día para decirlo. La semana ha sido _está siendo_ movidita. El viernes pasado, ZP dio dos noticias, como en los chistes, una buena y una mala. El consejo de ministros acordó por un lado, ampliar la cobertura para los parados que hubieran agotado las prestaciones por desempleo _la buena_ y por el otro, reducir las cotizaciones a la Seguridad Social de las Empresas _la mala_ La suma de las dos todavía es peor, incremento del gasto y reducción del ingreso. ¿Alguien entiende a este buen hombre?

Pero la cosa no quedó ahí la semana pasada. El gobierno "socialista", por decir algo, de ZP, acordó una nueva inyección multimillonaria a la banca. No es que haya dejado de beber de las fuentes de los clásicos de la socialdemocracia, seguramente no lo haya hecho nunca, es que por no mirar ya no se mira ni en el espejo de gurú de Obama. Me asombra y me preocupa como Europa ha dejado la iniciativa política internacional en manos exclusivas de los EEUU, cuyo gobierno sí que están impulsando alguna medida decidida en este sentido.

El caso es que el Consejo de Ministros aprueba otro chorreo de 9 mil millones de euros para la banca a fondo perdido, sin condiciones. Un gigantesco cheque en blanco del que no vamos a ver un duro los trabajadores ni las pequeñas empresas. Es como si el Gobierno, hubiera decidido no actuar, consciente de su propia inoperancia y se esté limitando a repartir paraguas hasta que pase el temporal, sin caer en la cuenta de que puede ,y debe, hacer algo para que el temporal amaine. Intervención en la economía, creación de una banca pública, nacionalización de las grandes empresas en crisis, desarrollar un sector público que tire de la economía...Se lo venimos diciendo desde Izquierda Unida día sí y día también. El prefiere escuchar a Mas, y de reojo a Rajoy.

La semana siguió sin signos de mejoría y ayer el Parlament, ya en Catalunya, aprobó la LEC. Decepción a diestro y siniestro. Pacto con la derecha. La religión en las escuelas y la moral decimonónica también. Me dicen que sólo en mi ciudad, el Opus se lleva 4 millones de euros para la escuela concertada. ¡qué bien le vendrían a la pública para aumentar plantilla, mejorar instalaciones, reforzar equipos psicopedagógicos, aulas de acogida.....! PSC i ERC la aprueban junto con CIU y se quedan tan anchos...luego volverán a encargar estudios que traten de explicar la desafección política en Catalunya.

Y para acabar-ho d'adobar, hoy ha sido Sebastián ,ministro, el que ha anunciado el mantenimiento hasta 2013 de la central de Garoña _otra promesa sin cumplir_y la creación de un parador nacional, sí han oído bien, cuando concluya su vida útli dentro de 4 años. Patada para adelante, quizás sea demasiado consciente que le tocará lidiar con ese toro a otro presidente.

Por cierto, como no hay dos sin tres, el Parlament, nuevamente con los votos del PSC i CIU, votará en contra de la ILP que pretendía declarar Catalunya lliure de transgènics. Suma y sigue.

¿Y esto cómo se arregla? Sólo si nosotros, IU en el conjunto del estado, EUIA en Catalunya logramos tener más fuerza de la que tenemos.

Hasta mañana

Contra la segregació a les escoles. No a la LEC

2009-06-29T12:12:00.004+02:00

FELCIITATS ALS AMICS DE L'AJEC PER AQUEST BON VIDEO!!!

L'Hospitalet demana el tancament de la central de Garoña

2009-06-29T11:56:00.003+02:00

La setmana passada entre d'altres coses, el Ple de l'Ajuntament va demanar el tancament de la central de Garoña. Transcric la moció per si us serveix d'ajut.

MOCIÓ SOBRE LA SITUACIÓ DE LA CENTRAL NUCLEAR DE GAROÑA
Atès que l’energia nuclear és incompatible amb un model energètic
sostenible, ja que no compleix cap de les seves premisses: no és
econòmicament eficient, ni socialment justa, ni mediambientalment
acceptable.

Atès que, junt al fracàs econòmic i tecnològic, l’energia nuclear ha
causat ja greus problemes a la salut pública i al medi ambient:
accidents nuclears, generació de residus radioactius impossibles
d’eliminar i, a més, contribueix a la proliferació de les armes
nuclears.

Atès que en la campanya per a les eleccions generals del 2008, el
PSOE es va comprometre al tancament progressiu de les centrals
nuclears, substituint-les per “energies netes, segures i menys
perilloses”, tal i com s’afirmava al seu programa electoral.
Atenent al fet que, a l’Estat Espanyol, la central nuclear de Santa
Maria de Garoña, de 466 MW de potència elèctrica, va ser
autoritzada a entrar en funcionament el 30 d’octubre de 1970, amb
el que ha complit ja més de 38 anys de funcionament tècnic.
Atès que aquesta central funciona amb una autorització
d’explotació concedida el 5 de juliol de 1999, i vàlida fins al 5 de
juliol de l’any 2009.

Atès que al gener de l’any 2007 la vice-presidenta del Govern va
anunciar la intenció de procedir al tancament d’aquesta central
nuclear, intenció coherent amb el malmès estat de la instal.lació,
que es detalla en un altre punt d’aquest escrit.

Atès que la central presenta greus problemes estructurals com
fallides en les bateries d’alimentació d’emergència, processos de
corrosió que afecten al circuit primari i a les entrades de les barres
de control; el que ha donat origen a que s’hagin produït 5
declaracions d’incidents només durant l’any 2008.

Atès que segons un informe del propi Consell de Seguretat Nuclear
(CSN) la central presenta 78 elements que es consideren
severament degradats, i altres 135 components amb un estat de
degradació que es qualifica de mitjà o baix.

Atès que la central ha superat, amb escreix, el seu cicle tècnic de
funcionament; i que el manteniment de la seva activitat en les
condicions descrites implica un increment del risc d’accident, de les
emissions radioactives alliberades amb el conseqüent perill pel
medi ambient i la salut de la població, i un increment del volum de
residus radioactius d’alta activitat a gestionar en un futur.

Atès que les condicions descrites es poden donar en un futur més o
menys proper a les centrals nuclears en funcionament a Catalunya,
que la naturalesa de difusió en l’espai i persistència en el temps de
la contaminació radioactiva implica que els criteris de proximitat o
llunyania siguin molt relatius, i de que es tracta d’una central amb
un pes irrellevant en el conjunt del sistema de generació elèctric.

Atès que renovar l’autorització d’explotació d’aquesta central
significa establir el precedent d’un cicle de funcionament nuclear
de 49 anys, prenent una decisió contrària a qualsevol concepció del
principi de precaució.

El grup municipal d’Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i
Alternativa proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents
acords:

Primer.- Demanar al Sr. Ministre d’Indústria de l’Estat que
procedeixi a l’estudi pel tancament definitiu de la central nuclear
de Santa Maria de Garoña quan expiri l’actual autorització
d’explotació.

Segón.- Fer arribar aquest acord a la presidència i grups polítics
amb representació al Congrés dels los Diputats i al Parlament de
Catalunya, al Departament d’Economia de la Generalitat de
Catalunya, a la Direcció General d’Energia i Mines, al Consell de
Seguretat Nuclear (CSN), i a la Agrupació de Municipis en Àrees
amb Centrals Nuclears (AMAC).

Això no obstant, l’Ajuntament Ple, acordarà el que consideri més
adient.
L’Hospitalet,
El Portaveu del Grup Polític d'ICV-EUiA
Alfonso Salmerón Muñoz

El grup municipal d'ICV-EUIA de l'Hospitalet rep amb satisfacció el pronunciament de Medi Ambient sobre Cal Trabal

2009-06-18T18:41:00.003+02:00

La coalició considera que, a partir d’ara, s’obre una oportunitat per a repensar el projecte de nou, que afecta a l’última zona agrícola del terme municipal de l’Hospitalet
El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya ha emès el “Document de referència de la modificació del pla general metropolità en els àmbits de Feixa llarga–Cal Trabal i La Marina” en el que exposa les modificacions que caldria fer al projecte esmentat.

ICV i EUiA ens sentim molt satisfets en veure reconeguts els posicionaments que venim mantenint des de l’inici d’aquest procés:
Cal Trabal no és un solar més, sinó l’última zona agrícola present en el terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat. Cal tenir doncs més en compte els efectes irremediables que la proposta de transformació de sòl agrícola per a la implantació d’una àrea econòmica tindria sobre la fauna present en l’àmbit, sobre el paisatge, la permeabilitat del sòl i l’aqüífer protegit.

Segons Medi Ambient, el projecte presentat i la seva avaluació ambiental, es deixa portar més per criteris socio-econòmics (propis d’un altre tipus estudi) que de l’afectació als aspectes ambientalment rellevants, presentant per tant mancances en la descripció de la fauna, vegetació o paisatge. Més encara, afirma que cal tenir en compte el Pla d’Acció de l’Agenda 21 de l’Hospitalet de Llobregat en establir l’obligatorietat de potenciar i preservar les zones d’activitat agrícola dels terrenys objecte de la modificació, i que caldrà justificar la compatibilitat de l’establiment d’un sector de serveis i industrial en l’àmbit amb el manteniment i la potenciació de l’activitat agrícola quan a priori sembla incompatible.

Pel que fa al patrimoni històric, Medi Ambient recorda que la masia de Ca l’Esquerrer, amb edificis de serveis i naus industrials a l’entorn, quedaria ofegada. Caldrà incrementar la franja d’espais lliures al voltant de la masia i, per tant, allunyar les edificacions, que comporten l’ofegament, la pèrdua de la identitat i la pèrdua de qualitat paisatgística de la masia.
Buscar emplaçaments alternatius a les edificacions previstes

En quant a les possibles edificacions hem vingut defensant que s’explori tot el ventall d’instruments urbanístics disponibles per protegir de manera definitiva la zona: no ens podem quedar limitats en el segment de Cal Trabal, quan s’està reordenant tota la Granvia. El document de referència dictamina precisament en aquest sentit, al afirmar que en l’informe de sostenibilitat ambiental s’hauran d’incorporar alternatives per tal de situar aquestes edificacions en altres emplaçaments menys sensibles i per tal de mantenir el màxim possible l’estructura agrària present, tal i com s’estableix en el Pla d’Acció de l’Agenda 21 de l’Hospitalet de Llobregat.

Pel que fa a l’àmbit corresponent a La Marina al Prat de Llobregat , es recorda que presenta un alt nivell de protecció en formar part de la Xarxa Natura 2000, Espais d’Interès Natural, i que forma part ensems de l’àrea de protecció la zona perifèrica de protecció de la Reserva Natural de la Ricarda-Ca l’Arana i del Parc Agrari del Baix Llobregat. Per tant, la reclassificació i requalificació de l’àmbit a sòl urbanitzable qualificat de Parcs i Jardins, no pot comportar una transformació de l’ús actual del sòl i haurà d’adequar-se a les limitacions i determinacions establertes per la normativa que ordena les diferents figures de protecció esmentades.

Finalment, l’informe conclou que el projecte ha de comptar tant amb la participació de diversos organismes públics com l’ACA, el Departament de Polítiques Territorials i Obres Públiques, el Departament d’Agricultura, la Direcció General d’Arquitectura, entre d’altres, així com amb la participació ciutadana, citant l’AVV de Bellvitge, la FAV-L’H, o les entitats ecologistes DEPANA o La Saboga.

En resum, el document del departament de Medi Ambient remarca la importància estratègica de l’àmbit Feixa Llarga–Cal Trabal, de la seva fauna i vegetació, del seu paisatge, i considera secundàries altres propostes, per a les que caldrà buscar alternatives en altres emplaçaments.

Grup municipal ICV-EUiA

Toque de atención

2009-06-14T23:56:00.002+02:00

Una semana después, y tras los análisis de las reuniones orgánicas, cuatro ideas sobre nuestra coalición y las elecciones europeas.

Primera. Hemos salvado los muebles. Hemos ralentizado la pérdida de votos que nos ha permitido mantener la representación parlamentaria. Y eso no es poco, sobretodo después de encadenar diferentes elecciones en las que hemos perdido representación.

Segundo. Esa primera conclusión no puede convertirse en un espejismo. Seguimos mal, en el conjunto del Estado, pero también en Catalunya. Sin embargo, los resultados pueden ser un buen punto de partida para encarar en mejores condiciones, la necesaria refundación de nuestro espacio político. El de Izquierda Unida en el resto de España y el de ICV-EUIA en Catalunya.

Tercera. EUiA ha realizado una buena campaña en términos globales. Hemos puesto en marcha alguna de las conclusiones de la 5ª Asamblea de manera acertada. Ha sido una campaña próxima, que ha ido a movilizar el voto de nuestra base más inmediata. En términos globales, donde hemos trabajado bien, se ha aguantado en mejores condiciones. En l’Hospitalet, por ejemplo, hemos sacado uno de los mejores resultados de las grandes ciudades metropolitanas. Se ha perdido algo más de medio punto, cuando la media catalana se ha situado por encima del punto, y en algunos barrios, se ha recuperado más del 30 % con respecto a las generales.

Cuarta. Casi la mitad de los votos que se han perdido en el conjunto de España, lo han hecho en Cataluña, con un retroceso por encima del 15 %. En mi opinión, la pérdida de votos de las tres fuerzas políticas que damos apoyo al Govern d’Entesa (ICV-EUIA es la que menos pierde, por cierto) son un toque de atención muy importante a la falta de liderazgo del Govern, sus titubeos y sus concesiones a CIU. El Govern es más una suma de acciones que un proyecto político. Explica mal lo que hace y a menudo yerra en sus decisiones. No se ha mostrado hasta la fecha ante la ciudadanía, como un instrumento útil para hacer frente a la crisis que padece nuestra economía. ICV-EUIA debe liderar, sin dilaciones, un plan de acción anticrisis que recupere la iniciativa política y nutra al gobierno de músculo y contenido político. Necesitamos con urgencia, liderar un programa político anticrisis, que a su vez sirva para movilizar nuestra base social.

Quinta.- Hay que resolver, y pronto, si es que todavía se está a tiempo, la negociación sobre el finançament. No nos podemos permitir tener por más tiempo esta cuestión permanentemente abierta, es como una herida por la que se desengrando poco a poco la esperanza de un gobierno de izquierdas duradero.

La llei electoral ens margina de nou.

2009-06-01T17:59:00.002+02:00

Avui ha començat l'última setmana de campanya electoral. A l'Hospitalet tenim previstes encara vuit accions de campanya (2 diàries) fins divendres. Doncs bé, a nivell informatiu aquestes accions no existiran perquè l'absurda distribució de minutatges de la junta electoral ens ho impideix. Així ho vam saber divendres passat.

Resulta que com ja hem esgotat el percentatge que ens va adjudicar la junta electoral, els mitjans públics de comunicació local no es poden cobrir cap dia més. La culpa no és, evidentment dels professionals que veuem restringit el seu criteri professional, tampoc la tenim nosaltres per ser massa treballadors, ni dels partits que no han fet ús del seu percentatge (PP, CIU i ERC) sinó d'una llei electoral completament absurda. Per què?

Perquè com distribueix per percentatge i no per minuts en termes absoluts, el fet de que alguns partits, heu vist cap partit més en campanya a nivell local a banda de nosaltres i el PSC?, no hagin fet pràcticament res, ens ha fet superar la nostra quota del 7 %. O sigui, que la llei ens penalitza per treballar massa...Què us sembla?

Vol dir que no farem campanya? Que més voldrien!! Continuarem amb les accons planificades amb o sense projecció mediàtica. Continuarem el nostre recorregut per tots els indrets de la ciutat per fer arribar el nostre missatge, la nostra resposta davan la crisi a escala europea.

A continuació, us detallo la nostra agenda de campanya. demà a sanfeliu i can serra, dimecres, pubilla casas i l'h centre, dijous, collblanc torrassa i sant josep i divendres, bellvitge.

Video electoral

2009-05-27T09:06:00.001+02:00

Crisi de dretes, solucions d'esquerres

2009-05-19T15:12:00.001+02:00

El proper diumenge 7 de juny es celebraran eleccions al Parlament Europeu. El clima de desànim i desmobilització que ha generat la crisi econòmica, i la percepció de llunyania que te la ciutadania sobre unes institucions europees que sembla que ens afectin molt poc, amenacen amb una abstenció elevadíssima que només afavoriria a la dreta i a les polítiques neoliberals.

En contra d’aquesta percepció més o menys generalitzada, el setanta per cert de les normes que ens afecten les aprova el Parlament Europeu. Com a mostra d’això només cal recordar el recent intent d’aprovació de la directiva europea de temps de treball que pretenia allargar la jornada laboral màxima fins a 65 hores setmanals, jornada que s’implantaria a partir d’acords individuals entre els empresaris i els treballadors, carregant-se així, el principi negociació col·lectiva.

Si el Parlament Europeu hagués aprovat aquesta directiva, les condicions laborals de tots els treballadors i les treballadores de Catalunya i del conjunt de l’Estat haurien empitjorat de manera significativa.

D’altra banda, l’actual crisi econòmica i financera és una crisi del propi capitalisme. La crisi més important des dels anys 30 ha estat produïda pel neoliberalisme que ha preconitzat la desregulació progressiva de l’economia, impedint el seu control públic i democràtic, i ha volgut deixar els nostres drets en mans exclusives del mercat.

La dreta és la responsable política d’aquesta crisi econòmica. Les seves propostes, com la reforma del mercat laboral, van en contra dels treballadors i les treballadores i abunden en les receptes neoliberals que han provocat la crisi.

En aquest escenari, el Parlament Europeu és un instrument decisiu per fer front a la crisi, per a que no la paguem els treballadors i les treballadores. I és per això, que a Europa, l’esquerra política ha de tenir un pes més important. Perquè la crisi és de dretes i les solucions han de ser d’esquerres, cal anar a votar el proper 7 de juny a ICV-EUIA.

Medi Ambient farà l'estudi d'impacte ambiental de Cal Trabal

2009-05-15T19:58:00.004+02:00

Tal i com havia demanat ICV-EUIA i el Consell de la Sostenibilitat de l'Hospitalet en una resolució pública, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya es pronunciarà sobre Cal Trabal. És una bona notícia. S'obre un període en el qual el Departament de Medi Ambient ha d'elaborar un document de referència que marcarà els paràmetres ambientals als quals s'haurà d'ajustar qualsevol actuació urbanística a l'àmbit de Cal Trabal-la Marina. Mentre alguns només parlen, ICV-EUIA continuem treballant en defensa de Cal Trabal, des del carrer i des de les institucions.

¿Por qué será que no me lo creo?

2009-05-12T17:09:00.002+02:00

Estoy escuchando la intervención del presidente del Gobierno en el debate del Estado de la Nación. Cansina sensación de déja vu. No dice nada nuevo y lo que dice suena a vacío, sin cuerpo ni alma. Como me cansa esa frivolidad de sacar cada año conejos de la chistera. Este año ha sido el día anterior con el anuncio de la distribución de la píldora del día después en las farmacias. Una gran noticia, utilizada maquiavélicamente para tapar la nada del debate de hoy. El frivolón se ha quedado solo a fuerza de traicionarlos a todos. A la izquierda y a la derecha. A los españolistas y a los nacionalistas. Una de cal y otra de arena.

Hoy ha anunciado rebajas en el impuesto de sociedades para los autónomos, y nuevas promesas, un ordenador para cada niño en las escuelas, más plazas de 0 a 3.....Nuevas promesas que suenan a chiste cuando ha incumplido todas las demás.

De momento, nos hemos quedado con las ganas de escuchar qué medidas va a tomar par relanzar la economía, ni qué medidas va a impulsar para aquellas personas que han agotado su subsidio de desempleo, ni qué narices piensa a hacer para que la banca garantice el crédito y no se embolse las ayudas que les ha dado el estado con el sudor de la frente de todos nosotros.

70 anys sense República

2009-04-29T18:51:00.000+02:00

Enguany es compleixen 70 anys de l’entrada de les tropes franquistes a la nostra ciutat. Es posava així, punt i final a un somni que va durar ben poc però va fer molts avanços. La II República. Els colpistes van guanyar la guerra, obrint la nit més fosca de la nostra història. Una nit que va durar 40 anys de persecució, de mort i de reacció, i va aturar el rellotge de la nostra història.

Espanya va retrocedir en tots els aspectes. En llibertats individuals i col·lectives, en drets de ciutadania i en drets nacionals, en cohesió i justícia social. 40 anys que van segrestar el futur de generacions senceres condemnant-les a la mort, a l’exili, al silenci i a la desigualtat.

Després de la mort del dictador va arribar la democràcia, enguany celebrem també els primers 30 anys d’Ajuntaments democràtics, i es van anar restituint, de mica en mica, les llibertats individuals, col·lectives i polítiques, Espanya va començar a retrobar-se amb Europa i el món, però el camí no està encara fet.

Hi ha qui ens vol fer creure que s’ha acabat la transició, que el procés de reformes democràtiques ha conclòs. Però això no cert. L’Espanya actual conserva molts gestos de l’antic règim. Continua finançant una monarquia caduca i una església ultra, posa traves al desenvolupament federal de l’Estat, il·legalitza partits i manté una llei electoral que condemna les minories. Una Espanya que continua sense condemnar els botxins de centenars de milers de víctimes del franquisme.

Cal una segona transició, que impulsi una Espanya federal dels drets i les llibertats i que obri el camí cap a una nova República.

De Rosita(s)

2009-04-23T10:20:00.004+02:00

A las 6 de la mañana con el primer café del día y justo antes de salir a comprar 400 rosas para el puesto que EUiA ponemos cada año en la Rambla de l'Hospitalet, Carles Francino daba la noticia en la SER: "Rosa Aguilar será la Consejera de Obras Públicas del Gobierno de la Junta" y me daba a mí el cumpleaños.

Mentíría si dijera que no me sorprende, pero también lo haria si dijera que una cosa así era del todo imprevisible. Todo el mundo sabe que Rosa nunca quiso ni escuchar las propuestas que se le hicieron en más de una ocasión _me consta_ para tomar las riendas de Izquierda Unida. Rosa ha escogido el camino fácil. Como tantos otros, y otras, antes que ella. La Alcaldesa más importante de IU pasará a engrosar a partir de hoy la lista de los que hicieron de su compromiso carrera y no dudaron en subirse al caballo ganador, aunque el sol saliera por Antequera. Nuestra reciente historia está llena de casos similares, como Curiel, López Garrido, Almeida.

Es su decisión. Una decisión personal que respeto _¡qué remedio!_ pero no entiendo ni comparto, que la descalifica para mí en muchísimas cosa. "Según cuál sea el resultado, me plantearé mi compromiso con IU", vino a decir, más o menos, poco antes de la última Asamblea Federal como si buscara la excusa para la decisión que ha tomado ahora.

Lo que ella no contemplaba era que la Asamblea no acabara como ella esperaba. Ni ruptura ni reacción. La Asamblea no sólo no acabó mal si no que acabó bastante bien, y poco después en torno al compromiso de las partes y a la capacidad del nuevo coordinador para dialogar con todo el mundo, incluso con los que no le habíamos votado, ha ido sacando poco a poco a la organización del atolladero_ y lo que todavía nos queda_, recuperando progresiva y lentamente, intención de voto.

Rosa, rosae, rosa continuaba en la dirección como responsable de la política institucional de IU, ¡casi nada! y rosita se nos quedó sin coartada hasta que ¡zas! se ha presentado la ocasión y no ha dudado en arrimarse al sol que más calienta. Triste final, por mediocre, para la que pasaba por representar el glamour en IU.

Que a usted le vaya muy bien, futura consejera socialista de Andalucía, usted no fue la primera ni será la última alcadesa de Córdoba por IU, en eso vamos a seguir poniendo el empeño la gente de Izquierda Unida.

Por último, consejo para ZP: fiche usted, si no lo ha hecho ya, para algun cargo relevante a la presentadora de la Ventana; ojo avizor el suyo. Primero, Guardans, ahora Aguilar, quien pasa por su tertulia parece acabar rendido a los pies de su Gobierno.

Entrevista de Cayo Lara con Zapatero

2009-04-20T14:16:00.000+02:00

http://www.facebook.com/ext/share.php?sid=92601117352&h=0sVzi&u=ummOj&ref=nf

Taller de inmigración

2009-04-17T19:03:00.006+02:00

Ayer tuve la suerte de asistir al taller de inmigración que organizaban el Centre d'Estudis de l'Hospitalet y la Asociación de Vecinos de Collblanc-la Torrassa. Fantástico. Una mesa amplia en la que 4 mujeres explicaban su experiencia.

Eran representantes de la inmigración del'Hospitalet en tres momentos diferentes y de procedencias bien distintas Córdoba, Toledo, Ecuador... Fue un encuentro emotivo en el que el relato de las cuatro mujeres tenían muchos puntos en común: la necesidad que obliga a dejar tu lugar de origen, la incertidumbre, las dficultades, la búsqueda de una nueva identidad cultural..... Un taller en el que se abrían nuevas preguntas y continuos puentes entre los de aquí y los de allá. Las fronteras son cada vez más difusas, más líquidas; ¿quién no tiene un relato de inmigración más o menos cercano? En primera persona o a través de vínculos familiares o de amistad. Las distancias también se acortan. ¿Integración, convivencia, adaptación....? Un reto y una oportunidad para ser más ricos, más plurales, más diversos...¿qué es la identidad cultural en nuestros barrios globales? Una oportunidad para reinventar la solidaridad internacional sin salir del propio barrio; como comentaba una compañera: se redefine el espacio, de repente, te puedes sentir más cerca de Guayaquil, la Paz o de Casablanca, que de otros barrios geográficamente más cercanos. Mis felicitaciones a los impulsores de la experiencia y mi aliento para continuar explorando contra dirección. Curiosamente, agria coincidencia, los fascistas embuzonaron ayer todo el barrio con su mierda xenófoba.

No dejé de pensar en todo el rato en el yayo Alfonso. También inmigrante de Hinojosa del Duque, Córdoba. Perdió una Guerra en la que se dejó algo más que la juventud en aquellos 3 años de infierno más los dos que le siguieron de persecución. Jornalero en los campos de los Pedroches en los que trabajaba de sol a sol, a cambio de poco más que la comida y el alojamiento, perdió también su paisaje cuando tuvo que emigrar con toda la familia en los 60 hacia Barcelona, a sus 50 años ya cumplidos. Como me dijo, pocos días antes de su muerte, a sus espléndidos 93 : "quién me iba a decir a mí, que los mejores años de mi vida me llegarían después de jubilarme tan lejos de mi casa".

Hijo, nieto y compañero de inmigrante, mi identidad cultural es múltiple y compleja, al estilo de aquél que decía sentirse catalán de Córdoba y andaluz de l'Hospitalet. Mi manera de sentirme de aquí no puede dejar de incorporar paisajes del sur de España, de los Pedroches a Almería, pasando por algun maravilloso verano en Cádiz, y mi más reciente encuentro con Rosario, provincia de Santa Fé, y todo, absolutamente todo, sin necesidad de salir de l'Hospitalet.

Més del mateix

2009-04-14T11:25:00.002+02:00

Els hem vist somrient feliços a la Cimera del G-20, hem vist un complet reportatge fotogràfic de totes i cadascuna de les seves reunions de les últimes setmanes. Els hem vist celebrar l’aniversari de l’OTAN i, fins i tot, hi ha qui ha pogut complir el seu somni: fotografiar-se amb Barak Obama, com si es tractés d’una estrella de rock.

Però no hem sentit ni una sola idea nova per sortir d’aquesta crisi. Les teòriques diferències entre el que ens han volgut vendre com l’esquerra (Obama i Brown) i la dreta (Sarkozy i Merkel) no han estat més que un exercici retòric. Són més del mateix. No hi alternativa en el marc d’aquest model, el que cal és canviar el model. Construir un nou model de relació entre ciutadania, Estat i mercat, que posi l’economia productiva al servei de les persones, que doni resposta a les seves necessitats sense generar-li de noves.

De volta a Espanya, més del mateix. La intervenció de la Caja de Castilla-La Mancha, desmenteix un altra afirmació del president: “el sistema financer espanyol té molt bona salut”. Més del mateix. Prou de diners públics a la Banca Privada; el que cal és desenvolupar una Banca Pública que garanteixi el crèdit a les famílies i a les petites i mitjanes empreses.

I per tancar la setmana, remodelació del Govern. Més del mateix. No ens servirà de res un canvi de cares, si no hi ha un canvi de polítiques. Mentrestant, nosaltres continuem exigint que es resolgui el finançament i reclamant un nou fons d’inversió local per activar l’economia local.

Dinar amb Cayo Lara

2009-04-02T18:36:00.004+02:00

Dimarts passat vaig dinar amb Cayo Lara, coordinador general d'Izquierda Unida. Va ser una reunió-dinar a la que va assistir tota la comissió permanent d'EUiA. He de dir que em va causar una gran impressió. Vaig veure a una persona senzilla, honesta, amb una gran sensibilitat i un gran coneixement de la realitat, que toca de peus molt i molt a terra.

Va ser la primera vegada que venia a Barcelona, des de que és Coordinador d'Izquierda Unida, per assistir a una entrevista a COM Radio. Es va interessar per l'actualitat catalana. Vam parlar de finançament, del de Catalunya i del dels municipis, ell em va ser alcalde d'Argamasilla, Ciudad Real, dels pagesos, de la SEAT, de la situació de la Caja de Castilla-la Mancha, i fins i tot, es va interessar molt pel bicing, que per cert, per fí tindrem a la nostra ciutat, si tot va bé, l'any vinent.

Vaig tenir l'oportunitat de conèixer a una persona tranquila i senzilla amb les idees molt clares, que parla amb molta passió de les coses que importen. No cal donar diners a la Banca Privada, el que cal és fer una Banca Pública, i no cal donar ajuts per pagar les hipoteques, el que és necessari és que l'Estat i/o les CCAA rescatin les hipoteques a aquelles persones que no les puguin pagar.

Per cert, ja toca un acte polític amb Cayo a Catalunya, no?

(foto El país)

El PP presidirá el Parlamento Vasco

2009-03-27T14:13:00.003+01:00

Ver para creer. Si me lo dicen hace tan sólo unos meses, hubiera mandado al psiquiatra al vocero de tamaño disparate. Sin embargo, ayer PSOE y PP pusieron rúbrica a su acuerdo esperpéntico. El cambio político, dicen. O el todo vale con tal de ser Lehendakari.

Algunos nos reíamos cuando sentíamos en la campaña el "ari, ari, ari, Patxi lehendakari", lo que no podíamos sospechar es que lo decían en serio porque para conseguirlo estaban dispuesto a pactar hasta con el diablo. Bien, no sé si Basagoiti es el diablo, pero ahora me compadezco de Redondo y Díez, defenestrados por defender años atrás las tesis que ahora llevarán a López a la presidencia del Gobierno Vasco. Ver para creer, se debe estar diciendo la mismísima San Gil.

(foto: elmundo)

Reflexiones sobre los incidentes de la semana pasada

2009-03-26T17:15:00.005+01:00

Escribir una semana después sobre los incidentes, es hacerlo con ventaja. Lo admito. También podría no hacerlo porque mi opinión política está perfectamente representada en la resolución que aprobó el viernes pasado, Esquerra Unida i Alternativa. Sin embargo, siento la necesidad de apuntar algunas breves reflexiones al respecto.

En primer lugar, sobre el Plan Bolonia. Desde la distancia, creo que toda la cuestión sobre el Plan Bolonia nos ha pasado por delante sin habernos dado cuenta, a la izquierda social, sindical y política de nuestro país. Es una cuestión que viene de lejos, sobre la que no hemos sabido posicionarnos a tiempo y tratar de orientar una estrategia inteligente de cara a poder condicionar su aplicación. (que es, si no voy errado, un hecho consumado)

En segundo lugar, sobre la carga policial de la semana pasada. Nada tengo que añadir a la resolución de la permanente de Esquerra Unida i Alternativa, de la que formo parte, y en la que hubo un debate muy serio sobre los incidentes. Fue una carga desproporcianada e inadmisible, se han de pedir disculpas, que ya se han pedido, y se debe abrir una investigación,que ya se ha abierto, para saber porqué sucedieron, depurar responsabilidades y garantizar que no vuelva a ocurrir.

Hasta aquí, y desde mi punto de vista, el tema debería estar zanjado, porque entre otras cosas, no deberíamos dar alas a quien busca cualquier resquicio para debilitar al govern d'Entesa.

Tercero. Sin embargo, sí que procede una reflexión interna más profunda y más amplia, vinculada a la revisión del Acord d'Entesa que se está realizando durante estas semanas, que actualice el papel de nuestra coalición en el Govern, reforzando y dando una vuelta de tuerca más a las políticas de avance social más necesarias que nunca en tiempos de crisis, que generen empleo, que garanticen la protección social y que sean beligerantes en materia mediambiental.

Es decir, necesitamos reafirmar y dar un nuevo impulso a las políticas sociales del Govern, porque son la única razón de ser de nuestra presencia en un gobierno de mayoría progresista, y porque son la única alternativa real a la tan cacareada sociovergencia.

Ahora bien, para ello necesitamos el acompañamiento de una movilización social mucho más potente que la contemplada hasta la fecha, que esté a la altura, por ejemplo de la manifestación de la Enseñanza que la semana pasada convocó a más de 85.ooo personas.

Con todo, con los errores propios, que son los menos, y ajenos (que nunca lo son del todo ante la opinión pública, mossos aparte), no es el momento para amilanarse, si no para plantar cara y pasar a la ofensiva que movilice a las clases populares catalanas contra el desencanto.

30 anys d'ajuntaments democràtics

2009-03-25T19:26:00.001+01:00

El proper 6 d’abril farà 30 anys de les primeres eleccions municipals de de la República. Sembla que va ser ahir, però ha plogut i molt des d’aleshores. Al llarg d’aquests 30 anys el nostre sistema democràtic, amb els seus, defectes s’ha consolidat. Els ciutadans han vist com l’ajuntament ha estat la seva administració més propera per a resoldre els seus problemes.

Al llarg d’aquests anys s’ha donat cobertura a les necessitats més elementals: es van asfaltar els carrers, es va fer el clavegueram, es van construir les escoles, els centres d’assistència primària i es van crear zones verdes, salvant-les de l’especulació, com les Planes o Bellvitge. S’han posat, en definitiva, els fonaments d’una ciutat sense complexes on la seva gent se sentís a gust.

Però a l’hora de fer balanç, l’Hospitalet té encara moltes assignatures pendents, i algunes dificultats encara persistiesen. Per començar, 30 anys después, el nostre país, no ha resolt el problema del finançament dels ajuntaments, de manera que han hagut d’endeutar-se en asumir competències que no li eren pròpies.

D’altra banda, el creixement demogràfic dels últims anys, producte de l’increment de la natalitat i de l’arribada de persones nouvingudes, ens obliga a fer un nou esforç en la construcció de noves escoles i de nous centres de salut perquè els existents són ja insuficients.

Ara, que vivim una crisi econòmica, de dimensions semblants a la dels anys 70, necessitem un gran acord entre l’Ajuntament i la ciutadania per tirar endavant aquesta situació. Un acord que es fonamenti en l’austeritat i la transparencia, que doni prioritat a la cobertura dels serveis més elementals d’atenció a les persones. Ens hi posem?

...nacionalitzem la banca?

2009-03-16T13:54:00.005+01:00

La meva avaluació de la manifestació de l'altre dia no passaria d'un aprovat justet. Va ser molt discreta. No va arribar molt més enllà dels cercles sindicals i polítics. No està malament per començar, com deia l'altre dia un company, però va ser del tot insuficient. Un símptoma que diu molt de l'estat de l'esquerra social i politica al nostre país.

Ahir vaig passar el dia amb la família i vaig poder comprovar com, una setmana més, la crisi continua impregnant les sobretaules dels diumenges familiars. Algun nou amic o familiar acomiadat...algun altre comerç que ha hagut de tancar, el neguit i la desconfiança eren plenament presents, encara que no van ser obstacle per passar una agradable tarda solejada al camp.

Més tard, en arribar a casa, vaig llegir a El País un article de Paul Krugman, premi Nobel de Literatura en el que apostava, sense embuts, per la nacionalització de la banca als Estats Units. Un article que recomano, que apunta reflexions molt rigoroses i alguns camins per sortir de la crisi i em va fer reflexionar sobre la manca de reacció que trobo a casa nostra.

Quan a la resta de les economies del nostre entorn, comencen a sentir-se propostes molt grosses i profundes, aquí no hem passat dels retrets al debat polític dels dos principals partits. (segurament perquè tots dos coincideixen en el fons) Només IU-EUIA, ha apostat clarament per la creació d'una banca pública que garanteixi el crèdit a les famílies i a la petita i mitjana empresa i ha obert la porta a la nacionalització en condicionar la concessió de fons a la banca, a l'exigència d'un control directe de l'Estat.

I així ens va...,per això trobo a faltar una resposta social i política més contundent a la proposta de congelació salarial que ha fet la patronal i el president Montilla. Quan la patronal estigui disposada a parlar de congelació dels beneficis i de les primes i bonus dels consellers delegats, aleshores, parlarem nosaltres dels salaris. O no?

Més protecció social per a les persones aturades

2009-03-03T00:13:00.000+01:00

En aquests moments hi ha més de 800.000 famílies que tenen tots els seus membres a l’atur, i a la primavera, 1,5 milions de persones més hauran esgotat la seva prestació sense perspectiva de que la situació millori a mig termini.

El passat ple, a proposta d’ICV-EUIA, es va aprovar una moció que demana al govern de l’Estat una ampliació de la cobertura social per a les persones que han esgotat les prestacions d’atur.

Demanem al govern de l’Estat i al govern de Catalunya que faci costat a les persones que més ho necessiten. És absolutament imprescindible un gran pacte social que garanteixi els llocs de treball i les prestacions per aquelles persones que l’han perdut o el perdran els propers mesos. Aquesta crisi no la podem pagar els treballadors i les treballadores.

Aquesta crisi, que no hem provocat els treballadors sinó els taurons de les finances i de l’economia especulativa, ha de suposar el final d’una etapa i l’inici d’un canvi de model de desenvolupament econòmic, que posi l’economia al servei de les persones i no les persones al servei d’economia com passa ara.

És vergonyós que el Govern doni diners de tothom als bancs i que aquests neguin el crèdit a les famílies i a les petites i mitjanes empreses. Necessitem una banca pública que garanteixi el crèdit i el control democràtic de les operacions financeres.

D’aquesta crisi només sortirem amb polítiques d’esquerres, que defensin els interessos de la majoria, que ampliï la cobertura social de totes les persones i que aposti clarament pels serveis públics com a garantia dels drets de la ciutadania.

A trabajos forzados

2009-02-22T11:01:00.002+01:00

Hay algunos momentos irrepetibles...Como el concierto de ayer de Antonio Vega en Luz de Gas. Antonio, su guitarra eléctrica y un maravilloso piano saltando al vacío en cada canción en busca de lo auténtico. Un puñado de muy buenas canciones hechas e interpretadas a pulmón. La que más me gustó fue la versión de "a trabajos forzados" y he encontrado este video de hace algunos años...que lo disfruten

El PP de los escándalos

2009-02-17T09:07:00.000+01:00

A lo largo de las últimas semanas, el PP ha repartido en nuestros buzones un folleto a todo color en el que acusaba demagógicamente al equipo de gobierno de gastarse el dinero público en mariscadas, haciéndose así, eco de los gastos de representación del ayuntamiento.

En aquel momento, ICV-EUIA exigió al Partido Popular que, en lugar de levantar la sospecha sobre todos y cada uno de los concejales y concejalas del consistorio en el uso de esas partidas, sujetas al control de intervención, acudiera a los tribunales si observaba indicio de alguna irregularidad.

Al mismo tiempo, propusimos primero, y apoyamos después, un mayor esfuerzo de austeridad que se concretó en una reducción del 50 % del gasto en estas partidas y de casi un 30 % en las que hacen referencia a publicidad y promoción de la ciudad, para destinar el ahorro a un fondo de solidaridad y contingencia para abordar la crisis económica.

Ahora, que asistimos cada día al espectáculo bochornoso en el que se ha convertido el primer partido de la oposición española, con la mitad del partido espiando a la otra mitad, y con el aluvión de presuntos casos de corrupción urbanística, nos gustaría escuchar a un sólo dirigente popular que tuviera la valentía y la dignidad de denunciar tanta basura

En lugar de eso, los dirigentes populares con Rajoy y Aguirre a la cabeza, huyen hacia delante y prefieren matar al mensajero recusando al juez Garzón, como aquel equipo de fútbol que después de perder por goleada, y tras violar reiteradamente el reglamento, no le queda otra que echarle la culpa al árbitro que señala el punto de penalti.

El PP se toma la cosa pública muy poco en serio, se coloca la máscara de la pulcritud y acusa con ligereza con la única intención de confundir y provocar el abstencionismo que siempre le beneficia. Pero por suerte, en esta ocasión, se han desenmascarado ellos solitos

SANITAT PÚBLICA, Un dret de tothom a defensar

2009-02-03T09:37:00.001+01:00

SANITAT PÚBLICA, un dret de tothom a defensar.

La Sanitat Pública va protagonitzar el debat del primer ple de l’any. Mig miler de persones van respondre a la convocatòria de la Federació d’Associacions de Veïns per reclamar a l’Ajuntament que els fes costat davant la Conselleria en les seves reivindicacions.

Feia molt de temps que no assistia tanta gent a un ple municipal. I no va ser casualitat. La causa ho mereixia. No estem davant d’un tema menor sinó d’una qüestió central per garantir la igualtat de drets de totes les persones.

Al llarg dels últims mesos, alguns centres d’assistència primària de l’Hospitalet han vist com eren traslladats a d’altres districtes alguns dels seus serveis, com els de pediatria, alguns especialistes i les urgències ambulatòries.

La resposta oficial de la Conselleria és que cal reordenar els serveis degut a la manca de professionals i a l’excés de demanda que es produeix a la nostra ciutat.

No dubtem que la resposta estigui fonamentada en la realitat. Tothom sap que al nostre país hi ha un dèficit alarmant de metges que el creixement demogràfic dels últims anys no ha fet més que empitjorar, però la reivindicació ciutadana és del tot justa i necessària.

Primer, perquè denota una clara falta de planificació a llarg termini, en part imputable a administracions anteriors, i segon, perquè no hi arguments que puguin suposar un pas enrere en els drets conquerits al llarg d’aquests anys.

Cal buscar solucions en el curt termini per garantir la proximitat dels especialistes i les urgències a cada barri, i continuar planificant les de mig i llarg termini. Cal crear més places de medicina a les nostres universitats!!!!

En el ángulo muerto

2009-01-22T19:53:00.002+01:00

LLámenme ustedes carca, pero aquí les presento al rock and roll. Con ustedes:

Sí, ¿Qué pasa? Yo también estuve en la Mani.

2009-01-22T19:06:00.003+01:00

Últimamente he estado bastante ocupado. La agenda me ha dejado muy poco espacio para leer y mucho menos para escribir, pero sí que he podido seguir con el rabillo del ojo, y casi en diagonal, la estúpida polémica sobre la asistencia de Joan Saura a la Manifestación contra la masacre de Gaza. Pocas veces he sentido tanta incredulidad como ésta ante una polémica tan artificialmente orquestada que da asco.

Entre los argumentos en contra del conseller, el que me ha parecido más peregrino es aquél que sostiene que la presencia de Saura en la Manifestación ha hecho peligrar las relaciones diplomáticas con el Estado de Israel. Puedo entender que ese argumento venga de la derecha neocon que utilizaba argumentos similares para criticar la retirada de tropas españolas en Iraq, pero no puedo entenderlo de aquellos que se llaman demócratas, e incluso progresistas.

¿En nombre de qué democracia censuramos que un representante del pueblo se manifieste en contra de la barbarie? ¿Desde cuándo la guerra no es una barbarie? ¿Desde cuándo el lugar de un representante del pueblo, y un conseller lo es tanto como el que más, está en su despacho y no entre la gente que se manifiesta pacíficamente contra la sinrazón de los bombardeos y los cadáveres? ¿Quién y desde qué supuesta autoridad intelectual pretende erigirse en censor de la libertad, pervirtiendo la razón moral, otorgándole el papel de víctima al verdugo?

Ya está bien. Ya basta de cinismos e hipocresías. Saura hace bien en manifestarse. Yo también lo hice. Cientos, miles de cargos electos lo hemos hecho en todo el Estado, porque se es pueblo con el pueblo y junto al pueblo. Como cuando Iraq, como cuando le dijimos en la calle a Zapatero lo que tenía que hacer el primer día de ser nombrado presidente. La política obliga a ser prudentes pero hay que estar alerta ante la neutralidad del cómplice. Hamás rompió la tregua, pero no hay nada que justifique la política de los cien ojos por cada ojo, como dice Ignacio Escolar. Porque los muertos han caído del lado palestino. ¿O no?

Crisi econòmica. Hi ha alternativa

2009-01-21T17:42:00.000+01:00

2009 no serà un any fàcil. Tots els indicadors fan preveure que la crisi financera i econòmica s’agreujarà aquest any. Així ho ha anunciat fins i tot la Comissió europea, que ha pronosticat un increment de la taxa d’atur per sobre del 19 per cent, contradient les previsions més optimistes del govern de l’Estat.

A la comarca del Baix i a l’Hospitalet les previsions no són més optimistes. Hem tancat el 2008 amb un 13 % d’atur, un increment per sobre del 56 % respecte a l’any anterior, i a l’Hospitalet, es destrueixen un miler de llocs de treball cada mes, superant la taxa d’atur el 12%.

Pocs podien preveure aquesta situació fa tant sols un any, però el cert és que els efectes de la crisi financera mundial, afegit als problemes propis de la nostra economia ens han portat a un veritable col·lapse econòmic, que estan patint ja d’una manera directa les classes populars al nostre país.

Per EUIA, hi ha alternativa per sortir de la crisi. Una alternativa que ha d’anar molt més enllà de la política de pedaços impulsada pel Govern de l’Estat. Aquestes són algunes de les nostres propostes.

En primer lloc, cal impulsar un nou model de desenvolupament. Aquest ja no serveix. Un nou model de desenvolupament basat en l’economia productiva, la plena ocupació de qualitat i la sostenibilitat. Aquesta crisi ha de certificar la mort de l’economia especulativa i la cultura del pelotazo.

D’altra banda, cal impulsar el sector públic per estimular la demanda. És imprescindible transformar l’ICO en una autèntica Banca Pública que ajudi a les PYMES, als autònoms i a les famílies.

Finalment, és necessari més protecció social. Necessitem una reforma fiscal progressiva que garanteixi el poder adquisitiu dels salaris i les pensions, alhora que permeti desenvolupar amb força, l’Estat del Benestar i alhora permeti generar nous jaciments d’ocupació.

Aturem la massacre a Palestina

2009-01-13T16:32:00.001+01:00

L’any nou ha començat malament. Si acomiadàvem el 2008 amb la notícia dels atacs totalment desproporcionats d’Israel sobre Gaza com a resposta als projectils llançats per Hamás, la situació ha empitjorat dia a dia, arribant a ser més de 800 les víctimes civils, entre ells centenars d’infants i dones, mortes a mans de l’exèrcit israelià.

La situació a Gaza ja havia arribat a ser insostenible. Més d’un milió i mig de palestins viuen assetjats en un autèntic camp de concentració, patint un bloqueig absolutament criminal. Sense aliments, medicines ni altres productes de primera necessitat.

Va ser la resposta de l’estat d’Israel al resultat de les eleccions que va guanyar democràticament Hamàs al llarg d’aquests anys. La desobediència continuada del dret internacional i el setge cruent sobre els territoris ocupats.

Els atacs de Hamàs, que condemnem, no poden justificar l’acció militar d’Israel, la més forta des de 1967, contra la població civil, destruint les seves infraestructures i els equipaments més elementals com les escoles i els hospitals, i matant a centenars de persones innocents i indefenses.

La comunitat internacional no pot continuar mirant cap a un altre costat, ignorant la massacre que s’està produint a Palestina, a mans d’un estat que es diu democràtic, pel sol fet de tractar-se d’un aliat d’Occident. Ha de fer complir a Israel les resolucions de Nacions Unides, amb tota la força del dret internacional.

És per això, que demanem als Governs europeus que trenquin tota relació política i comercial amb Israel fins que aturi els atacs. Mentrestant això no passi, la ciutadania tornarà a sortir al carrer com ho va fer el passat 10 de gener i com ho farà cada divendres a la plaça de l’Ajuntament a les 6 de la tarda.

Concentración Urgente contra la Invasión de Gaza

2009-01-04T01:23:00.005+01:00

Israel inicia una ofensiva terrestre sobre la franja de Gaza.

Leo en la versión digital de Público la noticia, horas después de haberla escuchado en la radio, y calculo a distancia las horas de horror, sangre y muerte que estará sufriendo la población civil en estos momentos, mientras al otro lado del mediterráneo, algunos esperan a que vuelvan a abrir las grandes superficies para apurar las últimas compras de reyes. Esos reyes que vienen de Oriente, precisamente.

La misma impotencia que otras veces. Que en Iraq, por ejemplo. La misma sensación de injusticia. Primero, el horror humano, la vida acabada violentamente a fuego y sangre. Arbitrariamente. Porque sí. Después, la impotencia. El descrédito absoluto de todos los organismos internacionales. La ONU, de la OTAN, de la UE....de todos los gobiernos democráticos que miran para otro lado, o se limiten a consensuar una resolución. ¿Dónde queda la política cuando es incapaz de detener el horror, la injusticia, la arbitrariedad asesina de un Estado? ¿Quién protege las vidas de la población civil atrapada en ese campo de concentración convertido en campo de batalla?

A lo lejos se oye la voz de un borracho loco que apura los días de su demencial presidencia de la metrópolis del Imperio. Dice que la culpa fue de Hamás. Que ellos se lo han buscado, viene a decir. ¿Qué podemos esperar de un loco borracho que ordenó la guerra en Iraq, saltándose todas las leyes internacionales y fundamentando su invasión sobre una mentira?

Pero también hay un negro que ganó las elecciones. Iba a cambiar el mundo. we can, dijo y el mundo le creyó y se arrodilló a sus pies. Ese negro hoy es the boss, el jefe del imperio in pectore, pero calla. Si no mueve un jodido dedo para parar esta nueva masacre, el mundo entero habrá entendido, antes incluso de que tome posesión, que la cosa no iba en serio. Que no, que tampoco con Obama, we can't hacer que las cosas cambien.

Ya en España, aquí, también hay quien mira para otro lado y busca la equidistancia para no tener que enfrentarse al poderoso y decirle dos verdades. Siempre cuesta alzar la voz y decirle al señorito que deje de maltratar al jornalero; es más fácil agachar la cabeza y dejar pasar la ocasión. En el fondo, se consuela el cobarde, si se le castiga es que algo habrá hecho.

La historia es caprichosa. Este año celebraremos el 70 aniversario de la II Guerra Mundial. Hace justo 70 años que el mundo civilizado se alzó contra la barbarie nazi __algo que no ocurrio tan sólo tres años antes en España, por cierto__. Hoy , si quedara algo parecido al coraje de aquel mundo civilizado, que supo poner al margen sus diferencias para frenar al fascismo, ese algo, debería impedir el genocidio en Palestina.

También he leído el sms que me acaba de llegar convocando a la Concentración urgente en la Plaça de St. jaume a les 20 hores contra la invasión del ejército israelí en Gaza. Allí estaremos de nuevo. Para combatir nuestra impotencia. Yo para sumar la mía a la tuya, y tú para sumarla a la de ella y a la de él. Sumando individualidades contra la barbarie. Así ha sido siempre.

Feliz año

2009-01-03T01:00:00.005+01:00

Acaba de empezar el año, y casi sin darme cuenta, una gripe fulminante me ha obligado a desenchufarme desde la mañana del 31 hasta esta misma madrugada del 3 de Enero. Mientras tanto, he deambulado por la cena de fin de año en casa de alberto y javier y por la comida de año nuevo en casa de mis padres, atiborrado de paracetamol, lizipaina, propoleno y jarabe para la tos. Pero ayer por la tarde, al llegar a casa, no pude más y me metí en la cama hasta hace un rato, cuando parece que la fiebre me ha abandonado definitivamente.

Me da rabia, ahora quisiera volver atrás, darle al rewind del video y volver a la cena de fin de año para poder saborear la comida que apenas probé, disfrutar del vino riquísimo que no tomé y decirte mil veces al oído lo bien que te quedaba el vestido. Seguro que habrá más oportunidades, pero hoy ya es 3 de enero y ya sabemos que el tiempo vuela silencioso e implacable, devorando los minutos, las horas, los días, los meses,....y casi sin darnos cuenta habrá pasado otro año y otro...y otro.

Serán los años, o el frío, o la fiebre, pero hoy estoy especialmente nostálgico. Será porque la otra tarde la dediqué a pasear a conciencia por todos los rincones de mi barrio. Y pasé por delante de la esquina del San Gervasio, vi el quiosco de cruz cerrado y lo imaginé abierto de par en par con un montón de niños haciendo cola para comprar sus chuches. Me vi a mí mismo hojeando mientras tanto las páginas del sport, y después de comprar mis cromos, saludé a la señora Elvira que me dio recuerdos para mi abuela, como hacía siempre...

Continué caminando y pasé por delante de la panadería donde mi madre nos compraba las caracolas de chocolate con las que nos esperaba a la salida de la escuela, y luego me detuve junto al portal donde un día un chaval de clase me arrancó la pegatina de iron maiden de mi carpeta sin decir porqué (..) recuerdo el sabor de esa pequeña humillación y cómo me reproché no partirle la cara como se hubiera merecido...

Me vinieron los recuerdos de aquellos días, como los de años más tarde, cuando nos sentábamos en la puerta de casa de maría josé a charlar y se nos echaba la noche encima...Más tarde, vino la farándula, y el café Arcos los domingos por la tarde y la piedra redonda del último de la fila, y a veces se enciende y a veces se apaga. Y los madrugones en julio y agosto para trabajar en la obra con mi tio, y mis primos, y las manos llenas de heridas... Parece que fue ayer y hace tanto tiempo que asusta pensarlo...

El 2008 no ha sido un buen año. He perdido a personas que quería y admiraba, Ricardo, Jose, Juan....(...) y a las que echo de menos cada día. Ha tenido cosas buenas, por supuesto, hemos conocido a Yaiza, a Xavier a Martín..., he viajado a Argentina donde ya tengo gente a la que quiero...., pero todo eso queda hoy empañado por la pérdida irreparable de Jose, de Juan, de Ricardo. Deseo que el 2009 nos vaya a todos mucho mejor. Deseo dedicar más tiempo a las cosas importantes, cuidar más las relaciones que me importan, Sol, mi familia, mis amigos....pasarlo muy bien con mi familia argentina cuando vengan en julio, y seguir levantándome cada día con la esperanza de un mundo mejor que hay que hacer entre todos y con el deseo de que se acabe la muerte y el sufrimiento de tanta gente inocente en el mundo. Qué dejen en paz a Palestina!

pd: gracias, xavi, por las fotos.

Zahara: piscinas en verano

2008-12-29T13:50:00.000+01:00

el genocidio que no cesa

2008-12-28T15:06:00.006+01:00

Uno se despierta del entumecimiento de estos dias con la noticia de la matanza brutal de Israel en Gaza y le dan ganas de llorar de rabia y de impotencia. Abrupto despertar de la interminable bacanal de escudella y canelons a la que nos entregamos deambulando entre plato y plato sin encontrar demasiados motivos que celebrar.

Hay muchos conflictos en el planeta que despiertan mi indignación, pero la matanza de ayer en Palestina me revienta especialmente . Será porque empecé a tomar partido _en todos los sentidos_ al tiempo que leía las crónicas de la intifada hace ya veinte años. Veinte años en los que he continuado leyendo con la misma indignación las noticias de ese genocidio que se mantiene con más crueldad si cabe ante la mirada indifirente de eso que llamamos comunidad internacional. Veinte años usando mi pañuelo palestino, en insuficiente señal de apoyo a la causa de un pueblo oprimido.

Indignación. Porque no es lo mismo David que Goliat. Indignación porque aunque condene todas las formas de violencia, no es lo mismo un ataque terrorista o cien ataques terroristas, o mil ataques de terrorismo que la brutal ofensiva bélica de un estado que se dice democrático contra la población civil secuestrada que vive en los territorios ocupados. No, no es lo mismo. Para que cese eso que los neutrales llaman el conflicto de oriente próximo, primero ha de cesar el terrorismo impune que ejerce el Estado de Israel. Mañana a las 19 horas en la sede de la Cámara de Comercio española-israelí (Travesera de Gracia, 21) concentración en solidaridad con Palestina.

La ciudad contra el capital, de Jordi Borja

2008-12-15T17:00:00.004+01:00

Me permito la licencia de reproducir el artículo de Jordi Borja publicado en "El carrer"; me parece de una total actualidad, también para nuestra ciudad.

La ciudad contra el capital
Jordi Borja · · · · ·

14/12/08

“La ciudad nos impone el deber terrible de la esperanza” escribió Borges. La recomendación ignaciana de “en tiempos de desolación no hacer mudanza” se presta a interpretaciones conservadoras, aunque quizás podríamos matizarla en sentido opuesto. Si el “enriqueceos, enriqueceos” tan a la moda las últimas décadas nos ha conducido al empobrecimiento de muchos mientras algunos enriquecidos se salvaban sería bueno recuperar el principio de esperanza propio de la izquierda, o dicho de una forma más clara: recuperar sus ideas, sus valores y sus análisis críticos del capitalismo.

La “mudanza” se hizo asumiendo los principios y los procedimientos conservadores, es la hora del cambio, de ser lo que fuimos, de resistir a las propuestas interesadas de unos y cobardes de otros, de recuperar lo fundamental del pasado para que en el futuro no se repita la crisis del presente.

Los defensores del “desorden establecido” nos dicen que la crisis es saludable puesto que el sistema se autocorrige, elimina a los perdedores, reduce los excesos inherentes al modo de acumulación de riquezas, y al cabo de unos años la expansión renace. No cuantifican la destrucción de bienes que se ha producido y menos aún los costes sociales que pagan la mayoría de los ciudadanos. Hemos vivido una época de despilfarro, de sobreproducción de viviendas que los que las necesitan no podían adquirir, de estimulo al endeudamiento al cual muchos no podrían hacer frente si se reducían lo más mínimo sus ingresos, de destrucción ambiental y crecimiento insostenible, de segregación y desigualdad sociales crecientes.

La ciudad, la forma más elevada de civilidad y de progreso, por su potencial de generar convivencia y redistribución, se ha ido fragmentando, disolviendo en las periferias suburbanas, sin cohesión ni sentido. Uno de los aspectos más negativos del tipo de desarrollo promovido por un capitalismo financiero especulativo y salvaje ha sido generar esta dinámica disolutoria de la ciudad.

La historia de la izquierda social, cultural y política va estrechamente unida a la crítica de la economía y a la defensa de la ciudad. Sorprende el grado de desinterés o ignorancia de las izquierdas institucionales y de las cúpulas políticas actuales en ambos temas. La crítica rigurosa del actual capitalismo globalizado, de su modelo de acumulación, ha estado ausente de la reflexión de gobernantes y dirigentes partidarios y por lo tanto es lógico que a la hora de buscar soluciones no se les ocurre nada más que limitar algunos excesos (vincular las transferencias de recursos públicos a las grandes empresas a una reducción que no resulte demasiado escandalosa de los puestos de trabajo) y crear condiciones para volver a la situación anterior (salvar bancos y grandes promotores por medio del dinero público o comprando sus activos). Los reformistas cuando aparece la necesidad de hacer reformas en serio se asustan y caminan para atrás.

La ciudad ha sido en España durante dos décadas el espejo de la democracia. En todo el país los años 80 y 90 la mayoría de las ciudades se han transformado espectacularmente, ha florecido un urbanismo ciudadano expresado principalmente por medio del espacio público, bien diseñado en lo físico y animado en lo social y cultural. Pero progresivamente la lógica de un mercado que la acción pública había convertido en apetitoso fue imponiéndose.

En las ciudades compactas aparecieron las operaciones terciarias ostentosas, públicas y privadas, y en aras de la competitividad global, los espacios centrales se especializaron y se hicieron excluyentes. Los precios del suelo se dispararon y las hipotecas facilitaron que los sectores acomodados de las clases medias accedieran al mercado libre y se mantuvieran en la ciudad junto a los barrios residenciales de las minorías ricas. Algunas zonas antiguas o marginales fueron ocupadas por inmigrantes y los sectores populares y medios, los jóvenes especialmente, fueron emigrando a las periferias segregadas por niveles de renta, pobres en espacio público y equipamientos, los territorios “urbanalizados” según el afortunado palabro de Francesc Muñoz. Los gobiernos locales a veces han sido cómplices, otras veces se han mostrado impotentes, pocas veces han denunciado esta degradación del urbanismo democrático.

Este proceso disolutorio de la ciudad integradora ha tenido unos actores conocidos: bancos y cajas adquirieron por lo menos la mitad del suelo urbanizable, los propietarios del suelo se enriquecieron vendiendo con el único mérito de esperar al comprador, los promotores y los constructores se endeudaron esperando vender a una demanda que consideraban infinita y convencidos que su producto solamente podía aumentar del valor con el tiempo. Ciudadanos de ingresos medianos o modestos compraron por necesidad o para colocar sus ahorros hipotecándose con la complicidad de las entidades financieras y de los sucesivos gobiernos sin suponer que ni sus ingresos ni la vivienda adquirida iban a tener un crecimiento sostenido ni que las hipotecas podrían resultar más onerosas.

Ahora se plantea una cuestión bien sencilla. Los dueños del capital quieren que el Estado con el dinero de todos los ciudadanos les subvencione para pagar deudas o impagados o les compre lo que no pueden vender y para repartirse beneficios o indemnizaciones. Los ciudadanos con una vivienda hipotecada que no pueden pagar ni vender por el coste de la deuda en cambio lo que necesitan son que se imponga al sistema financiero una moratoria hasta que la economía se reactive y sus ingresos le permitan volver a pagar las cuotas de la hipoteca. Los gobiernos, imbuidos por la creencia que solo el mercado capitalista puede reactivar la economía, se colocan decididamente al lado de bancos y empresas constructoras y promotoras, especialmente las grandes. Hay matices significativos pues mientras el gobierno británico asume un rol parcialmente protagonista nacionalizando una parte de la banca el gobierno español ofrece el “talante” para convencer a los grupos económicos que no sean malos y tengan un poco de paciencia.

En Catalunya en un periódo de crisis, distinta a la actual ciertamente, el gobierno republicano municipalizó el suelo urbano y colectivizó las empresas de construcción. Un gobierno cuya composición era muy similar al actual tripartito. No creo que ahora se pueda repetir tamaña hazaña pero aún aceptando las limitaciones que impone el marco europeo y español algo más se podría hacer. Comprar las hipotecas, imponer moratorias, prohibir la distribución de beneficios o dividendos al sistema financiero, obligar a dar créditos al tejido empresarial pequeño o mediano, etc como medidas coyunturales. Y también es el momento de plantear iniciativas que se opongan a las dinámicas especulativas que han propiciado la burbuja que ahora ha explotado: reformar la legislación urbanística para que imponga por lo menos un 60% de vivienda protegida y un 20% de vivienda social, recuperar el 90% de las plusvalías urbanas, penalizar fuertemente las operaciones urbanizadoras segregadas de la ciudad compacta, crear una banca pública hipotecaria, impulsar un programa de transporte colectivo en detrimento del crecimiento urbanizador de la red viaria.

Pero nada de esto ocurrirá, ni tan solo se convertirá en debate público sino emerge un amplio movimiento social de los que tienen más deudas que vivienda, más hipotecas que trabajo remunerado, más indignación que paciencia, más confianza en la fuerza popular que en las promesas vacuas de los gobernantes. En estos momentos la izquierda demuestra su naturaleza. Es capaz de explicar la perversidad del sistema económico o no, se adapta o transforma la realidad, moviliza a las mayoría populares o se muestra pusilánime enroscada en las instituciones. Volvemos a otra cita de Borges: nadie se arrepiente de haber tenido un momento de coraje en su vida.

Jordi Borja es un sociólogo y urbanista radicado en Barcelona, y uno de los luchadores más conocidos de la resistencia clandestina catalana contra el franquismo.
El Carrer, diciembre 2008

Ladran, ¿en algo se estará acertando? (aunque tarde)

2008-12-12T18:26:00.003+01:00

El FMI pide al gobierno que deje de construir viviendas de protección oficial

Nadie se había atrevido a decirlo con tanta crudeza. pero el fondo monetario internacional (fmi) en su último informe sobre españa reclama al gobierno que acabe con la construcción de nuevos pisos de protección social. en su opinión las políticas de vpo "aumentan los inventarios de viviendas sin vender" y además su mercado "está a menudo distorsionado". estima que esa estrategia "es poco transparente" y ha sido un fracaso, toda vez que "no ha alcanzando siempre las prestaciones a aquellos a los que se desea que las reciban"

noticia publicada en cotizalia.com (11/12/2008)

Allò que no s'ha complert de la Constitució

2008-12-08T22:47:00.002+01:00

Quan es celebren els 30 anys de la Constitució espanyola, i sense ànims de fer un balanç exhaustiu, convé recordar els seus articles més oblidats. A títol d’exemple:

Article 35. Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball. Article 47. Tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat (… )L’utilització del sòl es regularà d’acord amb l’interès general per a impedir l’especulació.
Article 45.1. Tots tenen el dret a gaudir d’un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona, així com també el deure de conservar-lo.

Si contrastem aquests principis amb la realitat, les conclusions són demolidores. En matèria d’ocupació, Espanya té tres milions d’aturats i la taxa d’atur (12,81%) més gran de la Unió Europea. En habitatge, és el país europeu amb més pisos buits, alhora que les famílies dediquem un 48 % de la nostra renta a la vivenda, i en matèria de Medi Ambient, el 75 % de la població espanyola viu en ciutats amb l’aire contaminat, fet que provoca anualment 16.000 morts prematures.

Poc se’n parla aquests dies sobre el flagrant incompliment d’aquests principis constitucionals i molt sobre la idoneïtat de modificar la Constitució per a que la infanta Leonor pugui heredar la Corona. Sobte comprovar com els que sacralitzen la Carta magna són els mateixos que han mostrat al llarg dels seus governs, PP i PSOE, no gaire interès en desenvolupar a fons els seus articles més socials. Urgeix un debat a fons per actualitzar la Constitució al segle XXI, fer balanç del que s’ha fet fins ara i orientar-la cap una estat social de dret, federal, laic i republicà.

Autonomia personal: l'assignatura pendent

2008-12-03T13:11:00.002+01:00

Quan celebrem els dos primers anys de l’aprovació de la Llei per la promoció de l’autonomia personal, més coneguda com Llei de Dependència, i a punt de commemorar el proper 3 de Desembre, el Dia Internacional de les persones amb Discapacitat, val la pena fer algunes reflexions que convé tenir en compte.

Si bé és cert que al llarg dels últims anys el reconeixement del dret a l’autonomia de les persones amb discapacitat ha avançat d’una manera notòria, especialment amb l’aprovació de la llei, no és menys cert que encara són moltes les dificultats que té aquest col·lectiu per exercir-lo amb plenitud.

En aquest sentit, només cal recordar que a Catalunya encara hi ha 22.000 persones amb discapacitat que esperen rebre les prestacions que els reconeix la llei, molts dels quals estan ja fora del termini de sis mesos que estableix la norma.

La Llei de la Dependència va suposar un salt qualitatiu en l’articulació de l’Estat del Benestar, com ho van ser en el seu moment la Llei d’Educació o de Sanitat, però els problemes en el seu finançament estan provocant tanta decepció com esperança va suscitar la seva aprovació.

A pocs dies del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, és el moment d’exigir amb fermesa al Govern de l’Estat tots els esforços pressupostaris que garanteixin l’aplicació de la Llei, donant resposta als milers de persones que esperen poder exigir el seu dret a l’autonomia personal. No volen diners, no volen caritat, volen que es compleixi la Llei i poder rebre l’atenció que se’ls ha reconegut per part de l’Estat.

De la mateixa manera, que gairebé ningú no discuteix avui en dia, que per garantir el dret universal a l’educació o a la sanitat, cal un xarxa pública que pugui garantir aquests drets amb eficàcia, sembla evident que la construcció d’una xarxa pública d’atenció a les persones, amb ocupació de qualitat, és una de les grans assignatures pendents que té el nostre país. La crisi no és una excusa. No s’hi valen excuses quan parlem de drets.

Un coordinador o coordinadora de tod@s

2008-12-02T14:30:00.003+01:00

Se acerca la elección de coordinador (o coordinadora) general de IU. Escribí el día después de la Asamblea que me pareció una buena idea aplazar la elección con el objetivo de conseguir el mayor consenso posible. Lo sigo pensando. Considero tan lícito que Cayo mantenga su propuesta como que la mantenga Eberhard. Les encuentro virtudes y defectos a los dos. Me parecen dos buenas propuestas, y mejor complemento. Quizás uno tenga lo que le falte al otro y viceversa. Pero el tiempo se acaba y creo que no sería bueno que llegáramos al día 14 con las dos propuestas encima de la mesa. Estaríamos más o menos igual que hace un mes, o incluso peor, con riesgo de volver aún más atrás. Sigo confiando en el G-14 y en su capacidad de acuerdo que nos evite elegir entre uno y el otro. Una mitad contra la otra. Eso ahora no sería bueno.

Cosas que no entiendo

2008-12-02T14:15:00.004+01:00

Hay tantas cosas que no entiendo. No entiendo que gobierno y oposición se rasguen las vestiduras porque una empresa privada (Lukoil) quiera entrar en el accionariado de otra empresa privada(Repsol). No entiendo que alguien que se dice liberal critique a otro (que se dice social liberal) por no impedir la operación, queriendo hacer ver que desconoce que es prácticamente imposible impedirlo. Las leyes del mercado. Los dogmas del neoliberalismo hechos contradicción en el verbo de Rajoy y de Zapatero. No entiendo que el gobierno diga que hará lo posible para que ese 20 % de Sacyr Vallehermoso lo compre otra empresa, a poder ser que no sea rusa. No entiendo que lo digan o que lo insinúen sin decirlo y al mismo tiempo decir que no se es xenófobo. No entiendo que haya empresas mejores o peores en función de su nacionalidad, pensaba que la globalización había superado las fronteras para los capitales....No entiendo tantas cosas. No entiendo por qué todo el mundo se rasga las vestiduras, tertulianos de todos los grupos unidos por el amor al ruido mediático. No entiendo porqué nadie propone la entrada de capital público en empresas claves de nuestros sectores estratégicos. Entiendo al señor Brufau en su cabreo, aunque no comparta sus ideas.